A la feina, quan anem de campanya en vaixell (oceanogràfic), quan fa mala mar les coses es lliguen, perquè sinó poden passar coses com aquestes:
Et fiques al llit i esperes a poder tornar a caminar amb normalitat, pregant per no haver de sortir per anar al lavabo a vomitar. Companyes m'expliquen situacions d'estar 24 hores lligat al llit, lligats per no caure a terra.
Coses com aquestes fan molta por:
S'han de viure situacions de mala mar per adonar-se què significa veure tot un transatlàntic gairebé de costat. I això que jo no he viscut una gran tempesta, per sort...
marejat com una sopa, que sembla que tot dintre teu es deslloriga, que no pots controlar les entranyes, les vísceres, el cervell, tot. Només quan ho has passat ho pots entendre. Que vaja, que tota la diversió es trastoca en malestar.
