Octubre. Per fi entrem al mes deu del calendari cristià (anteriorment era el mes huit). Tot i que tampoc corria tanta pressa. Amb l'octubre, la tardor, la caiguda de les fulles i el ventet carregat d'una mica de frescor inunden les nostres vides. Ah, i amb ells els costipats i els mocadors plens de blasfèmies!
Octubre és un mes sec, repel·lent o nosécom, però és un període més que hem de passar. Després ve el novembre, però d'això, ja en parlarem. El mes deu implica que fa ja mig any de l'arribada d'aquella primavera d'abril, i és una mena de yang dins del ying-yang de les estacions. No té per què simbolitzar res lleig, però la tardor sol ser la més trista de les quatre; a més, és època d'al·lèrgies.
Octubre, no obstant això, també és el mes d'iniciar nous projectes, noves temporades i nous cursos, i aquest no n'és l'excepció. Hi ha un parell d'esdeveniments que caldrà tenir present als quadrets de l'agenda d'aquestos pròxims trenta-un dies. Per exemple, el 9 d'octubre que, com cada any, se celebra la diada del País Valencià i enguany, per tal de fer festa dels 25 anys de Trobades, es farà la trobada de les trobades, finalitzant amb un gran concert dels Obrint Pas que, com ara fa mig any, tornen a València carregats d'arguments que amollar sobre l'escenari. D'altra banda, el pròxim dia 15 d'octubre, a l'Olleria, comptarem amb la presència del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, que hi estarà parlant de la seua novel·la Les veus del Pamano. A més, serà un servidor qui tinga l'honor i el plaer de presentar l'acte.
La primera quinzena del mes deu està ja ben situada; de la segona quinzena ja en comentaré, d'altres afers. I ara, com que comencem dia, setmana i mes, serà qüestió de posar-se mà a l'obra i fer les diferents tasques que hi ha. Potser, totes aquestes activitats mantinguen el cap una mica distret dels records i dels pensaments a què s'havia malacostumat. Potser, aquest octubre sí que necessite una cançó, una bona cançó...
Octubre és un mes sec, repel·lent o nosécom, però és un període més que hem de passar. Després ve el novembre, però d'això, ja en parlarem. El mes deu implica que fa ja mig any de l'arribada d'aquella primavera d'abril, i és una mena de yang dins del ying-yang de les estacions. No té per què simbolitzar res lleig, però la tardor sol ser la més trista de les quatre; a més, és època d'al·lèrgies.
Octubre, no obstant això, també és el mes d'iniciar nous projectes, noves temporades i nous cursos, i aquest no n'és l'excepció. Hi ha un parell d'esdeveniments que caldrà tenir present als quadrets de l'agenda d'aquestos pròxims trenta-un dies. Per exemple, el 9 d'octubre que, com cada any, se celebra la diada del País Valencià i enguany, per tal de fer festa dels 25 anys de Trobades, es farà la trobada de les trobades, finalitzant amb un gran concert dels Obrint Pas que, com ara fa mig any, tornen a València carregats d'arguments que amollar sobre l'escenari. D'altra banda, el pròxim dia 15 d'octubre, a l'Olleria, comptarem amb la presència del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, que hi estarà parlant de la seua novel·la Les veus del Pamano. A més, serà un servidor qui tinga l'honor i el plaer de presentar l'acte.
La primera quinzena del mes deu està ja ben situada; de la segona quinzena ja en comentaré, d'altres afers. I ara, com que comencem dia, setmana i mes, serà qüestió de posar-se mà a l'obra i fer les diferents tasques que hi ha. Potser, totes aquestes activitats mantinguen el cap una mica distret dels records i dels pensaments a què s'havia malacostumat. Potser, aquest octubre sí que necessite una cançó, una bona cançó...
Una salutació des del Cap i Casal!
eixa cançó té molta història darrere, tal volta un dia te la conte ^^
espere que no faça falta dir-te... i sàpigues ja qí és el personatge que et parla, però em va agradar molt parlar amb tu! >.< muà
I no, no cal que em digues qui eres, tot i que tu per la Vall d'Albaida no t'acostes molt -excepte Ontinyent-, eh? Que he de preguntar a terceres persones :).
Una salutació des d'ací fins a l'Alt Vinalopó!
Per cert, deu ser interessant la tesi sobre Vilaweb que esmentes al teu bloc. Me l'he descarregada i la fullejaré. Sempre he pensat que aquells que fan tesis doctorals són com espècies de déus, perquè no deu ser fàcil allò d'extraure tanta informació d'algunes coses, no? Els admire, sincerament.
Salutacions, Pep! Ens veurem el 15, no? I també havíem de banyar algun quefer en acabar festes vam dir, no? Hehe