Aristòtil ja va dir que, per tal que la igualtat sigui efectiva, cal tractar desigualment el que és desigual. Em sembla que va ser Anatole France qui ho va exemplificar amb una imatge que ha fet fortuna: prohibir, tant a rics com a pobres, de dormir sota el pont no és donar un tractament igual a rics i pobres. Ara Sarkozy diu que no té res contra els gitanos; que actuarà contra els assentaments il·legals sense distinció d’ètnies, o sigui tant si són de gitanos com si són de gentlemen anglesos.
Lògicament, el principi d’igualtat no només consisteix a tractar desigualment el que és desigual sinó també a donar un tractament igual al que és igual. Contra aquest criteri elemental, Espanya sosté, per una banda, que Gibraltar és espanyol per raons geogràfiques (les raons històriques i el fet que la població vulgui ser britànica són intranscendents). Però, per l'altra, proclama que Ceuta i Melilla són espanyoles per raons històriques i perquè la població té la voluntat de ser espanyola (les raons geogràfiques, intranscendents).
