Dijous 9 de setembre de 2010
En pic el president
Montilla va donar la data de les eleccions, va començar - si és que mai s'havia
acabat- la campanya electoral.
Tots els partits han
començat la cursa. Cadascú fa les declaracions que fa i al final, cadascú
ensenya el seu llautó.
Tots diuen que faran joc
net i simultàniament, amb exhibició de senyeres, han tret la màquina aquella
que tenen d'espargir merda i l'han connectada a tota potència sobre els nostres
caps.
Possiblement es tracta de
veure qui la diu més grossa, qui pot ofendre més. Teòricament, els partits i
coalicions estan interessats en portar les discussions cap un dels dos temes
que semblen principals: la independència i la situació econòmica del país.
Crec que la segona depèn en
bona mesura de la primera però igual va i estic equivocat.
Les seves declaracions,
però, van per una altra banda, i van dient que els uns són molt dolents perquè
han portat el país a la ruïna, els altres més perquè el van mantenir en la
misèria durant anys, els uns són lladres, els altres no han robat mai perquè no
han tingut encara l'oportunitat, però mira allà on governen els sidrals que
tenen muntats. S'insulten entre ells i, de pas, insulten la intel·ligència del
poble pla.
L'espectador que s'ho mira
des d'una certa distància, quan sent els insults i les desqualificacions que
van creuant-se entre uns i altres, arriba a la conclusió que deuen ser tots
iguals o en deu faltar molt poc.
Això genera la desconfiança
i el desànim.
Què ens queda, doncs?
No en tinc ni idea.
A la pràctica ja veus, es el tu expliques. I la veritat és que jo tampoc se que pensar. No se si és que els partits polítics s'han oblidat de la teoria, si es que s'han tornat sords, si és que els ciutadans els fem més nosa que servei, si és que pateixen una esclerosi multiple, si és que s'han professionalitzat i burocratitzat tant que no més miren d'alimentar bèstia que han creat, si és que miren més pel càrrec que per l'interès comú, si es que estan a mans del polit buró, si lo únic que els preocupa és l'audiència i el quedar bé, si lo únic que saben fer és fomentar el personalisme del líder i llepar-li el cul, si la seva gran preocupació és exclusivament desprestigiar i destruir la imatge del contrari, o el dividir i enfrontar la gent, no ho se.
No m'estranyaria que a la llarga, si no s'hi posa remei, els càrrecs de l'oligarquia dels partits s'acabin tornant hereditaris, seria un trist retorn al feudalisme. Si no és que el clientelisme ja s'hi han començat a instal·lar fa temps.
I no és que culpi als partits, al final se n'aprofiten perquè poden, perquè ens lamentem però tolerem, perquè tots plegats som uns deixats de la cosa nostra. Ja ho advertia algun savi, que no tota democràcia és república. Si entre tots no vetllem per lo nostre, a patir.
Sí que és una situació complicada. De moment a patir. Espero que no duri massa.
Ciao