Que em perdonin en Messi, en Nadal i en Contador i que no m'ho tinguin en compte en Montilla, en Mas i en Puigcercós. I, sobretot, que m'ho passi per alt el Capitán Trueno, però, de fa temps, si haig de pensar en herois només em ve al cap la figura menuda, fràgil, d'un vellet tossut. És un músic del Vendrell que, malgrat haver viscut tants anys, va tenir la dissort de morir abans de Franco i no poder, ni voler, doncs, tornar a la seva preciosa casa a la platja de Sant Salvador. Ningú com ell em fa sentir tan content i orgullós de ser català. Hi ha en el mestre Pau Casals tots els ingredients de la figura heroica. La seva vida afina la sensibilitat i transmet inspiració: l'heroi, armat amb l'arqueta i el violoncel, projecta tot el potencial de les conviccions i la coherència. Talent i treball, vocació i voluntat, bondat i fermesa. El magnífic Estimat doctor/Admirat mestre: l'esperit d'una amistat en 79 cartes recull la correspondència de Casals i el doctor Trueta de 1939 a 1973, un autèntic manual de civilitat catalana i d'excel·lència professional. Hi ressonen qüestions que encara il·luminen el nostre present. Ara, hi ha un fragment que, llegit avui, projecta una llum inquietant. Casals es refereix a l'Orfeó Català que havia actuat al Palau de la Generalitat davant Franco el 1949 i va actuar a Madrid el 1950: “Per primera vegada en 15 anys, he rebut de l'Orfeó un mot de salutació o de cortesia. En Millet, el seu director, m'ha escrit, no per demostrar cap mena d'adhesió o simpatia per la meva actitud (es refereix a no actuar a cap país que reconegui Franco) sinó per a anunciar-me els pròxims concerts de l'Orfeó a París, preparació, probablement, per a demanar-me quelcom: conegut procediment del catalaníssim Orfeó [...] No puc oblidar la baixesa de la visita de l'Orfeó a Madrid que constitueix un insult a Catalunya [...] No us estranyarà, doncs, que us digui que de cap manera puc participar en res de l'Orfeó, deplorant-ho profundament”.
Darrera actualització ( Diumenge, 5 de setembre del 2010 02:00 )
L'històric periodista Joaquín Soler Serrano ha mort aquest dimarts a les 15 hores, segons han informat fonts de la Cadena SER-Ràdio Barcelona, que han afegit que el cos ha estat traslladat al tanatori de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Soler Serrano va néixer a Múrcia el 19 d'agost de 1919 però va desenvolupar la seva carrera professional majoritàriament a Barcelona. Serà recordat en bona part per les entrevistes i pel seguiment de les riuades que el 1962 van afectar molts municipis del Vallès i de la campanya solidària que va liderar per ajudar els damnificats.
Amplis reconeixements
Joaquín Soler Serrano va ser una de les veus més importants de la ràdio espanyola, com demostren els reconeixements rebuts, com el Premio Nacional de Radiodifusión 1961 i cinc premis Ondas, els anys 1955, 1959, 1962, 1976 i 1999.
La seva carrera va començar a Ràdio Nacional d'Espanya el 1939 a la capital catalana, on va arribar a ser redactor en cap. Després va passar a Ràdio Espanya de Barcelona (EAJ 15) on va estar al capdavant de programes com Lo mejor del mundo, Blanco y Negro, La samba, ¡caramba!, Feria de canciones, Reír es vivir i ¡Qué rico Mambo!
Ondas especial el 1962, l'any de les riuades
El 1962, quan les riuades van començar a castigar molts municipis vallesans, la seva veu va demanar insistentment des de la ràdio ajuda per a tots els damnificats i va liderar una campanya solidària que va aconseguir recaptar una important quantitat econòmica per a aquella època per pal·liar les conseqüències, cosa que li va valer un Ondas especial.
Després de 16 anys va decidir traslladar-se a Veneçuela, on va estar residint durant dos anys i treballant a la televisió, però va decidir tornar a terres catalanes i es va incorporar a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, on va fer programes com Caspe 6...¡en órbita! i ¡Esto es... radio!
Aquest últim programa li va permetre entrar en contacte amb col·laboradors com l'escriptor Camilo José Cela i el periodista Manuel del Arco. També va donar a conèixer grans cantants, que més tard van obtenir un gran reconeixement, com Joan Manuel Serrat, el Dúo Dinámico i Los Sirex, en el seu programa El gran show de las 2.
Entrevistes a grans personalitats
No es va limitar a la ràdio i va començar la seva aventura televisiva el 1960 amb el magazín Carrusel a Televisió Espanyola (TVE). Més tard va seguir amb altres espais com No me diga usted sí, no me diga usted no i Perfiles.
Però un dels seus treballs més destacats va ser el programa A fondo, gràcies al qual també serà recordat per la seva manera de fer entrevistes i que suposa una important hemeroteca de grans personalitats als anys 70.
Alguns dels que van respondre les preguntes de Serrano van ser Octavio Paz, Josep Pla, Salvador Dalí, Bernardo Bertolucci, Rafael Alberti, Julio Cortázar i Antonio Gala.
EL MEU COMENTARI:
En Pau Casals va ser sempre conseqüent amb les seves idees, tot i amb el risc de la seva salut (negar-se durant tants anys a actuar enlloc perquè la dictadura del general Franco hi havia estat reconeguda podia deixar-li sense calers), però va ser coherent amb allò que hi pensava. Per això, a més de ser un geni de la música admirat i respectat arreu del món, va ser un heroi quotidià dels que ara ja no en resten gairebé.
I el meu condol a la família del Joaquín Soler Serrano, un periodista que quan entrevistava algú, sigui qui sigui, sempre tenia el màxim respecte a aquella persona, ben al contrari dels anomenats periodistes actuals que escorxen els entrevistats als programes de la tele-porqueria.
Cadena d'emisores locals catalana, amb programació bilingüe (català i castellà). Té entre les seves estrelles actuals a l'Alfons Arús i els seus programes "Arucitys" i "Força Barça".
Original sèrie d'animació de Televisió de Catalunya, premiada amb el Premio Ondas, dibuixada per Juanjo Sáez, sobre un noi que no pot madurar i la seva opressiva família, els Masdeu.
La més prestigiosa revista cinematogràfica francesa, que va influir molt en el cinema europeu i mundial, i d'on van sortir prestigiosos cineastes com en François Truffaut, que va començar aquí fent crítiques de pel.lícules. "Cahiers..." també té una edició en espanyol:
http://www.caimanediciones.es/
La ràdio pública de la Generalitat de Catalunya, amb una programació de qualitat i amb diverses emisores, siguin de música clàssica, informació, cultura i d'altres coses.
La revista femenina amb més gosadia i sempre defensant la idea de que la dona té dret a tenir la seva sexualitat i la seva vida (sexual, afectiva, laboral...) com a vulgui. També els homes poden llegir-la, no ho tenen pas prohibit. En podrien aprendre molt per tractar-les millor.
L'equival.lent futbolístic del POLÒNIA a TV-3, centrat en l'humor esportiu, amb preferència a parodiar els del Barça, el Reial Madrid... i de tant en tant, d'altres equips. Igual de divertit i enginyòs.
Un altre gran programa informatiu del món del cinema, "Días de Cine", ja també veterà en la seva graella, que malgrat els canvis recents de presentadors (o no tenir-ne cap) ha mantingut una qualitat i un rigor sense cap dubte.
Pàgina web amb fitxes i dades dels doblatges a la nostra llengua. També té una altra pàgina web del doblatge al castellà, igualment interesant (www.eldoblaje.com).
La productora d'Andreu Buenafuente, que produeix tota mena de programes de televisió, des de la mítica sèrie "Plats bruts" fins el mateix programa de l'Andreu, sigui qual sigui el canal on hi treballa.
Bloc del programa de Catalunya Música que presenta en Xavier Cazeneuve cada setmana sobre música de cinema, de manera entretinguda, amena i molt seriosa. L'accès al bloc del programa i també a tots els programes emesos del mateix.
Pàgina web d'actualitat cinematogràfica, i amb la novetat que és també per descarregar-ne pel.lícules, això sí, pagant-les cadascuna (el "streaming"). Té moltes pel.lícules estrangeres inèdites al nostre país, algunes ni tant sols han sortit aquí en DVD (també pagant-les, en streaming).
Un dels millors humoristes gràfics de l'Estat espanyol, el veterà Antonio Fraguas De Pablo "Forges" i els seus personatges sempre amb ulleres, com ell mateix.
La gran revista cinematogràfica espanyola, que va començar com un setmanari i des de fa tres dècades és mensual. Amb més de mig segle d'existència, una rigurosa i amena informació del món del cinema.
Enllaç a www.imdb.com, en la seva versió en castellà, i la seva immensa base de dades de cinema i televisió. A veure si la fan algun día en la nostra llengua també, però està bé.
Sèrie de Televisió de Catalunya sobre la vida quotidiana de cinc dones barcelonines de diverses edats i condicions socials. Cadascuna lluita per ser feliç a la vida, cadascuna al seu estil.
La nova sèrie de TV-3, detectius a la catalana amb un punt de costumisme de casa nostra i amb un cert suspens. Però amb personatges propers a nosaltres.
Pàgina web d'una xarxa de restaurants de cuina tradicional catalana, als quals vaig sopar un dia, i que tenen també un recetari dels plats que hi serveixen, que vosaltres podeu també cuinar a casa vostra.
El nostre estimat i simpàtic showman, actualment triomfador a Antena 3 TV amb el seu peculiar estil, en la seva pàgina web. També té una altra, www.buenafuente.tv , dedicada al seu programa televisiu actual.
Un interesant bloc que és dels molts que hi podem trobar a la pàgina web del gran diari LE MONDE, on el seu autor, en Pierre Assouline, fa reflexions en veu alta sobre la Literatura en general.
De les poques cadenes de televisió que encara no han sigut aixafades per l'epidèmia carrinclona i ultradretana. Clarament d'esquerres, però, ves per on, és de les cadenes més respectuoses amb Catalunya.
El setmanari satíric francès per excel.lència, que a l'Estat espanyol va tenir un equival.lent, que va durar poc de temps, dit "EL COCODRILO". Independent de tal manera que no duu mai publicitat en les seves vuit pàgines setmanals, en l'impressió format vànova de llit de matrimoni.
Diari electrònic francès dedicat als seus compatriotes residents a l'estranger (www.lepetitjournal.com). Però inclou moltes edicions locals, algunes d'elles a l'Estat espanyol, i una d'elles dedicada exclusivament a Barcelona, l'accès del qual us deixo aquí.
Malgrat l'estrany títol, un homenatge amagat a la pel.lícula de François Truffaut "Els 400 cops", l'autora, Agnès Giard, sexòloga, al diari francès LIBÉRATION, ens parla del "planeta sexe" amb claredat i sense dobles llenguatges.
Bloc del diari LE MONDE, a la seva edició on line, on els seus corresponsals a l'Estat espanyol hi parlen d'un gran esdeveniment d'actualitat: els Indignats i tot allò que té a veure amb ells, amb els canvis d'hàbits polítics per tot el país.
Nou canal de televisió per Internet en català, amb tota mena de continguts independents o interactius. També té connexions amb moltes televisions en llengua catalana, dels Països Catalans o d'Andorra.
Curiòs i interesant programa de ràdio cinèfil, amb gairebé vint anys en antena a la Cadena SER, i que va fer famòs un peculiar crític de cinema: Teófilo el Necrófilo, nebot d'Hannibal el Caníbal.
Mortadel.lo i Filemó, els agents de la TIA, l'inútil Professor Bacteri, el Super Vicenç, l'Ofèlia, la Irma... tots aquests personatges immortalitzats per Francesc Ibáñez, que també tenen la seva definició al Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mortadel%C2%B7lo_i_Filem%C3%B3
Pàgina web dedicada a un dels més grans catalans universals, el genial músic Pau Casals, que fins i tot va emocionar Kennedy a la Casa Blanca interpretant amb el violoncel "El Cant dels Ocells"
Pàgina web francesa de la dibuixant i il.lustradora Pénélope Bagieu, amb el seu personatge Pénélope Jolicoeurt i els seus llibres, amb d'altres personatges com la Joséphine.
En memòria d'aquesta magnífica revista de còmics francesa, apareguda el 1954 i desapareguda el 1989. Aquesta pàgina web fa el record dels seus millors moments.
A més del barri més entranyable de Barcelona, és el títol del primer gran serial de Televisió de Catalunya, que va ser model de les posteriors sèries amb un estil semblant a Catalunya i fins i tot a l'Estat espanyol. La família Aiguadé ya és, per a nosaltres, com de la família. TVC li dóna aquesta pàgina web.
De les més importants cadenes de ràdio europees, destaca amb veu pròpia la famosa cadena francesa, amb seu a París. La nostra Catalunya Ràdio és semblant a Radio France, amb diversos canals de ràdio: un de generalista i d'altres temàtics.
Una simpàtica pàgina web amb una cosa tant de la nostra terra i tant d'entranyable: les auques. I amb tot això que ajudi a difondre la nostra cultura arreu del món.
Acudits diaris del diari "PÚBLICO" d'en Bernardo Vergara. I "PISO PARA CUATRO", divertit còmic sobre la difícil convivència a una casa compartida. Jo mateix comparteixo piso, així que m'identifico amb la pobreta Doris, la protagonista, que té que compartir el pis per l'augment de l'hipoteca.
Pàgina web d'una distrubuidora de DVDs, amb la novetat que son molts d'ells clàssics del cinema que inclou cadascú el doblatge en català que es va fer, en el seu moment, per a la seva emissió a Televisió de Catalunya.
Opinió
