Ahir vaig tenir una alliçonadora xerrada -gairebé de tres hores- amb una persona que em qüestionava el per què de la meva (nostra, en termes de CiU) acció política.
Em va agradar poder explicar, perquè a vegades un dóna per suposat allò que no es coneix per la majoria, les raons per les quals vàrem fer govern ara fa tres anys i mig, i en quines condicions el vàrem pactar.
Va ser un exercici útil també per a mi, perquè en aquest lloc i en aquesta responsabiltat, i havent de passar comptes a les urnes en pocs mesos, és bo que ens recordem per què hem fet el que hem fet, i què volem fer en el futur.
Vaig tenir al davant, cal dir-ho, algú preparat, informat i intel·liegent. Al mateix temps, però, algú profundament anti-socialista, i políticament situat a la frontera que fluctúa entre el vot a CiU i el vot al Partit Popular.
Per tant, ho tenia difícil. No el volia convèncer de res. Però tenia difícil aconseguir que acceptés algunes de les nostres raons. Ja se sap que quan algú vol veure algú caure pel barranc, i això no es produeix, de poc valen explicacions raonades al desig frustrat.
Els socialistes no són a l'oposició perquè els ciutadans no ho varen voler. No hi havia cap suma alternativa possible per descavalcar-los, i per tant, si algú retreu a CiU que no fes el canvi que proposava, ha d'entendre que la majoria de la gent no va accedir a fer-lo possible. Ni sumàvem amb el PP, ni sumàvem amb IC o ERC.
Dit això, els socialistes varen fer govern amb nosaltres en una posició de més debilitat i amb un programa de govern que per a nosaltres justificava la nostra opció.
"Ferran, els haguéssiu hagut de deixar caure". Això em va respondre el meu interlocutor. Jo li vaig respondre que la ciutat no podia permetre's perdre més anys, i que jo no era a la política per especular, mirar-me els toros des de la barrera, o instal·lar-me còmodament en posicions estètiques. "Jo sóc a la política per fer coses", li vaig contestar.
I teníem coses a fer, i les hem fet. Desmuntar un pla urbanístic a Dalt la Vila, respondre a un compromís adquirit amb veïns del carrer de Sant Bru respecte l'obertura del carrer Méndez Núñez, incrementar i mirar de resoldre el desori nocturn a Canyadó, posar jocs infantils a més places de la ciutat, especialment a la façana marítima, refer alguns carrers molt malmesos i centrals d'alguns barris, refer la Rambla, tirar endavant un projecte per a la Clínica del Carme, posar en l'agenda política la qüestió del civisme a la ciutat, millorar el servei al gran parc de Badalona que és la platja, invertir a Ca l'Arnús, augmentar la Guàrdia Urbana, fer més aparcaments per al comerç de proximitat i desencallar la qüestió de la Plaça Pompeu Fabra, entomar la remodelació de la Plaça Vella, i tantes altres coses que havien estat objecte de la nostra acció d'oposició i que podíem ajudar a canviar, només, si estàvem dins un nou govern, millor, més decidit, cohesionat i orientat a canviar el rumb adormit i desorientat a on estàvem instal·lats.
La llista és més llarga, és clar, però hi ha en el fons, dues certeses: no fem política per veure com tot es fa malbé, i hem actuat a fons per garantir que es fessin coses que representessin un canvi positiu per Badalona. La nova direcció del Port de Badalona, la determinació d'acabar amb el peatge, de resoldre contenciosos jurídics que ofegaven el seu desenvolupament -com el dels ponts de Sant Lluc o del carrer Indústria-, la nova rambla del Gorg....podria seguir.
També, tancar carpetes obertes i expectatives frustrants. Donar-li un futur a l'escorxador, o a la CACI.
Hi ha coses que volíem fer i no hem fet. I coses que potser no han sortit rodones, però podem exhibir que el canvi possible i positiu l'hem mirat de fer, participant decisivament en un govern poc procliu a l'estètica i els focs d'artifici, i més orientat a l'acció concreta. Se m'acut, ara mateix, d'anomenar el nou contracte de neteja, que en pocs mesos els ciutadans trobaran al carrer en forma de nous contenidors i més servei.
No sembla que aquesta voluntat de fer, de ser-hi, d'empènyer per a millorar la ciutat, sigui suficient per aquells qui creuen que calia continuar desgastant els socialistes. No és la meva feina desgastar ningú. Ni és la meva vocació destruir l'adversari. Nosaltres podem entendre'ns amb tothom, si és per a fer. La venjança o el retrovisor, els dogmes i els blancs o els negres, no són conceptes del meu diccionari polític.
"S'ho apuntaran tot ells". Em deia....i potser té raó, encara que mirarem que l'acció de govern vagi repartida i que la gent percebi, que em sembla que ho fa, que amb CiU al govern, s'han fet més coses i s'han fet millor.
I finalment, el futur. "Amb qui pactareu? Per què no amb el PP?"
"Jo puc, el meu equip podem, fer-ho millor que el PP o que el PSC, no em demanis que jugui a segona fila, si la meva aspiració és i ha de ser competir per guanyar." No fujo d'estudi, però tinc molt clar que ningú no ens ha de votar en funció de saber a qui donarem l'alcaldia, sinó perquè cregui que nosaltres som l'opció per la majoria".
Així de clar, i de difícil.
Si, es cierto, y hay que reconocerlo a pesar de tremendismos provinentes -todos- del mismo lado...En Badalona se han hecho "cosas" y algunas de tal importancia que marcarán nuevas proyecciones de futuro,para nuestra Ciudad.Pero el ciudadano sigue sumido en el desconcierto y la desazón. Y te diré el motivo:
La evidencia de lo realizado no ha conseguido, por ejemplo, que una ley de civismo y convivencia mejore aspectos estéticos perniciosamente peremnes en nuestra Ciudad (pintadas y carteles pegados por todas partes y sin el menor indicio corrector,por parte de quienes tienen la ley y las posibilidades para corregirlo...Si, Ferran: El balance de lo realizado no es desdeñable y debe reconocerse. Pero la contrapartida,en dicho ejercicio, que bien haces y que debería consistir en aspectos de actuaciones que reflejen aquélla eficacia que -el ciudadano- no vé en Badalona. Que deberían prestar más relevancia a vuestras macro-realizaciones y que -por su persisitente incidencia en la cotidianeidad- nos sumen -a todos- en la asunción de que nunca llegaremos a tener una Ciudad respetada. A pesar de intenciones y grandes obras...
Los Ciudadanos tendremos que reconocer lo que bién hecho está. Y es bastante...Pero también está en nuestra obligación pasaros factura de aquéllos anhelos que -después de cuatro años de gobierno- seguimos sin ver cumplidos. Y para mí, ver que se aplican las leyes en beneficio -primero- de la Ciudad y luego de los Ciudadanos que cumplen. Sigue siendo una asignatura pendiente...Una asignatura que llenáis de estadísticas y actuaciones concretas, pero que reflejan unos resultados insignificantes...
Y -para terminar- me permito una pregunta: ¿El gobierno de la Ciudad -con las leyes actuales que se ha dado- no puede combatir el que se peguen carteles de todo tipo y en todas las esquinas de calles y plazas.? ¿Es que es una lacra con la que "nunca podremos".?...
En Carles va fer una bona campanya que va encoratjar a les seves bases, però evidentment no va ser suficient, la suma no donava per en lloc i les tensions generades amb el PSC, més l'experiència en la darrera legislatura ho van impedir.
El PSC va ser castigat al passar de 12 a 9 regidors, de fet va ser qui més va perdre, i calia doncs un canvi, un dificil canvi intern, que evidentment no es podria fer de la mateixa forma des de dins que des de fora del govern, i al mateix temps la ciutat no podia perdre ni un minut més i era necessari per altra banda aprofitar les sinèrgies que un Govern liderat per el PSC podia obtenir com així ha estat, quan Generalitat i Estat estan liderats per la mateixa formació política.
No és gratuït doncs que el nostre Alcalde, comparteixi l'Alcaldia amb el càrrec de Regidor d'Urbanisme, tenia ben clar que era o ara o mai, i per això necessitava un govern fort i cohesionat, afortunadament vau encertar tots amb els pactes, amb aquest tripartit atípic per la resta de Catalunya però necessari per la nostra ciutat.
Hem avançat molt Ferran, però encara ens resta molta, però que molta feina per fer, i el que tots hem de tenir ben clar és que la mentida i la maquiavèlica campanya mediàtica que el PP està fent de forma més que calculada no pot donar cap fruit a aquesta formació, donçs això sens dubte significaria un pas enrrera que la ciutat no es mereix i per tant qualsevol pacte amb aquest partit significaria donar la raó a la seva forma de fer.
Estem agafant impuls, s'està treballant bé encara que tot evidentment tot és millorable, tenint en compte que venim d'on venim i encara Ferran, encara fa falta un gran canvi i en això estem treballant.
De totes formes les urnes al Maig faran quadrar el que la ciutat i els seus ciutadans acabin decidint que per això són els qui veritablement manen, i ningú renuncia a res. Així de clar, i de dificil.
Salutacions.