bielmamengual |
diumenge, 3 d'octubre de 2010 | 23:10h
Fa poc, en una llibreria de vell de Barcelona, vaig descobrir per una casualitat bellíssima una edició de 40 Sonets de Xècspir,(Edicions Proa, 1970) traduïts per Joan Triadú. La lectura em va sorprendre i meravellà.Ara, després de la mort recent de Triadú copiaré un dels sonets en la seva memòria.
CIV
Per a mi, bell amic, sou com l'etern:
éreu, quan us vaig veure els ulls de la cara,
igual com sou avui. Tres freds d'hivern,
han tret tres cops l'estiu que el bosc empara.
Tres vives primaveres fetes groc
de tardor, amb el temps es van desprendre.
Tres fins abrils cremats en junys de foc!
I vós, llavors gemat, bé seguiu tendre!
Ah, la bellesa! és com un quadrant:
fuig d'ella amb pas que no veu ni perdona.
El vostre llis color perdura tant...
i es mou, però el meu ull no se n'adona.
I abans de vós —vós, que no sou a port!—
l'estiu de la bellesa ja era mort.
Qualsevol escrit que fes referència a ell, se'l guardava, em digué un cop el seu net i, d'aquesta copia del sonet, ell en farà un altre en honor teu.
Ni des del cel li passarà per alt!
Sobre que mai havia escrit una article-crítica de la teva obra: crec que els hi ha passat a molts que escriuen molt bé.
No tot va a missa, per entendre'ns...