mamoya2 |
Poemes |
dijous, 9 de setembre de 2010 | 08:20h
Però avui el vent és suau i agradable, i deixa respirar. La tardor s’anuncia –faig un alè-. Qui em podrà ajudar a l’hivern, quan els freds vertaders anunciïn els canvis. Ja l’ordre espiritual –que és l’obsessió dels majors- es fon a la memòria, i no sent gelosia de la joventut. Tan sols cercaré els dolços plaers de la vida, tot i que sien prims com un jonc: despertar junts, per exemple, i mirar cap a llevant, com si per allà encara hi hagués una respiració que ens consoli de la nit que s’acosta, molt lluny encara, o no tan lluny, com una fera amable...
