VilaWeb.cat
albertmonton | Estenent ponts | dijous, 16 de setembre de 2010 | 16:32h

A Catalunya els amics sovint em demanen una mica sorpresos pel potencial cultural i cívic del País Valencià. Encara els sobta el gruix productiu i de qualitat d’editorials com Publicacions de la Universitat de València, Bromera o Afers. S’enlluernen amb el nivell de revistes com L’Espill, la capacitat de convocatòria d’Escola Valenciana o la infatigable tasca dels ‘tinglados’ d’Eliseu Climent. I observen astorats l’èxit musical de la Gossa Sorda, Obrint Pas, Orxata Sound System, Feliu Ventura, Pep “Botifarra” o Miquel Gil. En contrast, el trist panorama polític valencià els aboca a no entendre’n res.

 

Des de fa ja 28 anys se n’han escrit piles de papers al voltant de la fatídica barrera del 5% per accedir a les Corts Valencianes i que ens ha llastrat com a país. Però tampoc no cal perdre de vista la divisió sempiterna del nacionalisme valencià que ha fet de la famosa escena de La vida de Brian sobre la divisió en partidets d’un moviment polític aparentment unitari el recurs més sovintejat per bromejar sobre el valencianisme polític.

 

A Catalunya, la divisió de l’independentisme és també una tradició recurrent. És ara, però, quan el moviment té més força que mai i quan jo l’estic vivint més directament i perplexa. Que dos partits com Reagrupament i Solidaritat Catalana, amb programes calcats, siguen incapaços d’arribar a un acord és senzillament inexplicable. No entraré ara en les culpes dels uns i/o els altres, tot i que en tinc una opinió formada que de moment preferisc reservar-me fins observar com avancen els esdeveniments.

 

Caldria fer una anàlisi profunda sobre els motius històrics d’aquesta divisió, tant al país de dalt com al de baix. Una dada resta evident, però: a ambdós costats de la Sènia el nacionalisme i l’independentisme, respectivament, tenen més múscul social, cívic i cultural que polític. El país és més viu i poderós del que sembla, però resta condemnat a la perplexitat que produeix la incapacitat –i la insatisfacció– política.

 

Tenim el país per agranar, i ens en sobren, de graneres. Es busquen, però, agranadors capacitats.


Comentaris: 2

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats