marcel campa |
dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 14:16h
Fa anys, un amic nord-americà que havia vingut a viure a Barcelona em va comentar que una de les coses que li havia sorprès de la ciutat era veure dones caminant de barcet pel carrer. Ara se’n veuen menys però temps enrere era normal trobar-se dones passejant de bracet, repenjades l’una en l’altra, un costum nascut potser en èpoques en què no era ben vist que una dona anés sola pel carrer.
El comentari del meu amic m'ha vingut al cap quan he llegit una crítica de Vitruvi sobre l'estretor excessiva de l'intercolumni d'alguns temples grecs: “Aquests dos tipus de temples -diu, referint-se als pyknostylos i els systylos- presenten un defecte per al culte: les mares de família, quan, de dues en dues, surten de bracet als graons per a la pregària, no poden passar per l’espai entre columnes si no es posen en fila.”
