Parlar d'emprenedors està de moda. Tothom ho voldria ser però pocs compleixen els requisits personals que ho fan possible. Tampoc hi fa cap contribució l'actual sistema educatiu on s'empolla més que s'aprèn. Un supera els exàmens, aprova i així successivament fins que l'estudiant es treu la carrera o acaba els estudis. Però això no és cap garantia d'intel·ligència o de tenir sort a la vida. Tots tenim en el nostre entorn exemples de persones que han tingut èxit sense haver passat per la universitat. El món ha canviat molt, l'evolució està essent una revolució en tots els àmbits però el sistema educatiu transmet els mateixos valors de sempre.
Els estudiants no tenen cap interès en convertir-se en empresaris i no se senten emprenedors, busquen l'estabilitat i la comoditat. Una seguretat que actualment tots som conscients que no existeix ni a la vida ni a la feina però tot i ser-ne conscients, el sistema ens empeny a buscar-la. És prou exemplificant el resultat d’estudis que conclouen que l’aspiració de la major part dels universitaris és la de treballar per l’administració, ser funcionaris. Evitar això no es pot fer si no ataquem el problema d’arrel.
Sobreprotegim els fills de ben petits, no deixem que es desenvolupin aprenent dels seus errors perquè impedim que s’equivoquin per si mateixos. No coneixen la incertesa i aquest és el valor que hauria de primar en la seva educació. L’emprenedor és el que arrisca, és que el s’ha de buscar la vida, el que sap que aquesta setmana pot ingressar cent i la següent res. Aprendre a conviure amb la incertesa és el que caldria ensenyar a la nostra societat. Però vivim en un país on hem creat una comunitat educativa molt poderosa fruit de la importància que té en el desenvolupament de la societat però molt poc receptiva als canvis. Un obstacle que cal superar si volem recuperar la iniciativa dels nostres pares que en el seu dia es van haver d’espavilar i van tirar endavant. La necessitat fa virtud.
Atentament
Atentament, i feliç Dissabte.