vedra |
divendres, 10 de setembre de 2010 | 13:02h
Demà dissabte, faries 83 anys, ara fa un any tota la família ens vàrem fer una foto amb tu per celebrar l'onze de setembre, diada del teu aniversari.
El dissabte 19 de juny ens vares deixar. De matinada vaig tenir un avís, estrany i premoniciós. Un cop intern. És com quan alguns animals senten que vé una tempesta. És l'explicació que li dono. No hi ha res més, així penso jo.
Fins ara, no he volgut escriure sobre un fet personal i transcendent, com és la mort de la mare. No passa tots els dies. De fets luctuosós cada dia n'hi han emperò explicar el propi costa un temps.
Sempre hi ha moments que a casa entre els familiars es parla de la mor, que fins hi tot i gastem bromes, fem i diem intencions i voluntats de com ha de ser aquest moment intím i personal.
L'onze de setembre vares estar amb el fill amb les nétes i amb els besnéts, al novembre quan ens van acomiadar, com sempre des de fa uns quants anys vaig mirar pel retrovisor del cotxe i vaig pensar, serà la darrera mirada?.
Efectivament va ser la darrera, el comiat físic, el dia de tots sants, en plena tardor. La veu pel telèfon ha estat fins el dia abans de deixar-nos, de sobte.
No tenies res de l'altre món, una hepàtitis crònica, la portaves molt bé, et cuidaves molt. Però l'hivern ha estat llarg i fred, ple de circumstàncies, l'intenció era, tornar per cap d'any o reis, no ha estat possible............
La primavera no l'has acabat, no has arribat al solstíci d'estiu, quan semblava que tot era més fàcil i l'encontre a tocar, el 29 arribàvem, per a passar el mes de juliol junts. Dies abans, com sempre en vares felicitar el 13 de juny, no t'oblidaves mai.
L'ansietat em va dir el metge, et mortificava, la soledat davant la mort et preocupava moltíssim. Preguntaves que se sentia que passava, ara ja ho has pogut comprovar.
Avui, vigília del teu aniversari el món segueix igual, la nostra terra catalana ha sotregat amb la sentència de l'estatut, el dia 28, el 10 de juliol el poble va trencar totes les previsions en una gran manifestació a favor de la independència de la nostra nació. Perquè el poble la vol a tot el territori, encara que les formacions i partits principatins no se'n recordin. Demà a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona hi haurà un homenatge a la llengua catalana en totes les seues varietats dialectals, és una pas. Tot això t'explic com sempre volies que t'expliques les qüestions polítiques del nostre poble. Enguany per primer cop en 61 anys de la meva vida no hi seràs. Felicitats!.
Fins ara, no he volgut escriure sobre un fet personal i transcendent, com és la mort de la mare. No passa tots els dies. De fets luctuosós cada dia n'hi han emperò explicar el propi costa un temps.
Sempre hi ha moments que a casa entre els familiars es parla de la mor, que fins hi tot i gastem bromes, fem i diem intencions i voluntats de com ha de ser aquest moment intím i personal.
L'onze de setembre vares estar amb el fill amb les nétes i amb els besnéts, al novembre quan ens van acomiadar, com sempre des de fa uns quants anys vaig mirar pel retrovisor del cotxe i vaig pensar, serà la darrera mirada?.
Efectivament va ser la darrera, el comiat físic, el dia de tots sants, en plena tardor. La veu pel telèfon ha estat fins el dia abans de deixar-nos, de sobte.
No tenies res de l'altre món, una hepàtitis crònica, la portaves molt bé, et cuidaves molt. Però l'hivern ha estat llarg i fred, ple de circumstàncies, l'intenció era, tornar per cap d'any o reis, no ha estat possible............
La primavera no l'has acabat, no has arribat al solstíci d'estiu, quan semblava que tot era més fàcil i l'encontre a tocar, el 29 arribàvem, per a passar el mes de juliol junts. Dies abans, com sempre en vares felicitar el 13 de juny, no t'oblidaves mai.
L'ansietat em va dir el metge, et mortificava, la soledat davant la mort et preocupava moltíssim. Preguntaves que se sentia que passava, ara ja ho has pogut comprovar.
Avui, vigília del teu aniversari el món segueix igual, la nostra terra catalana ha sotregat amb la sentència de l'estatut, el dia 28, el 10 de juliol el poble va trencar totes les previsions en una gran manifestació a favor de la independència de la nostra nació. Perquè el poble la vol a tot el territori, encara que les formacions i partits principatins no se'n recordin. Demà a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona hi haurà un homenatge a la llengua catalana en totes les seues varietats dialectals, és una pas. Tot això t'explic com sempre volies que t'expliques les qüestions polítiques del nostre poble. Enguany per primer cop en 61 anys de la meva vida no hi seràs. Felicitats!.
The appearance of cheap true religion jeans featured in indigo blue cotton. The most interesting features of jeans is the yellow classic "U" stitched on back pockets. The true religion jeans seem very vivid and durable. Don't be hesitant to order the cheap true religion right away because of its best quality!welcome to true religion outlet
Una abraçada perllongada de conhort i esperança