He fet una passejadeta per les primeres dades que acosten el projecte d'un nou diari, ARA, per a després de les eleccions autonòmiques catalunyeses d'aquesta tardor. Com ja havia constatat amb les primeres dades que vaig tenir fa un temps, estem davant d'una aposta de diari diferent, perquè és en paper però té molt de xarxa social, d'espai web, etcètera. Una combinació agosarada en les formes, com li és grat al seu impulsor, l'Oriol Soler. Tota la proposta remarca, permanentment i contínua, que es tracta del primer diari del futur, una bona manera d'intentar superar la sensació molt generalitzada que els diaris són poc atractius, poc útils com a mitjà i que aporten poc a la realitat social i al debat. Vaja, que cada cop interessen menys i avorreixen més. Però la percepció primera i la confirmació present, em porten a un cert desassossec que, tractant-se de l'esmentat impulsor, encara se m'accentua més. Si és una proposta de futur i pensada des d'aquí, com és que tornem a caure en el parany del regionalisme, del catalunyisme, enlloc de fer un projecte pensat i muntat i pastat des d'una perspectiva nacional, dels conjunt dels Països Catalans? Estem davant d'una nova oportunitat perduda? Em temo que sí, i a aquestes alçades i venint de qui ve, em sembla molt i molt dolorosa. O potser encara hi som a temps?
Oriol Soler| Adreça electrònica |
dimecres, 8 de setembre de 2010 | 22:15h
Aleix, gràcies pel post. Parlem-ne, hi som a temps. Volem ser coherents, però també econòmicament. I no és gens fàcil arribar a conclusions definitives. Quedem un dia i en parlem? O muntem una trobada amb més gent? Em pots escriure a osoler@cultura03.com? Moltes gràcies de nou.
Oriol, Gràcies per la invitació, tot i que el "però econòmicament" em temo que sé què vol dir, més enllà dels diners. Un país ha de tenir mitjans propis, una forma fonamental de marcar territori, com han fet els animals al llarg de la història. I per poder marcar territori, aquest s'ha de tenir al cap, no a la cartera. Si el cap i el territori coincideixen, el cor i la cartera vénen després, i sobre el primer es basteix el segon. O no heu pensat en Catalunya? Una abraçada.
Hom diu que està parit amb fgent del Grup Ramon Barnils:
josepblesa |
dimecres, 8 de setembre de 2010 | 01:30h
Precisament, en Barnils, n'era el més valencià-mallorquí de tots els periodistes nascuts dellà de la Sénia. I ell, amb el seu relat, no s'aturava amb fronteres: ni estatals ni interiors. Això ho deixava per als curts de gambals. Som uns mussols de l'òstia...Aleix,....hahahhaha Una abraçada
Ramon Barnils era molt a prop del geni, i per tant, capaç d'influir, de fer reflexionar, de crear admiració... Tot un seguit de coses que, per manera de pensar, estaven lluny del seu ideari i la seva actitud. El Ramon era una persona que va saber combinar el plantejament llibertari de veritat amb el compromís amb el país, el de terra i el de carn. Tot això ens ha deixat un pòsit que estaria molt bé que es treballés per fer créixer aquest país. La llàstima és que massa vegades hi ha deixebles que es vinculen al país des d'una perspectiva poc completa. No tinc cap dubte de la qualitat professional -i en alguns casos, personal- de la gent que hi pot haver darrere del projecte, alguns dels quals els conec prou a nivell personal i hi he compartit experiències de premsa, com l'Albert Om o el mateix Oriol Soler, amb qui he compartit moltes altres coses, però, precisament, per com està el país catalunyès i el país català, em veig abocat a una modernització, actualització i virtualització d'experiències com l'AVUI, amb la diferència que el mapa, aquest cop ja estarà dibuixat i, amb sort (ai!) ARA també tindrem una nació de núvols, vent, maregasses i sol. I si una cosa tenia el Barnils, és que ensenyava a veure-les venir, i no a mostrar-se enlluernats pel nom, la imatge i la condició suposada.
El de sempre, uns que treballen i d'altres que critiquen. Si algú es pensa que es projectes es construeixen a base d'hipercrítiques fàcils segurament que va ben equivocat. Ànims als promotors del nou diari i endavant!
Bo aquest plantejament de contraposar feina i crítica, molt actual, molt cosmopolita i poc adequat per a un mitjà de comunicació, que ha de tenir en l'esperit crític una de les seves bases. Qualsevol projecte, si està fonamentat en el compromís col·lectiu, de país i social té uns elements que el situen de partida. ARA és un projecte que sembla ser catalunyista. Així el volen els seus i únics responsables? Endavant, però és una nova oportunitat perduda, venint, sobretot, de qui ve. I per més que treballin, a mi no m'interessa. O m'ha d'interessar perquè els seus promotors són molt treballadors? Quin criteri, el teu, ben poc seriós.
Parlem-ne, hi som a temps. Volem ser coherents, però també econòmicament.
I no és gens fàcil arribar a conclusions definitives. Quedem un dia i en parlem? O muntem una trobada amb més gent? Em pots escriure a osoler@cultura03.com? Moltes gràcies de nou.
Gràcies per la invitació, tot i que el "però econòmicament" em temo que sé què vol dir, més enllà dels diners.
Un país ha de tenir mitjans propis, una forma fonamental de marcar territori, com han fet els animals al llarg de la història. I per poder marcar territori, aquest s'ha de tenir al cap, no a la cartera. Si el cap i el territori coincideixen, el cor i la cartera vénen després, i sobre el primer es basteix el segon. O no heu pensat en Catalunya?
Una abraçada.
Aleix
Això ho deixava per als curts de gambals.
Som uns mussols de l'òstia...Aleix,....hahahhaha
Una abraçada
I si una cosa tenia el Barnils, és que ensenyava a veure-les venir, i no a mostrar-se enlluernats pel nom, la imatge i la condició suposada.
Una abraçada, Josep.
Si algú es pensa que es projectes es construeixen a base d'hipercrítiques fàcils segurament que va ben equivocat.
Ànims als promotors del nou diari i endavant!
Qualsevol projecte, si està fonamentat en el compromís col·lectiu, de país i social té uns elements que el situen de partida. ARA és un projecte que sembla ser catalunyista. Així el volen els seus i únics responsables? Endavant, però és una nova oportunitat perduda, venint, sobretot, de qui ve. I per més que treballin, a mi no m'interessa. O m'ha d'interessar perquè els seus promotors són molt treballadors? Quin criteri, el teu, ben poc seriós.