Adaptació de la reeixida novel·la de Paolo Giordano (que ha col·laborat en la redacció del guió). És la història dels cossos d'Alice i Mattia. De com es distorsionen al llarg de més de vint anys (1984-2007). Crec que aquesta història és un horror sentimental sobre la família i la seva emancipació impossible, acompanyat de les notes blau-elèctric d'un sintetitzador analògic (Saverio Costanzo, al material de difusió de la pel·lícula)
13 assassins (Jüsan-Nin No Shikaku / 13 Assassins), de Takashi MIIKE
Recluten 13 samurais per a una missió suïcida: liquidar un senyor malèfic. Quan faig una pel·lícula, no n'agafo mai de referència altres de similars. El més important, en versionar un clàssic, és respectar l'original. No he tingut cap interès a deixar una marca personal reconeixible, perquè respecto l'original. De debò que mai no he buscat de forçar les coses per deixar petja de la meva personalitat en un film. La meva filosofia com a director ha estat sempre deixar de banda el meu ego i xalar tant com puc en la realització de la pel·lícula. (..) Les escenes de lluita amb espasa són sempre també escenes d'amor. Sense l'amor fraternal no es podria filmar escenes de combat tan violentes. Naturalment, he treballat cada escena amb el coreògraf de les batalles. També això és amor... (Takashi Miike, al material de difusió de la pel·lícula)
Zebraman 2 (Zeburâman: Zebura Shiti no gyakushû / Zebraman 2: Attack on Zebra City), de Takashi MIIKE
Si Zebraman (2004) s'ambientava al 2010, l'acció d'aquesta seqüela passa el 2025. Vol dir que, d'aquí quinze anys, n'hi haurà una tercera part?
***
Horitzons
Zelal, de Marianne KHOURY i Mustapha HASNAOUI Documental que vol ser un viatge a l'ombra, una iniciació al món de la reclusió en dos hospitals psiquiàtrics d' El Caire, submergint-se en la vida quotidiana dels interns comuns d'aquests establiments. La pel·lícula despulla tota una humanitat destruïda, feta de gent abandonada sense esperança. L'espectador va quedant encarat al seus propis fantasmes fins a arribar a una conclusió: el malalt mental no és sinó la perllongació de la bogeria de la societat en què viu (Material de difusió del film) [Informació de la Mostra]
Dharma Guns (La Succession Starkov) de Francois-Jacques OSSANG
Quart film d'Ossang, director de cinema, escriptor i músic (pioner del rock alternatiu, exponent del punk amb el grup MKB Fraction Provisoire). Al cinema, se'n val dels gèneres per a crear un llenguatge cinematogràfic propi que beu de Godard, Lynch, Burroughs i du a obres de fort impacte i originals. Ha presentat les seves pel·lícules a Canes, Locarno, Rotterdam i, ara, a Venècia. El film és poètic i, a la seva manera, gairebé una faula. És com un viatge pel temps que m'ha permès d'ajuntar, idealment, autors com Jacques Tourneur i William Seward Burroughs, per la seva especulació metafísica. He volgut pouar en un cinema de revelacions (blanc i negre, foscor, boira i electricitat com a únics elements, per tal de fer crèixer les expectatives en els espectadors). Lluny de reivindicar una forma cinematogràfica post-moderna, vull reafirmar un cinema modern i, alhora, expressió d'un estil antic sense recórrer a un excés d'imatges, tornant a una poètica cinematogràfica de rostres i paisatges (François-Jacques Ossang, Material de difusió del film)
Sheoeyin kenna (When We Were Communists), de Maher Abi SAMRA
Maher, el director d'aquest documental, torna a Beirut i, posat a filmar la ciutat canviada, es retroba amb Bashar, Hussein i Ibrahim. Tots quatre havien estat membres del Partit Comunista Libanès, però quan el sectarisme s'apoderà del país en acabar la guerra de 1990, cadascú havia seguit per camins diferents... [Informació de la Mostra]
El protagonista és un fill. Un fill sotmès al pare. La por al pare es revela més forta que l'amor per una noia forastera. Aquest personatge passiu, és conscient de l'opressió que pateix? La pel·licula encara frontalment una paradoxa: en una societat patriarcal, una dona ho té més fàcil per a emancipar-se que no pas un home (Tadeusz Sobolewski, Jornades dels Autors)[MyMovies (it)] i també Festival de Toronto 2010 [City to City]
***
Jornades dels Autors · Retrats i paisatges italians
El pas de les estacions als llacs de la Lavagnina, onze converses sobre la proximitat de la mort, tres episodis sobre el final de la vida [MyMovies (it)]
Una dona de setanta-cinc anys, que ha estat arraconada de la feina per un ordinador i una jove administrativa i que es queda sense ningú, decideix donar-se un setmana, abans de llevar-se la vida; però el destí li té preparades altres srpreses [MyMovies (it)]
***
Tota la programació de la jornada [Programa del dijous 9 de setembre - Venècia 2010] Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
***
FOTOLa solitud dels números primers, de Saverio Costanzo
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
