La pregunta és òbvia: qui vol estar dins d'un estat, l'espanyol, amb aquest model econòmic i laboral?
Diu el documental que s'ha de seguir l'exemple danès. Certament, Catalunya ja s'assembla molt a Dinamarca en els paràmetres bàsics. L'única cosa que ens falta és ser un estat com ells.
Espanya no vol canviar i està en el seu dret. Però, i els catalans? Volem o no volem canviar?
Dinamarca és conegut com l'estat amb les condicions més senzilles per acomiadar i contractar de nou. Això fa que per a ells l'atur sigui una anècdota fins i tot en els períodes de pitjor conjectura econòmica. En canvi aquí es convoca una vaga per seguir amb un sistema que per tercer cop en la democràcia, així que hi ha crisi, es dispara per sobre de la mitjana africana i que quan no n'hi ha dobla la mitjana europea.
I els salaris d'aquí són com els de Dinamarca? i la protecció social? i la formació? i el preu de l'habitatge? No hauria de canviar tot a l'hora, i no només canviar per a facilitar l'acomiadament i fer-lo encara més fàcil i barat? De debò et creus que aquesta reforma servirà per a crear ocupació?
Creus que el preu de l'habitatge és el que fa que a un país la gent pugui ser contractada o no? La flexsiecurity danesa és molt interessant per com aconseguir protegir el treballador en comptes del lloc de feina, com és el que es fa aquí. Però la part que fa que no tinguin atur és la de què a l'empressari li és molt barat contractar gent, i al no empresari esdevenir-ne un.
