Per Joan LLadóCom que avui he destinat el matí a fer poble -es feia una festa per redescobrir la Font Picant d'Argentona-, a la tarda, enlloc de fer la migdiada, me n'he anat a rodar amb la flaca.
He marxat d'hora, a dos quarts de quatre, per no tornar fosc. Ara a les vuit ja ho és. I com que el meu objectiu no era pas un passeig curt, no volia patir per tornar. Tanmateix, m'he endut el llum de posició i un frontal d'emergència.
He marxat d'hora, a dos quarts de quatre, per no tornar fosc. Ara a les vuit ja ho és. I com que el meu objectiu no era pas un passeig curt, no volia patir per tornar. Tanmateix, m'he endut el llum de posició i un frontal d'emergència.
Si no arribava al Coll abans de les sis, és a dir, tenia un marge de
dues hores i mitja per fer cim, havia de fer mitja volta i tornar.
Travesso, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Montseny i just quan esmerçava les dues hores justes de camí, passava pel km. 22,5 de la carretera cap a Seva. Em restaven 3,5 km fins dalt. El restaurant del coll, entre boirines, el veia encara lluny, les cames endolorides per la tralla que els havia donat fins allí, ja no responien. Però què caram, només faltaven aquests tres quilòmetres i escaig i tenia temps de sobra per arribar a dalt abans de les sis.
Vaig fent quan, de cop i volta, a l'altre costat d'un dels darrers grans revolts, allí on el bosc d'alzina s'aclareix i aflora tota la geologia del Montseny, sento la trompada de dos cotxes. Les cames em tremolen. Acabo de tombar la sifonada i veig el cotxes -un 4x4 i un esportiu- l'un davant de l'altre: han xocat frontalment. Els ocupants ja eren fora dels vehicles i els ofereixo ajuda però em diuen que no s'han fet res. Començàven a posar els senyals de perill en els dos sentits de la marxa. Millor.
Arribo al coll amb un temps de 2:16:17, cap a tres quarts de sis. M'ha sobrat gairebé un quart. Faig un coca-cola, em poso els manigots, col·loco el llum vermell i cap avall. Començo a baixar al darrere de la grúa que ha de carregar un dels cotxes, suposo que l'esportiu, perquè el 4x4 no tenia gairebé res.
Per anar bé de llum, hauria d'arribar a Mataró cap a dos quarts de vuit. Així és que, més tralla al cos! Tinc una hora i quaranta minuts. Faig tot el descens fins a Sant Esteve sense entrebancs, sense tortugues. Quan haig de fer el repetjons després de Santa Maria, les cames no arrien però a la rampa de Trentapasses ja m'he refet i pujo sense plorar.
Ara bé, quan he travessat LLinars i he de fer els primers repetjons per encarar el coll de can Bordoi, nano, on tinc les cames? Quin dolor...
Per fi arribo al coll. Vaig bé de temps. He gastat al voltant d'una hora. Quin plaer el baixar ara fins a Dosrius. Em deixo anar del tot.
Arribo a casa quan falten cinc minuts per dos quarts de vuit. Vol dir que he trigat una hora i mitja des del Collformic. Bé, oi? Vinga, us repto.
Travesso, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Montseny i just quan esmerçava les dues hores justes de camí, passava pel km. 22,5 de la carretera cap a Seva. Em restaven 3,5 km fins dalt. El restaurant del coll, entre boirines, el veia encara lluny, les cames endolorides per la tralla que els havia donat fins allí, ja no responien. Però què caram, només faltaven aquests tres quilòmetres i escaig i tenia temps de sobra per arribar a dalt abans de les sis.
Vaig fent quan, de cop i volta, a l'altre costat d'un dels darrers grans revolts, allí on el bosc d'alzina s'aclareix i aflora tota la geologia del Montseny, sento la trompada de dos cotxes. Les cames em tremolen. Acabo de tombar la sifonada i veig el cotxes -un 4x4 i un esportiu- l'un davant de l'altre: han xocat frontalment. Els ocupants ja eren fora dels vehicles i els ofereixo ajuda però em diuen que no s'han fet res. Començàven a posar els senyals de perill en els dos sentits de la marxa. Millor.
Arribo al coll amb un temps de 2:16:17, cap a tres quarts de sis. M'ha sobrat gairebé un quart. Faig un coca-cola, em poso els manigots, col·loco el llum vermell i cap avall. Començo a baixar al darrere de la grúa que ha de carregar un dels cotxes, suposo que l'esportiu, perquè el 4x4 no tenia gairebé res.
Per anar bé de llum, hauria d'arribar a Mataró cap a dos quarts de vuit. Així és que, més tralla al cos! Tinc una hora i quaranta minuts. Faig tot el descens fins a Sant Esteve sense entrebancs, sense tortugues. Quan haig de fer el repetjons després de Santa Maria, les cames no arrien però a la rampa de Trentapasses ja m'he refet i pujo sense plorar.
Ara bé, quan he travessat LLinars i he de fer els primers repetjons per encarar el coll de can Bordoi, nano, on tinc les cames? Quin dolor...
Per fi arribo al coll. Vaig bé de temps. He gastat al voltant d'una hora. Quin plaer el baixar ara fins a Dosrius. Em deixo anar del tot.
Arribo a casa quan falten cinc minuts per dos quarts de vuit. Vol dir que he trigat una hora i mitja des del Collformic. Bé, oi? Vinga, us repto.
Resumint:
2:16:17 de pujada
0:05:00 repòs/cocacola
1:33:44 de tornada
3:55:01 total
Distància recorreguda: 107 km.
Desnivell + acum.: 1595 m.
