Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb
Correu Blocs | VilaWeb.cat
EN SARKOZY I EL RACISME
julianjuanlacasa | divendres, 10 de setembre de 2010 | 02:20h

La naturalesa humana demostra moltes vegades d’allò més sòrdid que pot tenir, com els qui diuen que són conservadors i partidaris de la decència, però se'ls cau la bava per un personatge conservador, això sí, però tremendament degenerat dit Torrente. O els d'esquerres que es fixen en dictadors tan extravagants com els Muammar El Gaddafi o Hugo Chávez. Però aquests dies està passant una cosa terrible en un país al qual sempre he admirat i admiraré com a França, que és la fugida cap endavant del seu President, en Nicolas Sarkozy, que per intentar recuperar el suport dels seus compatriotes i treure vots a l’extrema dreta no se li ha vingut al cap una altra cosa que fer una deportació massiva de gitanos romanesos que vivien il•legalment al país.

Això sí, perquè semblés tot legal, pagant-los una quantitat a cadascú com a indemnització que entra en allò que diu la Llei. Però això no ha servit per entabanar la gent tot el que ell creia. L'ha servit per pujar en els índexs de popularitat amb prou feines quatre punts. Però el que més em preocupa és que hi veus als mitjans de comunicació articles sobre això i els internautes que hi opinen és per defensar les deportacions i presentar en Sarkozy com un heroi i un déu al què cal imitar a tot Europa, dir a tots els gitanos lladres només per que ho són o incloure en el mateix sac a africans, musulmans, llatinoamericans, etc., i fins i tot dir “Jo votaria qualsevol partit que faci el mateix que en Sarkozy”, presentant-ho com si fos allò de “vuelve el hombre”, d’aquell anunci d’aigua de colònia, amb un masclisme troglodita que ja semblava del tot superat.

I també per lamentar que ells, els blancs, siguin discriminats, tractats de racistes, etc. Per no parlar que molts d'ells sortien amb demagògies tipus “Aquest progres que es manifesten (a París) no acollirien mai a casa seva a una família gitana” sobre la gent que a França s'ha manifestat contra aquesta bogeria del seu President. En Sarkozy, si no cambia, serà recordat com un nou Adolf Hitler. I això que té sang jueva. És tant de contradictori com quan l’any passat va ordenar la seva diplomacia assolir l’alliberament d’en Polanski. Dels gitanos, diré que allò que els retrec és les seves Lleis arcaiques i el seu masclisme, mai no els atacaria com a persones. Si no, hauríem d'odiar la Lola Flores i a la seva família, d'ascendència gitana, no ho oblidem. I mai no he sentit que els odiessin. Igual que als musulmans fonamentalistes retrec el mateix, per això vaig defensar la Carla Bruni, fins i tot enviant una carta de suport al web de la Presidència francesa, quan va ser increïblement acusada per un diari d'Iran que li deia “prostituta” per defensar una dona iraniana acusada d'adulteri i que serà lapidada.

Ja que llavors hi haurien de lapidar a gairebé tot França aquests fonamentalistes, ja que al país veí l'adulteri, igual que el llibertinatge, l'han elevat a la categoria d'art. Els que acusen als què no siguin de la raça blanca de lladres i ganduls són fonamentalistes, tant com els talibans als què diuen odiar. A la meva feina, hi tenim dos cuiners, un afganès i un altre equatorià, persones honrades que mai no han robat a ningú i que treballen de valent. En Sarkozy és una mostra de masclisme anacrònic, com aquí amb en Torrente, que és el que ha demostrat durant tota la seva vida, amb les seves primàries reaccions davant tot, que l’ha portat finalment a això del racisme.

I per acabar, una anècdota: al programa de Telemadrid “Cine en blanco y negro” presentat per en José Luis Garci, després de la projecció de la pel•lícula “Matar un rossinyol”, protagonitzada per en Gregory Peck com l’Atticus Finch, un advocat del sud que defensa un afroamericà acusat d'assassinat a l'Amèrica racista dels anys 1930, en començar la tertúlia posterior, en Garci va dir als espectadors: “Vostès deuen veure aquesta pel•lícula amb els seus fills”, perquè comprenguin bé el racisme d'aquella època, que ara amb un President negre dels EUA sembla inconcebible.

Aleshores, un dels contertulians, el periodista Luis Herrero (hi treballa a l'emissora del Federico Jiménez Losantos, com en Garci) va dir: “No em pots demanar que hi vegi aquesta pel•lícula amb els meus fills. Tinc cinc fills, i si el faig, em miraran malament”. De quina cosa tindria por, aquest senyor? L’Atticus Finch, personatge al qual encarnava tan bé en Gregory Peck, és considerat un dels herois de ficció del segle XX.


Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 3
Afegir-hi un comentari
  • Interesant comentari
    auxiliar psiquiatria| Adreça electrònica | divendres, 10 de setembre de 2010 | 16:43h
    Interessant el teu comentari. Jo crec que en realitat el racisme a occident, concretament a Europa, está adormit ocultat perque es políticament incorrecte. Però hi ha molta gent que ho profesa. I sempre es el "chivo expiatorio".
  • França
    Ignasi Badia | divendres, 10 de setembre de 2010 | 09:49h
    D'acord amb el que dius.

    Comentari a part: és cert que França és admirable per moltes coses, però no podem ni hem d'oblidar que és un dels estats més radicalment contraris a la diversitat cultural i lingüística del continent europeu, que no ha dubtat a humiliar i castigar milions de persones per forçar-les a abandonar la seva llengua. És per això que avui molt poca gent hi parla bretó, occità, neerlandès, etc. Han imposat un uniformisme lingüístic horrible -i molts es pensen que fer això té alguna cosa a veure amb la llibertat i la república! Especialment, hem de saber que, a França, el català ha estat una d'aquestes llengües (quasi) destruïdes i la nostra cultura, la nostra manera de ser al món, una d'aquestes cultures (gairebé) extirpades.



    • Llibertat sense prejudicis
      julianjuanlacasa | divendres, 10 de setembre de 2010 | 11:38h
      Gràcies. Però malgrat aquest greu defecte, França ha sabut vendre allò de la llibertat sense prejudicis, vull dir que la Kiki de Montparnasse és vista sense prejudicis malgrat la seva llibertat sexual absoluta. A països amb puritanisme gegantesc (l'Iran dels aiatollahs o l'Amèrica que vota al Bush) seria vista com el mateix Dimoni.
      I jo he mamat de la cultura francesa des de que era petit. A més a més, tots els catalans tenim alguna cosa francesa a dins, ho portem a la sang.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats