Cada dia estic més perplex per l'actitud desafiant i intransigent que tenen els sindicats contra el govern de l'Estat, contra els empresaris i ja també contra els qui hem manifestat obertament que no farem vaga pels motius que siguin.
Que ells facin vaga em sembla molt bé, és un dret constitucionalment reconegut i com a tal poden exercir-la, però igual que ells tenen aquest dret, jo també tinc el meu dret a treballar i a aixecar el país amb el meu esforç. I tinc dret a traslladar-me a qualsevol punt del món, o a moure'm per on pugui o hagi d'anar. I els sindicats no són ningú per decidir quins han de ser els serveis mínims que el govern de l'Estat ha d'establir pel dia 29. I menys, veient la intransigència que estan tenint amb el Ministerio de Fomento.
Que s'ocupin de fer les vagues que vulguin però que no dificultin i impedeixin el lliure desenvolupament de les nostres vides als qui no volem fer vaga. I això no ho acaben d'entendre. Per què no fan les seves vagues generals a la japonesa? Perquè sembla que si ho fan a l'espanyola més d'un espabilat aprofitarà la vaga per agafar-se un dia de festa i això beneficiarà a les centrals sindicals davant la premsa. I aquí m'agradaria saber dels treballadors de peu que faran vaga i que no són delegats sindicals, quants d'ells sabran els continguts de la reforma laboral per decidir objectivament fer o no vaga? Perquè em sembla que més d'un i de dos, s'apunten a la vaga més per les ganes de no pencar que no pas per creure-hi fermament.
Però és igual, si hem de fer vaga general, fem-la. Si les reformes laborals que s'han fet a Europa estan portant lleugeres recuperacions econòmiques i tenen índexos d'atur més baixos és perquè tota la ciutadania assumeix el compromís i l'esforç col·lectiu de tirar endavant el País. Però aquí seguirem eternament a la cua d'Europa mentre pensem més en el sofà de casa que en les necessitats col·lectives.
Et pots carregar els sindicats i el que vulguis, però no menystinguis la gent que fa vaga dient que no volen pencar. Molts poden tenir problemes a l'empresa i fins i tot als que no en tenen se'ls descomptarà del sou la prorrata diària del sou brut anual, que són força calés sobre el sou net mensual. Per tant, dir que és per no pencar és un insult. N'hi ha molts que en saben un niu de no pencar sense necessitat de fer vaga
rogerpons |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 10:25h
L'excepció és la regla que hi ha a tot arreu, però fes la prova de preguntar al treballador normal i corrent no contaminat de sindicalisme que ha dit que farà vaga, que per què la fa. La meva denúncia es centra en la ignorància dels treballadors sobre el contingut de la reforma laboral i en el poc esperit de sacrifici col.lectiu que hi ha en aquest país.
Això del "sacrifici col·lectiu" faria riure si no fos tant patètic: Quins sacrificis han fet els banquers i grans empresaris pels altres mortals? Jo no estic "contaminat" de sindicalisme, però crec que hi ha més contaminació a favor de la "reforma" (= retalladers socials i de sou) que no pas en contra. Potser sí que els treballadors (jo estic a l'atur actualment) som ignorants vers la reforma que ens imposen els polítics: Si estiguessim ben informats potser un matí ens trobariem al carrer un burges penjat amb els budells d'un polític...
Atentament