Aquests dies estic d'aniversari. Fa un any que no fumo. A veure quants aniversaris celebro. La veritat és que mentre fumes mai et sembla que sigui el millor moment per deixar-ho, però un cop prens la decisió te n'adones que totes aquelles cigarretes que semblaven tan necessàries de fet no ho eren tan. Te n'adones que ets capaç de fer cafès, cerveses i cubates, veure el Barça i tantes altres coses sense fum. I a sobre t'estalvies un munt de pasta. D'això no te n'adones massa, se'n va per algun altre costat.
En fi que passat un any em trobo bé i em sento millor. Vaig a per un altre.
Jo vaig deixar de fumar amb el "plà per deixar de fumar en 5 dies", de l'Església adventista del 7è dia, a base de sucs de citrics, tècniques de relaxació i psicològiques i voluntad, molta voluntad. No'm va costa un duro, no hi ha "quimica" per en mig, i des del primer dia ho pots deixar "en sec", i sense massa dificultat (això sí: s'ha d'estar motivat).
La paraula clau és voluntat. Tu ho has dit. Jo a més vaig necessitar ajuda d'un professional. Suposo que algú amb bata blanca que em digués que ho podia fer. Perquè la veritat si mirava al meu voltant poca gent apostava per mi. Ara toca no recaure.
Moltes felicitats, Jordi. Això s'ha de celebrar. Per molts anys!
Jo encara no sé com fer-ho!
Atentament