Si existeixen els amors a primera vista, Granada n'és un.(a la foto surt l'Antoni, que ja li tocava)
Ahir 20 de setembre sortim d'Antigua a mig matí. Aeroport de Ciutat de Guatemala i vol a Managua (Nicaragua).
Arribada a Managua, tràmits duaners, càlcul dels dies que podem dedicar a Nicaragua i compra del vol de sortida pel dia 7 d'octubre (direcció Cancun). Tarda doncs, d'obligats tràmits en una ciutat absolutament inhòspita. En sortim a més corre amb direcció a Granada (i no és fàcilde fer-ho: Managua és molt gran, amb molt de soroll de tot tipus, amb un transit boig, localització dels busos a Granada a l'altra punta de la ciutat i a l'altra punta dels tràmits de vol que hem tingut que fer...).
Arribem a Granada a les 6:30 de la tarda (ací ja és negra nit) i ens dirigim a l'hotel El Patio de la Malinche, i a l'arribar ens trobem que és propietat d'una parella de Vic encantadora, i que en aquest moment hi són també allotjats la parella de fotògrafs que van publicar el llibre sobre Nicaragua que ens va animar a anar-hi. Per arrodonir-ho l'hotel és molt i molt acollidor. Entre tots plegats hem dissenyat la ruta pels propers dies. Total: sols ens falta que per esmorzar ens donin pa amb tomàquet i fuet. La vida dona bones sorpreses i premia al qui s'ho treballa.
Tant bon punt arribarem, Granada ens va enamorar. De fet, sortíem d'Antigua i trobem a una nova Antigua(molt menys turística, molt més senzilla i una mica menys cuidada, tot s'ha de dir). És l'única ciutat colonial que s'ha mantingut en el mateix lloc que es va fundar. Cases d'una sola planta pintades de colors, molts porxos (la pluja imposa el seu urbanisme) i molt tranquila. Una tranquilitat que creiem que és una mica la característica del país.
Tenim planificada una anada a la Illa d'Ometepe(és el segon llac més gran darrera el Titicaca), una baixada pel Rio San Juan a través de la selva, i una estada final a les illes del Maiz, que es troben al Carib (aquesta darrera estada hauria de servir per descansar una mica de tantragí. L'únic problema esta en que per anar i tornar de Rio San Juan cal fer-ho amb una minúsculferry sense cap comoditat i al llarg de la nit. Haurem de dormir a coberta. Paciència.
Si no m'equivoco, la Granada de la que parleu és la ciutat que hi ha a la riba del Lago de Nicaragua. Es cert, oi?
He llegit no se a on que abans de fer el canal de Panamá, els nicos volien que la conexió entre els dos oceans fos aprofitant la part sud d'aquest gran llac Té fàcil accés des del Pacífic i és més difícil arribar-hi des de l'Atlàntic, però a través d'un riu tenien feta bona part del traçat.
ja que hi sou, podeu saber si aquest faraònic projecte és versemblant i si en algun moment van pensar-hi seriosament? Es simple curiositat, però atès que sou a la mateixa zona potser ho podeu esbrinar.
També és possible que estigui confós, però és una curiositat que sempre m'ha intrigat.
Apa. ja teniu deures!
Aquí ens disposem a passar unes festes de la Mercé passades per aigua, les previsions diuen que plourà els tres dies, i no poc, ja veurem.
Bé, seguiu així que ja veig que esteu aprofitant molt el viatge.
Petons