Davant l'actual context de fallida del sistema econòmic, els governs de la Unió Europea han optat per una nova onada de mesures contra els drets dels treballadors, accions que van encaminades a fer desaparèixer del tot les mínimes garanties socials
que els Estats encara ofereixen als sectors desafavorits de la
societat.
Ja fa anys que aquest tipus de propostes figuren a l'agenda de
les grans corporacions i d'institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Ara, amb l'argument de la crisi, ens les han volgut fer empassar senceres en forma de reformes laborals i de retallades socials.
La classe treballadora està cridada a pagar les conseqüències d'una
crisi que no ha provocat, sinó que ha estat conseqüència de la voracitat
del capital financer i del “deixar fer” que han imposat els anomenats
“organismes de control” del capitalisme.
Per tot això, cal que demà la vaga sigui realment general. Els treballadors culturals, que no tenim ni força, ni importància, ni visibilitat, també la farem. Ni un pas enrere!
Lluís Lledoner| Adreça electrònica |
dimecres, 29 de setembre de 2010 | 12:07h
Cesk, amb això de treballadors culturals toques un tema delicat. Alguns artistes guanyeu uns diners amb la vostra activitat i es podria dir que entreu en el paradigma comú (però absolutament anacrònic) de treballador. La majoria dels que fem cultura a Catalunya, no hi guanyem ni un duro, tenim sort si en publicar un llibre cobrim despeses, o si en donar una conferència ens podem pagar el transport i el dinar fora de casa. Si jo avui escric o no, és irrellevant des del punt de vista de la vaga, ningú no ho sabrà i, és més, tinc la sensació que els promotors de la vaga no m'afavoreixen i no m'afavoriran mai. Ni els altes tampoc, és clar. Crec que el concepte que falla és el de treballador. Fa 10.000 anys aquest concepte era igual a caçador, ara ja no n'hi ha (per alimentar-se). Fa 3.000 anys equivalia a agricultor —i pocs oficis més— ara són una minoria. I els canvis s'acceleren, ja no cal la mateixa quantitat d'hores de treball per fer el mateix que fa 30 anys, potser la meitat o menys. Els límits són ecològics, d'espai, energia, matèria primera. Mai no podrem generar ocupació ni donar prestacions socials amb el model actual. I no pas perquè sigui capitalista, el problema és estructural, hem d'acceptar que molta gent no podrà ser mai treballadora en el sentit actual, que la seva font d'ingressos no podran venir de les hores treballades —que cada cop en caldran menys— sinó del fet de ser membre d'una societat. Models d'aquesta societat nova, n'hi ha, i el que cal es posar-los damunt la taula, discutir-los i decidir anar-hi. Centrar-se en arreglar el model actual basat en el treballador - salari - pensions, és purament conjuntural i inútil a mig termini.
un seguidor del Cesk |
dijous, 7 d'octubre de 2010 | 13:13h
Lluís te n'adones que només dius que ximpleries sense sentit?
Paradigma comú anacrònic? el que és anacrònic és aquest discurs antiobrer i antivaga
que feu alguns, digne dels temps del sometent i els pistolers de la
patronal
tots aquests reaccionaris ja podeu anar ben bé a cagar
Si jo avui escric o no, és irrellevant des del punt de vista de la vaga, ningú no ho sabrà i, és més, tinc la sensació que els promotors de la vaga no m'afavoreixen i no m'afavoriran mai. Ni els altes tampoc, és clar.
Crec que el concepte que falla és el de treballador.
Fa 10.000 anys aquest concepte era igual a caçador, ara ja no n'hi ha (per alimentar-se). Fa 3.000 anys equivalia a agricultor —i pocs oficis més— ara són una minoria. I els canvis s'acceleren, ja no cal la mateixa quantitat d'hores de treball per fer el mateix que fa 30 anys, potser la meitat o menys. Els límits són ecològics, d'espai, energia, matèria primera. Mai no podrem generar ocupació ni donar prestacions socials amb el model actual.
I no pas perquè sigui capitalista, el problema és estructural, hem d'acceptar que molta gent no podrà ser mai treballadora en el sentit actual, que la seva font d'ingressos no podran venir de les hores treballades —que cada cop en caldran menys— sinó del fet de ser membre d'una societat.
Models d'aquesta societat nova, n'hi ha, i el que cal es posar-los damunt la taula, discutir-los i decidir anar-hi. Centrar-se en arreglar el model actual basat en el treballador - salari - pensions, és purament conjuntural i inútil a mig termini.
Paradigma comú anacrònic? el que és anacrònic és aquest discurs antiobrer i antivaga
que feu alguns, digne dels temps del sometent i els pistolers de la
patronal
tots aquests reaccionaris ja podeu anar ben bé a cagar
Els emprenedors creadors culturals -empresaris culturals- es solidaritzen amb els treballadors de 'classe' i 'categoria' colònial espanyola.
Però no amb els emprenedors i treballadors financers.