hel |
dimecres, 22 de setembre de 2010 | 23:00h
Escoltava l'altre dia amb atenció l'entrevista que li feien a Alícia Sánchez Camacho al Món a RAC1. La facilitat amb què parla i com s'explica i el to decidit amb què s'expressa li confereix el do de la credibilitat. És una llàstima que sigui del Partit Popular. És capaç de torejar qualsevol periodista que se li posi davant. Si li repliquen els seus arguments en base a la llei espanyola, ella respon que estava fent referència a la normativa europea... i així amb tot.M'interessava sobretot la reacció a les preguntes sobre la polèmica de la immigració després que coincidís una visita seva a Badalona amb una eurodiputada de Sarkozy en plena expulsió a França dels gitanos rumanesos. Es va justificar dient que feia un mes que la visita estava programada i que va ser una casualitat. I jo em pregunto perquè no la suspenien si s'havien adonat que podia generar controversia. La sensació que em va donar no és cap altra que la d'una falsedat innecessària. El fenomen de la immigració reapareix cíclicament i més quan s'acosten eleccions. Aquesta vegada el PP torna a atiar el foc i ho fa de la pitjor manera, escampant llegendes urbanes d'aquelles que diuen que un immigrant té moltes més ajudes que una persona nascuda aquí. Els criteris per aconseguir una prestació va en funció de la renda econòmica i sí que coincideix que normalment són les famílies immigrades les que tenen més dificultats per sobreviure però els criteris són per a tothom. Això em fa pensar amb els famosos vales que tothom ha vist que existeixen però que quan rasques ningú ho ha vist directament o quan s'acusa als ajuntaments de facilitar aquests vales i en realitat, si és que existeixen, són ajudes que donen algunes entitats benèfiques. En atiar el foc, el PP són els reis com quan juguen amb la catalanofòbia i encara tenen la barra de dir que som els catalans els separatistes. En aquestes eleccions cal tenir ben clar qui ha jugat a favor de Catalunya, qui no ho ha fet i qui ho ha fet en contra. El PP ens va dur l'Estatut al Tribunal Constitucional i ens ha cremat a tots. M'emprenya pensar que algú els pugui tenir en compte per formar una majoria parlamentària però crec sincerament, que no s'ho mereixen i Catalunya tampoc.
Hola Jaume,
sí, estic d'acord amb el que dius tot i que generalitzar és un risc. Però el que fa el PP és anar una mica més enllà jugant amb la demagògia i atiar l'odi, la por...per esgarrepar quatre vots. En un moment donat tots trien en funció del que els interessa com a partit però crec que hi ha unes línies vermelles que no s'han de crear i ells ho fan per costum, sense escrúpols i enfocats sempre a una població que em mereix tot el respecte però que sense prou coneixements són més manipulables i fàcils de conduir cap als seus objectius. Hi ha alguna excepció en la classe política però dir el que penses és per a la resta ser políticament incorrecte, una paradoxa que la mateixa classe política ha creat. El que s'atreveix a parlar clar és ràpidament titllat d'impresentable i se l'exclou del cercle.
Realment és una vergonya el que escrius. T'ho haurien de prohibir.