Veig el somriure de la tardor que
s’anuncia, a l’ample. Fulles caigudes, menudes, arreplegades pels rierols de
pluja dels darrers aiguats. La lluna plena que sempre torna.
Somriu la tardor nova perquè no li tinguem por. Ve
carregada de pluges i magranes, a cor obert , ferides cristal·lines per on es
perd la vida a poc a poc , tot guanyant-la d’una altra manera.
És temps de crepuscles irisats, suara amenaçadors, suara
magnífics. Hora de mar contradictòria i dies que s’escurcen lentament. Temps d’olor
de bosc i flors petites. Temps de despullar-se i fer la pell, per si de cas
sobrevivim i ens és donat d'arribar noves a l’hivern, plenes de fred i d’esperances.
4158 comentaris, 464 posts, 93.739 visites a la portada, 152.799 a les entrades. Només són xifres, com
les fulles menudes, ja caigudes de l’arbre, les s’enduu el vent ... però han
estat lectures i mirades. Són moments, són pensaments, són sentiments, són
amistat...
Són anar fent camí, un viarany per on escolar-me, tot fugint
del brogit, massa feixuc, de la cridòria. El bloc és un espai confegit de
silenci, que agraeixo i em plau, el meu país petit, lliure, la meva recerca de
paraules a un estany innombrable, per descriure i desviure, per compartir, el petit gest artesà que em salva del gas
tòxic. Una alenada. Ja no em puc aturar.
Sí, aquest és el meu país, lliure i dedona, és això.
Recullo entre les hores els petits plaers de ma vida,històries, la miradapacient de l’òliba, reflexions mínimes, viatges i cultura que tinc a l’abast, tot esperant
trobar tresors al cel, a les fondàries de la mar, o simplement a la voravia grisa, al rastre
d’una fulla, al trajecte d’un bus, al caliu dels amics. Els deixo amb cura a la
pàgina en blanc, a la vostra consideració.
Trencadís de memòria , àmfora caiguda i esberlada per on
es dissipa l’angunia i el goig.
Els colors del meu paisatge ho omplen tot.
Gràcies a totes les persones que fan/fem Vila Web, que hi
escrivim, que hi teixim la xarxa còmplice d’un poble veritable. Gràcies de bon
de veres a totes.
Victoria |
dimecres, 29 de setembre de 2010 | 18:25h
...sempre anar més lluny. És bo de fer un viatge amb tan bona companyia... sabem que volen dir les Ítaques... i, de vegades, els somnis són la raó de ser. Abraçada
Caterina |
dimarts, 28 de setembre de 2010 | 11:38h
Moltes felicitats!, pels teu quatre anys, per la qualitat dels teus posts. No ho deixis mentre puguis. Segur que som molts els que desitjam poder-te llegir i comentar per molts anys més :)
Joan Alcaraz |
divendres, 24 de setembre de 2010 | 01:44h
Bagatge impressionant, és el teu. Però no tant per les xifres -notòries- com per la intensitat que poses en els mots i les vivències, sensacions i emocions que saps trenar-hi.
Quin goig veure com els blocs van fent anys i obrint camins i que, a l'hora que ens serveixen per escurçar les distàncies, també fan més ample i més gran aquest país de paraules que tant ens ajuda a sobreviure. Gràcies, una vegada més, pel teu Pèndol i per deixar-nos compartir les teves reflexions, les teves emocions, el teu alenar... Una abraçada!
gertrudis |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 14:20h
Estau d'enhorabona. Observar-ho tot des de la vellesa, asserena molt però també mareja. Gràcies per contribuir al conhort d'aquest desassossec amb les vostres paraules sempre vives.
montserratqp |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 11:00h
Deuen ser petites les oscil.acions però la seva constància i el seu saber comunicar ens fan ser seguidors del pèndol. Ja en són quatre i segur que en seran uns quants més. Gràcies, Victòria.
fet de versos i paraules teixides des de l''anima, a vegades, des del cor, sempre, és un paisatge on la teua veu és un riu, l'adjectiu, un camí, el verb, una arbreda que descobrix el fons de la realitat figurada que et banya la mirada. El teu paisatge és on de vegades busque perdre'm per trobar-me a l'espill de la teua sensibilitat. Gràcies per "construir-lo", Victòria! Abraçada forta
Victoria |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 23:40h
que fan cruixir els cabells i els mesclen, que claven la barbeta, que repassen l'espatlla com un teclat i fan venir una pau... d'aquelles. I una besada rodona com la lluna d'avui.
Fulles caigudes, pluja, colors, vent i ... la lluna que en mirar-la sempre sabem que lluny o ben a prop amigues i amics també la veuen i la miren. Per la finestra la seva llum la podem veure fins al final d'un passadís. Gràcies a aquest 'pèndol de petites oscil.lacions' però molt gran en complicitat i gaudi de llegir belles paraules, sentiments i emocions. Felicitats per aquest aniversari i per el teu alenar. Aquesta casa de veïns que és Vilaweb en dona molta de complicitat, no creus ? Bon dia !
Victoria |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 23:36h
La foto és de diumenge, un passeig abans d'arribar a ca teva. Ahir i avui la lluna era molt blanca i brillant i hem pensat en tu al balcó, ara ja una imatge viva. Sí, Vila Web és més que Vila Web, més que un diari digital, més que un conjunt de blocs... i jo hi som dintre amb vosaltres.
Victoria |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 23:30h
... en el temps i el moment del post... també en altres coses ;-) M'arriben els besets entre la pluja menuda d'avui horabaixa. Per cert el teu post de la tardor, de mestre. ;-)
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Una abraçada ben forta!
Comparteixo el teu goig, un cop més.
Gràcies, una vegada més, pel teu Pèndol i per deixar-nos compartir les teves reflexions, les teves emocions, el teu alenar... Una abraçada!
Gràcies per "construir-lo", Victòria!
Abraçada forta
Una abraçada d'aquelles.
Gràcies a aquest 'pèndol de petites oscil.lacions' però molt gran en complicitat i gaudi de llegir belles paraules, sentiments i emocions.
Felicitats per aquest aniversari i per el teu alenar. Aquesta casa de veïns que és Vilaweb en dona molta de complicitat, no creus ?
Bon dia !
Uns besets...
Enric