AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Sé que en caure el sol darrera el ponent, tot el passeig cap al molí és
vesteix d'una llum i colors preciosos, com de postal o revista de
viatges. I com ho sé, pedalejo corrents a quarts de vuit. Arribo al
molí. Davant meu la punta de la Manga separada per les salines. A uns
quants metres, a mà esquerra, el camí que trenca cap el mar obert (el
Mediterrani des de la Playa de Punta de Algas); a la dreta, però, el Mar Menor, encerclat i vestit de
capvespre. El sol es pon, el cel ara és taronja, mig marró.
Per damunt
la linía de l'horitzó, el sol només s'intueix i el seu color rovellat
ens porta fins a un llarg tirabuixó de núvols castanys i horitzontals.
Damunt, el cel, que a poc a poc deixa de ser blau...
Avui ha fet vent. Abans de l'inici del capvespre, suada de la sal de
l'aire, deixo la bici damunt la sorra i m'evadeixo vint minuts submergida
entre les escasses ones d'un mar petit. Envoltada amb la tovallola, des
de la platgeta on els pescadors ancoren barquetes xiques a la vora del
molí, jo espero que el sol s'acomiadi.
I el sol s'acomiada. Torno pel camí a peu, la bici al meu costat. Trio un banc on seure i contemplo com es fa de nit. L'aire sembla més negre, llumetes
de colors a la Ribera. La foscor es va introduïnt. Els fanalets,
curts, com pals clavats que
m'arriben per la cintura, il·luminen tot el camí que s'allarga flanquejat pel mar d'un cantó i per les salines de l'altre.
Miro l'únic rellotge que porto quan no porto rellotge, són gairebé les
nou. El rellotge no sona. El tirabuçó castany s'ha difuminat. Guardo
el rellotge, avui ja no sonarà.
Potser soni demà...
He
buscat fotos arreu, he girat i regirat imatges en la xarxa, però no
n'he trobat cap que s'asembli a la que vaig fer ahir amb la nineta dels
ulls mig embaladits...
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
ja m'hagués agradat poder ser-hi!