VilaWeb.cat
Victoria | Històries | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 23:03h

He vist un ocell mort rere les barques. Les plomes, falagueres altre temps, ara són roïnes i deslluïdes. Sovintejat per cucs i per formigues, en canvi, l’esquelet ha tornat blanc , mostra les costelles, talment una capsa de música, un petit tresor després de l’endreç. El bec ferm, contra tota decadència. Recordo els peixos que engolia el corb marí, com si mai hagués de morir, d’un salt precís, vol en picat dins la mar grisa, i cap endins del pap, per tornar a prendre volada tot seguit, o arrecerar-se a l’espigó amb els companys.

 

T’ has fixat que sempre és grisa la mar al port?. És una maledicció per a la malenconia. Allò que resulta arrecerat pels vaixells és monòton i trist per a mi. Què hi puc fer? Només imaginar tots els colors del blau i el verd de mar enllà.

He sentit a dir que quallen com ditades a l’aigua, a l’entrellum de les hores, clapes de núvols i camins de lluna, trencadís de sol i esteles de vaixells. Quan venen maldades, miro d’aguantar i submergir-me a l’escuma, que ve a glopades com un orgasme.


Fa un fred que pela. Hi ha una remor somorta de melangia, són les cadenes de les penes que em pengen, tant si vull com si no vull,  al coll. Encara em sorprèn la meva fortalesa. Diuen que em ve d’antic.


Com puc, jo, aquesta forma feixuga, com l’esguard d’una bèstia primitiva, lligat de peus i mans, tenir tanta embranzida per a mantenir a lloc un vaixell i protegir-lo de les aigües irades? No ho sabré mai, són coses del destí.

 

 

Fotografia: M.V.S.

Comentaris: 4
  • Malgrat tot...
    Joan Alcaraz | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 01:15h
    Malgrat tot, cal retenir això de: "El bec ferm, contra tota decadència".

    La carn, finalment, és vençuda, però la memòria -gran o petita- pots fer-nos immortals.

    I, si som ocells, hi posarem ales...
    • quin guster
      Victoria | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 11:06h
      de lectors-companys... només cal obrir un poc la porta i entra una aire fresc i vital, de bons auguris. Una és entesa i complementada , li posen ales... i "au" a volar. I dò això... un guster.
  • AU FÈNIX
    josep_blesa | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 00:09h
    Au feliç.
    Au apèndix.
    Au, quin conte moral ens has lliurat !
    Au, gracis !

    El corb marí no és mort:
    no és mort que estava somort....
    Amb la nova vida, novella embrazida.
    E la nave va ! 

    Nanit estimada amiga
    • :-) ;-P)
      Victoria | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 11:01h
      Dues rialles a l'ample i un parell d'aus amb vocació de n-au... que va. Besades alades, dix-it

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats