xcapdevila |
dissabte, 25 de setembre de 2010 | 19:38h
He tingut l'honor de conèixer Joan Margarit justament la mateixa setmana que l'haurà conegut molta gent, la setmana que més s'ha parlat d'ell, probablement, al llarg de tota la seva carrera. Sabia de la seva existència però molt poc de la seva obra -no soc un gran lector i tampoc de poesia- en tot cas en tenia algunes referències properes que en els últims dies havia repassat gràcies a algunes amigues (una arquitecta, l'altra dona de lletres) que en són unes admiradores fervents. Així m'han arribat a les mans "Joana", "Casa de Misericòrdia", "Trist el que mai no ha perdut per amor una casa", o "Càlcul d'Estructures", el llibre que vaig fer servir d'excusa per barrejar la professió de Margarit (arquitecte especialista en càlcul matemàtic d'estructures), el seu ofici de poeta i els castells del nostre programa televisiu, arguments pel qual l'entrevistàvem al Quarts de Nou amb motiu de que era el pregoner de La Mercè d'aquest any.
I quin pregó tan fantàstic, valent i lúcid.
Si en voleu una petita torna, no us perdeu el Quarts de Nou (dilluns a les 20.00 al Canal 33: http://www.quartsdenou.cat).
Quan li vàrem dir que el volíem entrevistar, es va entusiasmar amb la idea: barrejar castells amb estructures arquitectòniques i la poesia com a llenguatge dels sentiments, tot plegat en el marc de la festa de Barcelona, li va semblar fantàstic; i el resultat no ens va decebre, ben al contrari, Margarit és un bon coneixedor des castells -com ja intuiem- que els contempla i els analitza en tota la seva dimensió: la tècnica i matemàtica, la poètica i estètica, i la simbòlica, identitària i universal.
El poeta ens va avançar (l'entrevista va ser dimecres, un dia abns) que al pregó proposaria que Catalunya cancel·lés el pacte d'unitat que fa segles va fer amb Espanya. Vàrem prometre guardar-li el secret (el programa no surt fins dilluns) i ni ell ni nosaltres -n'estic segur- ens pensavem que s'armaria tanta polseguera. En tot cas, proposo fins i tot als menys independentistes, escoltar o llegir amb deteniment el pregó de Joan Margarit, perquè el que diu és tant cabal, tan senzill, tant inteligible que crec que és el millor argument polític que he escoltat des de fa mesos: desfem el pacte que vem fer fa segles, perquè els pactes i els acords, com les sardanes, es fan i es defan. "Potser la necessitat de supervivència, de progrés material i espiritual que té Catalunya en aquest moment crític de canvis en l’equilibri social i econòmic del món fa que avui s’hagi de renunciar al tipus d’unió que fa segles va convenir a les dues parts. Perquè ara, quan hem passat a creure i a dependre d’un ens superior que és Europa, ens adonem que ens pesa més que mai veure amb quina força perviuen encara les dues Espanyes de les quals parlava Antonio Machado.
Potser ha arribat el moment d’acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlem, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial"
Proposo també als que han conegut -com jo- a Joan Margarit per "culpa" del pregó de La Mercè, que aprofitin per capbussar-se en la seva obra. Val la pena.
Per acabar un detall personal: em va dedicar el llibre "Casa de Misericòrdia" amb una referència al lloc on varem fer l'entrevista, "un edifici sentimentalment impactant per als dos". Era la seu de la Universitat Pompeu Fabra a les antigues casernes de Jaume I; ell és l'autor de la coberta impactant de forja blanca que cobreix un pati, jo li havia comentat de passada (em semblava que ni se n'havia adonat) que jo allà hi vaig fer la mili.
Jo no m'esperava un pregó tant polític i potser el traslladaria el discurs a unaltre moment i no al pregó de les festes d'una ciutat. Però quan? la veritat es que quan a un poeta se li dona tant de resó en els medis i envoltat de polítics avui en dia? Molt poc, per no dir mai. I avui en dia, abans d'escoltar un polític de parlar de política millor escoltar un poeta que parli de política.
És més interessant encara que espero que els polítics no vulguin convertir-se en poetes.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
És més interessant encara que espero que els polítics no vulguin convertir-se en poetes.