S'acosten les eleccions, i totes les enquestes sobre intenció de vot, la darrera de "El Periodico", auguren temps difícils per ERC. A la que tots la situen per darrera del PP en intenció de vot.
L'actual Vicepresident de la Generalitat, ja esmola les eines davant la possibilitat del desastre electoral. Tornant al discurs messiànic que......
tan bons resultats electorals l'hi va donar. Però ara no va sobre el futur nacional de Catalunya. Ara es pregunta sobre el futur ERC, i el què vol ser.
Amb el panorama que tenen els Republicans, ara no és el moment dels retrets i de passar comptes. Primer el País, després ja endreçareu la casa. Posar l'olla al foc per practicar el canibalisme polític dins la mateixa formació, no es el moment ni s'ha de fer mai.
Prou dividit està el sobiranisme català, com per dividir-lo encara més, des de Can ERC. Carod ha de fer un exercici de contenció i ajudar als seus. I ERC, malgrat els errors comesos per uns i altres, no pot arraconar el líder que els ha portat als millors resultats de la seva història més recent.
És que ERC li ha de treure el lloc al PSC. I això vol dir que ha de renunciar a l'independentisme per substituïr-lo pel sobiranisme. Per integrar gent com en Sobrequès o en Ferran Mascarell (absolutament imprescindible per estirar vots del PSC) cal admetre que en determinades circumstàncies el partit renunciaria als seus postulats independentistes. No sé si és l'estratègia correcta o no. El que sí que sé és que cal estar-ne molt convençut per tirar-la endavant. Perquè és dolorosa. Molt dolorosa.
Carod estava preparat al lloc i partit adequat per amortiguar, agualir i descafeinar la reacció electoral catalana cap Esquerra Repúblicana a l'Espanya d'Aznar-Zapatero i la brunete mediàtica-prisa.
Ánims Carod!!!
No va ser Carod Rovira, va ser Aznar i la seva brunete mediàtica.
Carod Rovira nomès estava guaitant al partit adequat, el moment i lloc adequat, com havera passat amb qualsevòl altre o encara amb més èxit posterior.