M'estava
esperant a l'andana del tren i he pogut observar una conversa digna de menció.
Al meu costat, una noia jove boliviana llegint un llibre d'infermeria. De cop
es presenten dos nois joves castellanoparlants i li comencen a dir coses, amb
un clar objectiu de flirteig gens agressiu però amb molt poca gràcia, tot i que
amb un punt de xuleria que feia pensar que més que voler aconseguir algun
objectiu d'amistat, amor o sexe, simplement buscaven retroalimentar-se l'ego
mútuament.
Li
han preguntat què llegia, i a partir d'aquí la conversa ha acabat convertint-se
en un monòleg de la noia que ha fet empetitir fins a nivells extrems la falsa
autoritat que volien demostrar en un principi els dos joves. La noia els ha dit
que estudiava infermeria i que preferia que li parlessin en català -ja que
l'està estudiant i li agrada molt-, tot amb una educació exquisida. Els nois
han començat a callar, a assentir i escoltar, dient algun mot sense sentit per
sortir del pas. Després, la noia boliviana els ha dit que també parla anglès i
un idioma indígena de Bolívia (no n'he pogut captar el nom exacte), cosa que
semblava que no tenia cap mena d'interès pels dos nois que, per pur morbo, li
han fet dir alguna cosa en aquest "estraño"
(sic!) idioma, buscant la mofa vulgar, és clar. La noia, sense immutar-se, i
després de donar compliment a la petició totalment interessada dels nois, els
ha començat a fer un repàs de la història colonial al seu país d'origen fins a
arribar a parlar d'Evo
Morales -a qui els nois no coneixien, ni quan els ha explicat el tret
característic dels seus jerseis de llana i múltiples colors-. En tot moment la
noia boliviana ha actuat amb naturalitat, gens a la defensiva, intentant
mantenir una conversa gratificant, cosa que no ha pogut aconseguir, tot i haver
ofert una lliçó de tolerància i respecte a través d'un monòleg que m'ha fet
partícip -com a espectador privilegiat- d'un espectacle quotidià dels que valen
la pena.
Quan
ha arribat el tren, contra tota predicció, als nois els ha entrat son i li han
dit a la noia, per no haver de veure
encara més com disminuïa la percepció del seu quoficient intel·lectual i la
seva falta de respecte. No tenien pas pinta de tenir son, però la noia haurà
pogut gaudir d'un viatge tranquil amb el seu llibre d'infermeria, al qual
tractava amb molt d'amor quan l'ha donat a conèixer.
A
partir d'aquí els he perdut de vista, ja que ens hem dispersat en diferents
vagons. Els joves han pogut anar a dormir havent après una bona lliçó de com
actuar amb naturalitat i seguretat en un mateix, amb ple respecte pels fets
diferencials -per molt ignorats que siguin-. La noia ha pogut continuar acariciant
el seu intel·lecte amb el llibre d'infermeria, alliberada d'una companyia que
no li aportava res d'interessant. I jo, feliç d'haver-ho pogut presenciar, he
desplaçat la companyia del diari per posar-me a escriure com un foll el què he
presenciat. Content de pensar que la noia boliviana s'estalviés d'anar durant
tot "el viatge" acompanyada de dos
energúmens que -per molt innocents que fossin- podrien haver-li impedit un bon
viatge d'Ítaca per la vida.
PS: Espero que hagin
dormit de veritat i que hagin somniat força amb la noia d'origen bolivià.
Potser tenen un bon despertar...
Blocus track: Mira, m'acabo d'inventar aquest nou
apartat pels escrits, el "blocus track",
per si em queda per dir alguna cosa que
-tot i no venir al cas en l'escrit principal- vull deixar caure.
Tornant de Barcelona he passat un moment per una botiga de música i m'he comprat l'últim CD de la Rosario -"Contigo me voy"-. No diré que és una obra mestra ni m'esbararé elogiant aquest CD, però és un bon disc, agradable i força tranquil, lluny d'aquell "De ley" de l'any 1992. En fi, un CD més madur i força recomanable.
Salut i llibertat!
- Índex Bloc Marcús.
- Vols rebre els escrits d'aquest bloc al teu mail?
- Enquesta Marcús. Participa-hi!
- Resum de la primera etapa del Bloc Marcús.
"fer el gossarro", "esbarar-se"... D'on ets, Marcús? Entreverat de valencià potser?
Que jo sàpiga no tinc parentesc amb el País Valencià. Sóc de Terrassa (Vallès Occidental), amb algun avantpassat pel Ripollès.
Quan vaig escriure "fer el gossarro", ja ho vaig posar entre cometes, expressament. I, ja m'ho temia, "esbarar" no deu ser correcte, però jo ho dic. Quan estava fent l'escrit en el document word, el corrector ja m'ha avisat, però m'agradava com quedava i ho deixat tal com està.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
Fer el gos és fer el mandra, i fer el gossarro és fer el mandra en grau superlatiu. Crec que a Simat de la Valldigna celebren el Dia del Gos, l'endemà que s'han acabat les festes. Justament perquè després de tanta festa no està el cos com per anar-se'n a treballar i del que tothom té ganes és de fer el gos, fins i tot el gossarro.
Com bé ha apuntat Enric Borràs, esvarar-se (amb v i no am b) vol dir relliscar. Tant en sentit literal com figurat. És la forma més usual arreu del País Valencià.
Salutacions.
Toni Cucarella
Cucarella, només t'has fixat en aquestes dues expressions del Marcús?
Diria que el sentit del text va per un altre costat...
He trobat aquesta definició al diccionari català-valencià-balear:
"ESVERAR v. Tr
Espantar; alarmar molt fortament; fer perdre la
presència d'esperit, l'esma; cast. espantar. Aquell
sie judicat per millor qui no arribe al palench ab l'espasa encara que sie
esvarant a l'enemich, doc. a. 1573 (ap. Aguiló Dicc.). La Julita tota's va esverar fent fins tremolar a la Rosalia, Genis
Julita 88.
Fon.: əsβəɾá (or.).
Etim.: possiblement
d'un verb llatí *ex-variare, `fer canviar de color', derivat de varius
`de diferent color' (cf. Meyer-Lübke REW 9157)."
Per tant, de ben segur que ho he
escrit malament. Gràcies pel comentari.
Salut i llibertat!
Marcús
Índex Marcús
esbarrar
[alteració de esvarar]
v 1 1 intr Esvarar, relliscar.
2 pron Si ens esbarràvem per
aquests cingles, hi deixaríem la pell.
3 pron fig Errar, equivocar-se. Qui
molt xerra, molt s'esbarra.
2 1 tr Espantar (un animal), fer-lo
fugir.
2 pron Se li ha esbarrat el matxo.