Divendres passat va fer 5 anys que una poc-moderna va arribar a can Enderrock. Tota una efemèride, tenint en compte que formem part de la generació freelance (autònoms? des-contractats? contra-cturats?) i del low cost (tot barat, tot ràpid, tot fonedís). Des d'aleshores n'han plogut moltes i de molts colors. I tot i que els menys-moderns som de memoritzar poques dates, el dia 1 d'octubre encara és significativa. En aquest temps, tal com dèiem, ha plogut molt (va dir ella amb veu d'anciana tendra). I han canviat moltes coses. Molts veuran el canvi d'aquell ésser amb samarreta de ratlles a aquesta personeta amb ulleres de pasta (properament, a les seves pantalles). Potser és el menys significatiu. Ha canviat tot i no ha canviat res. S'han obert les mires. S'ha ampliat la llista de contactes. Fins i tot d'amics. Però sobretot, l'iTunes n'ha notat la diferència.
I La Diferència (a més d'un disc d'Albert Pla) la va veure en viu i en directe divendres passat a la Sala Apolo. Va ser tot plegat prou significatiu. Hi tocava The New Raemon per presentar aquests Epés reunidos (BCore, 2010). Les cançons de Ramon Rodríguez ja fa un parell d'anyets que han ocupat un lloc preeminent a la lleixa de discos (d'aquells de paganini). Comparteix espai amb d'altres perles. Com l'últim disc d'Els Pets. I probablement abans haguessin ocupat espais ben diferents de les lleixes de casa. L'un a un costat, l'altre a l'altre. Divendres passat Lluís Gavaldà va pujar a l'escenari de l'Apolo per cantar "Aquest cony de temps" amb The New Raemon. Sense traumes. Amb sentit. Amb ritme. Amb bon gust. Els pols oposats mai no són tan diferents. Probablement som nosaltres, que no els sabem veure propers.
