El post d'ahir en contra dels piquets va generar uns quants comentaris -pocs, aquest bloc és molt modest, pobret- entre els quals en destacava un. Bé, ahir jo feia un paral·lelisme entre els piquets de facinerosos que amenacen botiguers, treballadors i clients per obligar-los a fer vaga i els escamots d'anarquistes de la guerra civil. De fet, deia que són la mateixa gent, el mateix tipus de gent que posats en una situació més extrema com la del 36, no dubtarien en assassinar enlloc d'amenaçar i espentejar. Diguem que el substrat hi és, falta que l'ambient acompanyi.
Bé doncs, en resposta a aquesta opinió, vaig rebre el següent comentari per un tal K@rmelo:
A banda de l'ortografia depriment, el tal K@rmelo aquest considera que si el meu genoll allotgés una bala venjativa, el món seria un lloc més bonic. També considera que els piquets fan que les condicions dels treballadors siguin millors.
De la primera opinió no tinc gran cosa a dir-ne, només que prefereixo el meu genoll tal com està ara mateix, amb el menisc una mica fotut però otherwise bé, i que per tant espero no ser objecte de les seves ganes de fer de John Wayne valencià.
Pel que fa a la segona opinió, la de que els piquets i sindicats en general fan que millori la meva situació laboral, bé, m'agradaria que m'ho demostrés, francament. Jo no sóc economista ni polític, i per tant la meva opinió és poc informada, però em fa l'efecte que resistir-se tant sí com no a que el mercat de treball s'adapti a les canviants circumstàncies del món, no és fer cap favor a ningú. Potser poden salvar el cul d'algun dels seus afiliats fent xantatge a l'empresa, però en una perspectiva global no tinc massa clar que la funció dels sindicats sigui gaire útil en aquests moments. De fet, em sembla que no hi veuen més enllà del seu nas i que fan allò del "pan para hoy y hambre para mañana". I bé, coneixent els representants sindicals de la majoria de llocs on he treballat, tampoc m'estranya: pobrets, la majoria no dóna per res més que per reclamar 5 mn més per l'hora d'esmorzar. Una gran victòria del proletariat, sens dubte.
Aviam, jo estic en una situació laboral que em permet -mooolt aproximadament- negociar de tu a tu amb l'empresa, però entenc perfectament que molta gent està en clar desavantatge a l'hora de negociar i que un sindicat els pot donar la força que els cal per fer valdre els seus drets i treure el màxim possible de la negociació. Això és un fet ben legítim, ja que tal com va dir l'Adam Smith, pare del liberalisme econòmic, aquí tothom vol maximitzar els seus beneficis, treballador inclòs. El que no és legítim és que per millorar la situació immediata d'uns pocs, es perpetuï un mercat laboral contrari a la creació de llocs de treball i incentivador del no fer res. De fet, a banda de no ser legítim, és perjudicial per tothom i sobretot pels que tenen menys capacitat negociadora davant l'empresa, és adir, la majoria d'afiliats als sindicats. Per tant, no proposo l'eliminació dels sindicats ni molt menys, només dic que, agradi o no, les circumstàncies han canviat i que cal tenir visió estratègica, i seure a negociar en termes raonables i constructius. Cert és que per això caldria un govern, una patronal i uns sindicats amb gent intel·ligent, i tots 3 en van ben mancats.
I bé, la funció dels piquets em sembla directament il·legal i haurien d'anar tots a judici.
"" ¿Mestre no trobes que estas pixant fora de l´orinal?¿Barrejar certs capitòls de la Guerra Civil (que jo no vaig a negar-ho) no et sembla argument amanit en excés i fora de context? Aquest "individus" que tu parles son els que fan que tots reben millores; ¿Ho és qué els qui no participen mai quan arriben les poques millores honestament manifesten el seu dret a no rebreles per no haber fet res amparant-se en el seu "dret legitim a fer-ho?
Jo no he mort ningú, peró potser va sent hora ja d´anar omplint els PPCC de coixos ( amb els seu pertinent tret al genoll) i sense dret a pensió d´invalidesa, i així les coses potser ens anirien a tots millor.
Un fanàtic en potènci@
PD.: No cal que pergues el temps en contestar, aquesta és una opinió
com qualsevol altra. ""