Ens encanta la idea de la vaga general. Ens sembla una oportunitat, molt necessària, per a exterioritzar el malestar que portem acumulat en aquests darrers anys de crisi. Ens sembla una finestra oberta per a trencar la solitud amb que vivim unes vides entrampades en el pervers dilema de “o la precarietat o l’atur”. Ens sembla una ocasió per a començar a lluitar, o per a lluitar de nou.
Ens encanta la idea de vaga general, i el nostre cos demana fer-la. Però també coneixem els seus límits. Sabem que la gent treballadora -al llarg de la història- hem conquerit drets socials i hem millorat les nostres condicions de vida gràcies, també, a les vagues generals que van fer els nostres pares i mares, els nostres avis i àvies.
Sabem que amb algunes vagues generals s’han aturat plans econòmiques capitalistes que haguessin empitjorat, encara més, la nostra vida. Però també sabem que, avui, no totes i tots podem participar d’una vaga.
Avui, a l’Estat espanyol, ja som entre 4 i 5 milions de treballadores que no tindrem dret a vaga: els i les aturades sense feina. I milions de persones més que tenim una posició tan precària en el mercat de treball que, si fem vaga, serem sistemàticament acomiadades. Milions que treballem amb contractes temporals, i milions que treballem sense contracte, que no existim legalment i per tant no podem ni somniar en fer vaga. A tots nosaltres ens encanta la idea de la vaga general. Però no sabem com fer-la. Quines són les formes de lluita que s’han de convertir en “la vaga dels que no podem fer vaga”? La vaga general la inventaren els i les treballadores fa cent cinquanta anys amb la idea que, aturant la producció, els patrons s’avindrien a millorar les brutals condicions de treball del naixent capitalisme industrial. O amb la idea, els més agosarats, que el propi capitalisme cauria quan els i les treballadores abandonessin junts i organitzadament el lloc de treball. Avui els sindicats majoritaris ens han convocat, per al 29 de setembre del 2010, a un vaga general per tal d’aturar una reforma laboral que ens agredeix a totes i tots. Nosaltres, els que no podem fer vaga, hi participarem: ja veurem com.
Però sobretot, els que no podem fer vaga hem de crear un nou moviment que proposi noves formes de fer vaga: que aturi l’economia dels poderosos, i que albergui formes d’ajuda mútua per als que la patim. Que organitzi als i les oblidades pels sindicats majoritaris, i que ens doni forces mútues quan patim els problemes laborals i socials quotidianament.
Per mi una nova vaga és crear una cooperativa de treball o de consum. Per mi una nova vaga és un nou sindicat social que aturi els desnonaments. Per mi una nova vaga és una organització de treballadores domèstiques. Per mi una nova vaga és deixar de consumir mercaderies supèrflues. Per mi una nova vaga és una assemblea local on responguem als abusos empresarials del nostre barri. Per mi una nova vaga és deixar de mirar la televisió. Per mi una nova vaga és una organització que ens defensi als sense papers. Per mi una nova vaga és deixar de pagar junts els lloguers i les hipoteques. Per mi una nova vaga és lluitar pel transport públic gratuït. Per mi una nova vaga és…
Quina és la teva vaga?
Ens veiem demà a les 17h?
Només volia q tinguessis clar unes cosses concretes pero has agafat l'exemple dels mòvils i tv al extrem, quan yo em referia a totes les coses.
Mira, si tu deixes d'anar a un restaurant, per exemple, (es un exemple) no ho radicalitzis si us plau,i com tú més gent també perqué es innecessari, mengen a casa. Doncs faràn fora a gent i aquests tampoc aniràn a dinar a cap lloc més on també tindràn que acomiadar a altres.. Ara el que vas dir abans de que llencen.. Posa-hi que llencen menjar (que no llencen tant) ni a grans multinacionals, ni a restaurants tampoc. No sé si tens nocions de direcció de empreses, o has treballat o conegut a alguna des d'aprop. Doncs t'aclareix-ho que no llencen casi res, es més la producció es fà sota demanda, no són tan burros, i el que no es ven es posa a preu de liquidació, o es guarda i es torna a treure més endavant (en el cas de botigues de roba). Però tirar.. No tiren gaire t'ho asseguro. Tornant als restaurants, amb la mà d'obra de fora que treballen a 800 euros, als d'aquí els hi han deixat de pagar els 1000-1200 que cobraven, hi han agafat els de fora directament. Com veus la immigració encara augmenta les condicions l'aborals tan dures que tenim en treballs no qualificats.
El que tu dius reduir hores, es correcte però no guanyarien el mateix, no podrien es impossible! Pensa que a les fàbriques i negocis en general, alguns si que guanyen, i d'altres anys perden també, però si t'asseguro que si mires els resultats que tenen no podrien mantenir els salaris reduint a la meitat les hores de treball de totes les persones que tenen en nòmina. En el cas de fer-ho seria més difícil, perque ho tindria que fer tots els paisos del món, si no les empreses marxarien més ràpid del que ya ho fan actualment.Si que estàn deslocalitzades en mayoria, però aquí a Espanya hi han moltes fàbriques, cada vegada menys es cert, però n'hi han. Aquí torno a el exemple, anem en bus, o comprem cotxes importats doncs sobra gent a Seat.
I per desgracia o perqué m'he fet gran he deixat de somiar amb altres realitats, es així i no ho podem cambiar, almenys no demà ni demà passat.. No dic que sigui un sistema de la òstia, però altres paisos com Cuba que es el exemple perfecte als teus principis, han vist com amb paraules del propi Castro allò no funcionava, i ademés et parlo perque he visitat Cuba que hi ha moltíssima pobressa. Si la gent es feliç? Doncs no sé però tots volen marxar als EUA, per tindre cotxe casa i jardí. Igual es una cosa innata del home poseir no ho sé.. Em sona el cas d'un polític "progre" que al audi a8 li va posar 30.000 euros en extres.. Però ell va sense corbata i es d'esquerres..
Aquí acabo david, benvingut al món real.
En segon lloc, la convicció i la veritat no són germanes... ni tan sols els matisos... ho dic en el sentit que dónes al debat. Pots parlar amb qui vulguis (gent d'ideals fixes? que els teus són mòbils?) i canviar certes perspectives, opinions... però estructuralment és inevitable que tothom defensi les seves postures...(tu també defenses la teva...)
En tercer lloc, no podem arribar a punts en comú perquè el nostre punt d'arribada divergeix... a tu t'agrada aquesta forma d'organització social i econòmica... canviaries algunes coses (reformisme) però no voldries destruir-la per crear-ne una de nova, jo sí. D'aquí que no ens poguem posar d'acord.
En quart lloc, el sistema capitalista és egoista, salvatge i desigual (es manté gràcies a la desigualtat i a la pobresa necessaria on cal obrir nous marcats...) si tu creus que es pot arribar a un estat de benestar global dins aquest sistema ets tan utòpic com jo mateix.
En cinquè lloc, els immigrants als que tu culpabilitzes de la baixada de sou jo els comprenc i criminalitzo a l'empresari que se n'aprofita de la seva situació. La necessitat ens fa treballar però l'empresari dóna la feina a qui treballa per menys diners i li dóna més beneficis a ell (competència de mercat?). No hauríem de criticar precisament als que s'aprofiten de la situació que casualment provoca el mercat?
En sisè lloc, no sé d'on has tret que jo m'identifico amb el govern Cubà i molt menys amb els polítics progres que van sense cobarta... Ens cal ser enormement crítics també amb els més crítics... La perpetuació del govern cubà (o del seu dirigent) és infame com infame són tots els apoltronats que seuen al parlament de catalunya.
Per últim, no cal que em donis la benvinguda al món real. Jo visc en el món real des de fa molts anys, el que passa és que no em resigno a malviure-hi. Tu vols integrar-te al món real i jo vull canviar-lo. Potser amb utopia, somnis i accions reals poc significatives... però ningú no pot saber mai quina espurna és la darrera o l'encenall que ho pren tot.
Salutacions cordials,
David
En primer lloc deixe'm explicar-te perqué no cambiaràs res, gairebé el total de la població està habituada a consumir, mai els hi treuràs el desig de tenir es impossible. i perqué tú i molts pocs més no, no faràs cambiar tota la població de costums. La totalitat de la gent que conec volen tenir i consumir, un mòvil nou, un cotxe nou, roba decent que els quedi bé etc.. Tú estàs a gust semblant que hagis sortit d'un contenidor d'escombraries.. Perfecte però la gent normal que som gairebé tots no. I tú no cambiaràs ni de lluny la gent perqué ningú vol ser com tú. Ya hauràs notat que et miren amb cara de fàstic quan entres a segons quins llocs veritat? o pel carrer..
Ademés dius coses com deixem de pagar tal i cual i no ho fàs, i no ho faràs saps perqué? perque estàs dins el sistema i no t'atreveixes a anar en contra d'ell, només de boca, o fent accions que per tu tenen molt valor com tot el que va passar el dia de la vaga, però tot allò com va dir el president no tindria cap efecte de modificació de la llei que anirà en contra dels treballadors. I a final acabes pagant el que tinguis que pagar i s'ha acabat. Es queda en vuig i no puc
Crec que les coses que dius, les dius pensant amb el cor, però no amb el cap. I la crítica que t'he fet a sigut desmuntant la viabilitat d'aquestes idees a les que has contestat tonteries com amb el que llencen, al que et vaig explicar que no llencen casi res, però que no era argument per justificar el sistema de consum, mercat i famílies. O al reduir el consum reduim hores i ens paguin igual (increible), o treure la propietat privada, increible també, a qui? als que tenen un pis els hi treuràs? et matarien. Els pisos tenen propietataris que els han estat pagant tota la vida, no pots abolir el seu dret de propietat, així com així. L'han pagat i es seu. I d'altres com deixem de pagar hipoteques i lloguers, dona igual que fagi fallida La Caixa com als bancs dels EUA perqué tal com dius tú no tens res.. Aquí vé lo bó i la gent sense estalvis com menjaria? com comprarien? No podrien comprar, igual a tots els negocis farien fallida però a tu t'es igual perqué tú no tens res. Es per això que desde Obama fins a Zapatero han salvat els bancs donant-lis quantitats astronòmiques, perqué si se'n van a la merda els bancs a la merda tots. Per molt que no tinguis res la nòmina no te la donen en un sobre, així que tu a la merda també, perque una vegada més has volgut enfonsar el sistema al qual estàs dintre.
I després " que ens volen controlar la nostra vida quotidiana imposant-nos la càrrega d'una feina que ens deixa atordits diariament. Volen controlar el nostre temps lliure oferint-nos la rutina d'un oci enverinat, pautat, avorridíssim..." Aquí et demanaria que no generalitzessis, no totes les feines et deixen atordit, hi ha moltes feines que no tenen un grau d'estrés elevat. Es cert que moltes si. Però que proposses? A que vols que es dediqui la gent? Que treballin 4 hores, i els mantinguin el sou clar..
A veure yo no defenso una postura concreta, estic en contra de que treballis a una empresa i et donin tan poc quan comences o si ocupes un lloc poc cualificat. Però que pensa bé cuant de més podrien pagar. Si dius "treballem la meitat de hores i ens mantinguin el sou, amb el que guanyen.." Pensa que serien molt poques les empreses que ho podrien fer, per no dir gairebé cap, i que moltes hi ha anys que perden diners amb les condicions actuals. Com ya te dit. Les empreses quan tenen beneficis tenen 3 opcions. Guarden per compensar pèrdues d'exercicis d'anys seguents, reparteixen entre els socis, o reparteixen entre els treballadors com va fer Porsche l'any passat donant 2.000 euros extres a cada empleat. Però si tothom seguís els teus ideals de no consumir i posteriorment baixés la producció i un bestial decreixement econòmic, ya et dic que no podrien pagar-lis el mateix sou reduint hores a la meitat.
Yo no he dit que m'agradi aquest sistema d'organització social, mai ho he escrit, yo sempre te dit que les coses eren així, perqué tothom el segueix menys uns pocs que són anomenats antisistema, perroflautas, progres, ocupes, guarros etc...i la majoria de la gent pensa en tenir, en gastar, en somnis de coses que els hi fan ilusió i que les acaben adquirint.
- La majoria de la població cambia de teléfon mòvil cada any o cada 2, és igual, això per a tú és innecessari, potser si q ho és, no t'ho discuteixu però la renovació de les coses que tenim és el q fà moure el mercat. Si tu aguantessis el teu mòvil, cotxe, tv, nevera etc.. Tota la vida o el cambiessis cada 30 anys.. es igual, i tots fessim igual, pensa en la cadena de gent q viu d'això: Les fàbriques tancarien o hi treballaria molt poca gent, els transportistes i depenents a la merda també, i lo millor es que aquesta gent al no tindre treball tampoc podrien consumir i cada vegada haurien més acomiadaments perqué estarien avorrits esperant als clients.
Ho entens?
No sé si aquest sistema està bé o no, però un treball no té perqué ser esclavista, pots treballar del que t'agrada com mestre d'educació física, o de qualsevol cosa, per exemple i gaudir del que fas. D'ensenyar i veure resultats en nens en q tu hi has contribuit. O dedicarte a mil i una coses que tinguin a veure amb alguna cosa que t'agrada fer. Ya sé que molta gent no pot escollir i treballa de coses que no els agraden, yo mateix ho he fet anteriorment i es el que hi havia. Tampoc era per tant.
Estic d'acord en que els bancs ens apreten massa, i això si hauria de cambiar. Però deixar de pagar hipoteques i lloguers es una cosa q si tu mateix la penses dos vegades no té sentit. Deixar de pagar lloguer es perjudicar a un altre persona com tu i com yo. I deixar de pagar hipoteques.. Pues només et diré que aquesta crisi va començar per això als eua, pero no pagaven per motius diferents al teu, perque eren pobres. I ya veus la que es va liar no? els bancs a la merda.. Pensa que si la Caixa i demés se'n anessin a la merda, i la gent no pogués treure els seus estalvis seria la fí.
I abolir la propietat privada.. per mi genial, que em regalin un pis, de veritat, el problema es q no hi ha diners per donar pisos gratis a tothom encara que siguin de cessió. Això es impossible! i la gent q la comprat pagant tota la seva vida els hi treuries? I un altre problema qui viu a Pedralbes i qui viviria no sé al Besós per exemple.. Com ho repartiries?
No es tan fàcil.
Després lo de papers per tothom, doncs com ya te dit no hi ha feina, i si obrim la porta a més demanda fotut. Per cert, has viscut amb veins gitanos rumanesos? No, veritat? Proba de fer-ho només una setmana, i després si vols que vinguin més, tu mateix.. Per cert mira't el índex de immigrants que estàn a les pressons, i perqué les pressons s'han quedat petites.
Hola, escric per dir-te que t'equivoques una mica en els teus plantejaments. Si deixem de consumir coses "supèrflues" que entre d'altres coses deu ser m'imagino productes electrònics tipus iphone o ipod o d'altre tipus i roba amb disseny i de marca.. D'aquesta que no sembles sortit d'un contenidor d'escombraries.. Doncs l'economia es pararia, saps? El diner es té que moure, i es la compra de segons tu coses innecesaries el que fà que el dependent de la tenda tingui una feina i ell també pugui consumir i així la cadena segueixi. El que està passant ara es que "alguna" gent per motius precaris consumeix menys i clar arriben els acomiadaments.. Voldria aclararte que es una cosa superflua, per exemple una tv de 40 plana lcd, es una cosa superflua? si d'acord podria viure sense ella, com ho feia abans, pero em fa gaudir molt igual que altres coses com un telèfon tipus blackberry o roba de qualitat, inclús un cotxe decent, em fan més feliç.
El teu discurs es el de gent que ens ha tocat nèixer a la part baixa de la ciutat, i que sempre hem vist com els demés tenien porsche, mercedes vacances de la óstia i un armari o vestidor decent. Yo també he sentit que volia igualtat, pero el que volia era tindre el mateix, o que al menys no hi hagués tanta diferéncia es veritat, i ho trobava injust. Però no crec en el comunisme, tots no podem tenir el mateix. Degut a que un metge o un empresari amb màsters al iese o a EUA mai podrà guanyar el mateix que una treballadora domèstica.
En cuant als sense papers, amb 4-5 milions d'aturats com bé dius aquest país no pot absorbir més quantitat, perque no hi ha treball, així com no poder satisfer les seves necessitats bàsiques amb ajudes.. I més gent cometent furts i demés delictes, doncs crec que no ho necessitem, es més ens sobra.
En definitiva, si pensem creativament, lúdicament, emocionalment, racionalment, sentimentalment, radicalment... i no econòmicament... veurem que hi ha formes d'organització social molt més interessants i alliberadores que el de l'ordre i l'obediència cap a un sistema desigual i deshumanitzador.
Una abraçada,
David
Cal diferenciar la necessitat del caprici... el problema és que han aconseguit que alguns facin dels seus capricis una necessitat.
Per altra banda, la roda del capital que descrius no és certa... cada any es llença molt d'excedent, molta producció excessiva només pel sol fet que hi ha una superproducció, per la llei del mercat... però cal tenir-nos ocupats, controlats, treballant, treballant el màxim d'hores extres per pagar aquestes necessitats extres que la societat de consum ens imposa...
Jo et diria que si superes aquest materialisme que t'encega... veuràs que pots viure molt més lliurement (i feliç) sense tots aquests productes de luxe que et fan esclau dels bancs, de l'amo, de les jornades laborals inacabables o de l'estrès del voler i no poder...
Una abraçada,
El patró és, com a la majoria d'empreses com aquesta, (Tèlefons, aigua, gas, llum, autopistes..) la gran banca, la mateixa que ha creat la crisi i la mateixa que ingrssarà a caixa l'estalvi en sous de tot els empleats d'aquestes empreses que facin vaga.