Per Adrià Triquell
Probablement per primer cop en la història d’aquest bloc, en l’ escrit de la sortida de diumenge no es detallarà l’ itinerari fet. No puc pas permetre que la nostra credibilitat quedi en entredit! Quina vergonya! Ens senyalaran a partir d’ ara amb el dit? Es riuran de nosaltres a la cara? Sortirem a les cartes al director de la Vanguàrdia?
Probablement per primer cop en la història d’aquest bloc, en l’ escrit de la sortida de diumenge no es detallarà l’ itinerari fet. No puc pas permetre que la nostra credibilitat quedi en entredit! Quina vergonya! Ens senyalaran a partir d’ ara amb el dit? Es riuran de nosaltres a la cara? Sortirem a les cartes al director de la Vanguàrdia?
Bé, com a deferència als lectors del bloc, i no pas pels impresentables
que es van trobar diumenge a la plaça Fivaller, m’ explicaré: la idea
com sempre, era fer una sortida corriolaire per la nostra estimada i
maltractada comarca, i a més fer-nos una foto de grup amb les noves
equipacions al castell de Burriac. El cert és que les circumstàncies
no afavorien per complir cap dels dos objectius: respecte a la foto de
grup, a les baixes ja anunciades per problemes d’ agenda, s’ hi van
sumar lesions i avaries d’ última hora, amb el que a la foto final
faltaren bona part de corriolaires. Respecte a la sortida, home, pujar a
la bici i vàrem pujar, això si, PERO PEDALAR POC! PERO MOLT POC!
En descàrrec dels afectats, hem de dir que les circumstàncies per a que la MANDRA s’ instaurés a la colla, no eren poques:
- Dia rúfol, tal i com va anticipar un ja entranyable veterà de la plaça fivaller, va acabar plovent (una mica).
- L‘itinerari triat i l’ estat del terreny, no varen afavorir precisament la ciclabilitat i ritme continuat.
- Rogainnings, volta a la cerdanya, campionats ciclo-orientació i entrenaments secrets, tot plegat més d’ un tenia les cames ben encarcarades.
- L’ eterna espera durant l’esmorzar per uns putos entrepans.
- Trencament de ritme per fotos i avaries vàries.
En fi, he tractat de justificar el trist paper de diumenge, he fet el que he pogut.
Fets destacables:
- L’espècimen humà que vàrem observar durant l’estona d’esmorzar, tot segut en una cadira de la seva terrassa, vestit només amb pantalons curts, estornudant sense parar, fumant un pur, mirant fixament al terra, i a hores d’ ara, encara no tenim notícies que s’ hagi mogut de lloc.
- Els impresentables fills de buda i curts de gambals que varen deixar la Font del Ferro plena de deixalles. L’indignació corriolaire només es va calmar una mica quan varem recollir tota la merda que aquests descelebrats ignorants havien deixat.
En fi nens, diumenge vinent haurem d’ anar a classes de recuperació, i a veure si som més quòrum per la foto de grup.
Adrià Triquell
Les fotos de l'Adrià: cliqueu aquí.
En descàrrec dels afectats, hem de dir que les circumstàncies per a que la MANDRA s’ instaurés a la colla, no eren poques:
- Dia rúfol, tal i com va anticipar un ja entranyable veterà de la plaça fivaller, va acabar plovent (una mica).
- L‘itinerari triat i l’ estat del terreny, no varen afavorir precisament la ciclabilitat i ritme continuat.
- Rogainnings, volta a la cerdanya, campionats ciclo-orientació i entrenaments secrets, tot plegat més d’ un tenia les cames ben encarcarades.
- L’ eterna espera durant l’esmorzar per uns putos entrepans.
- Trencament de ritme per fotos i avaries vàries.
En fi, he tractat de justificar el trist paper de diumenge, he fet el que he pogut.
Fets destacables:
- L’espècimen humà que vàrem observar durant l’estona d’esmorzar, tot segut en una cadira de la seva terrassa, vestit només amb pantalons curts, estornudant sense parar, fumant un pur, mirant fixament al terra, i a hores d’ ara, encara no tenim notícies que s’ hagi mogut de lloc.
- Els impresentables fills de buda i curts de gambals que varen deixar la Font del Ferro plena de deixalles. L’indignació corriolaire només es va calmar una mica quan varem recollir tota la merda que aquests descelebrats ignorants havien deixat.
En fi nens, diumenge vinent haurem d’ anar a classes de recuperació, i a veure si som més quòrum per la foto de grup.
Adrià Triquell
Les fotos de l'Adrià: cliqueu aquí.
¿Que té a veure el nou mallot amb tot aixó? El fet, que us costa de confessar, és que us feu vells i esteu -cada dia més- carregats de punyetes fisiques i psíquiques que us fan abandonar a mitja sortida o del tot.
A mi aixó no em passa. Ja fa temps que m' he fet vell i no busco més excuses, i molt meny em passa pel cap el donar-li les culpes al nostre tant desitjat mallot Bicicorriolaire.....Au, prend Exemple d' el Carles: una couldina cada matí i endavant, covard!!!!
Que i tindrà que veure el maillot!!!!!!!! res de res. Més aviat l'edat??
Visca les "couldines"
Em sembla molt bé que us llenceu els plats pel cap i feu actiu el bloc, però si us plau, no feu malbé la llengua.
Gràcies,
Pistons