VilaWeb.cat
theoreia | Els Rastres del Sentit | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 07:51h


Imatge: portada de la revista Esment, amb un article propi sobre Estellés, dibuix del poeta a càrrec de Martí Garrancho.


Ací faig una xicoteta recopilació dels articles que li he anat dedicant a Vicent Andrés Estellés (VAE), des de fa anys. La primera explicació profunda que vaig tindre de l’autor de Burjassot fou a un curs universitari de literatura, patrocinat per la CAM, en la biblioteca de l’IES d’Altea: jo tenia llavors 16 o 17 anys, cursava “Literatura valenciana” en BUP i va vindre el catedràtic Rafael Alemany a explicar-nos temes de la contemporaneïtat. D’aquelles conferències ben travades i consistents, en les que Alemany barrejava la rigorositat amb les anècdotes ocurrents, se’m van quedar gravades dues coses: 1) de major jo volia ser així: parlar durant hores sobre temes d’interés general: ho he fet quan l'oportunitat ha sigut favorable; 2) tal com ens va contar, VA Estellés tenia tan present la mort en els seus darrers anys que cada volta que veia al nostre catedràtic benidormer, quan li preguntava: “com estem?”, el poeta responia lacònicament: “vaig a morir-me prompte”.

 

El dia 27 de març de 1993, Vicent Andrés Estellés es va morir als 69 anys d’edat i, com tots sabeu, aleshores governava el PSOE en la Generalitat Valenciana. Aquells anys era molt fàcil visionar per les vesprades a Canal 9 corregudes de bous importades des de Llatinoamèrica (sense que hi haguera fet acte de presència encara la immigració equatoriana), també pel·lícules simples i “enramadores” de vaquers i indis (tan simples que només veient com començaven els 3 primers minuts, ja encertaveu com s’acabaria el guió) i, com tots sabeu, la notícia del soterrar d’Estellés, a l’igual que el soterrar de Joan Fuster, van ser dels pocs i escassíssims actes de cobertura mediàtica que van rebre els nostres escriptors primordials des de la Ràdio Televisió Autonòmica Valenciana: ¿caldria tindre en compte aquesta dada, i altres, per a replantejar i afinar l’estratègia de pactes post-electorals des del “moviment democràtic valencià”? Penseu-ho i valoreu-ho una miqueta, encara que vos resulte un poc torbador. Gràcies.

 

El dia 30 d’abril de 1993 vam fer un acte d’homenatge pòstum a Vicent Andrés Estellés, amb lectures comentades, en el local del SAT-Onàer de Callosa d’en Sarrià. Era una iniciativa nostra, canalitzada a través de la Taula de Debat i Estudi, que per aquells mesos es va caracteritzar per dinamitzar l’opinió pública del poble, amb afluència notable de gent encuriosida, portant per exemple a Josep Vicent Marqués i tocant temes conflictius, amb l’estil dels debats democràtics que aclarien i posaven en comú moltes opinions disperses. Podeu vore en l’arxiu adjunt, la carta que va servir de convocatòria per a eixe acte a favor de la divulgació de l’obra del nostre poeta valencià. Que jo recorde es van omplir totes les cadires, i encara se’n van dur més de les previstes, el públic era ben divers – de sensibilitats i idearis ben diferents-- i crec que vam aconseguir sembrar una xicoteta llavor d’autoestima cultural. Açò ho dic, perquè avui en dia són prou habituals els actes públics a on els qui acudeixen ja estan convençuts i van a fer de comparses, amb poques probabilitats que allò que es diu, es pregunta i es respon canvie massa l’estat d’opinió dels assistents, que solen ser “de casa” o “de dins”.

 

Degué ser abans i després d’aquell acte públic que vaig llegir quasi tota l’obra completa de Vicent Andrés Estellés, editada per 3 i 4, també els resums de crítica literària que se li dedicaven post-mortem en revistes com el setmanari El Temps. Per aquella època, els joves poetes valencians volíem ser com Estellés, l’imitàvem en detalls majors o menors, havíem d’assumir el seu llegat poètic, metabolitzar-lo i oferir una veu inserida en l’estela de la seua ruta: potser d’entre molts de nosaltres, el qui més se li assemblava llavors en el discurs fóra Alexandre Navarro. Repassant textos d’aquells anys és fàcil retrobar solucions fraseològiques estellesianes. Vaig arribar a la conclusió que el llibre més original d’Estellés, aquell llibre a on la seua veu marcava la màxima innovació era El gran foc dels garbons, on hi havia uns quants sonets desmitificadors de la mort, des de la sornegueria valenciana: una mort com per riure-se’n i transcendir-la des de la ironia quotidiana, per exemple quan la vídua li diu al seu marit difunt que seguisca tenint  “coneixement amb la beguda” en el més enllà o quan els morts del cementeri persegueixen al metge recent traspassat --per haver-los defraudat les seues expectatives de salut--, un metge perseguit  que “no parà (de córrer) fins a Nàquera”. Hi havia certa neurosi actual en els seus versos (la neurosi, l’adob de tot art) i, per suposat, voluntat clara d’arrabassar el discurs de l’alleugeriment del dolor mortuori de les mans dels retors i de l’Església: tot molt esquerrà, gairebé woodyallenesc, però amb la paraula natural d’Estellés, tan comunicativa i sovint sondejadora de les vivències quotidianes.

Textos en documents adjunts:

- "Ruptura de la cadena de significants. Noves teories per a interpretar a Estellés" (comentari propi d'un Congrés sobre Estellés, celebrat a Teulada - la Marina Alta-)
 --->>
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/19843


- "Vicent Andrés Estellés: Una Introducció" (amb comentaris de tres poemes), publicat a Esment. Revista Catalana de Poesia, número 2, desembre de 1995, ISSN: 1130-9911
--->> vegeu arxius adjunts.

- "Vicent Andrés Estellés, poeta del poble, retrata les festes de moros i cristians", publicat al llibre de Festes de Moros i Cristians, Callosa d'en Sarrià: any 1993.
--->> vegeu arxius adjunts.


[Hi ha més, clica avall: una escena d'"amor domèstic" de Vicent Andrés Estellés, en comparació amb un poema de Jordi Boladeras sobre el mateix tema]




 

DUES ESCENES D’”AMOR DOMÈSTIC”

 

IX (extret de VA Estellés, “Les acaballes de Catul”, Manual de Conformitats, Obra completa, 3; València: Eliseu Climent, 1977)

 

El teu car fill, un mamonet encara,

s’ha despertat al llit on tu i jo ho féiem.

Hem acabat la nostra febril feina,

I en jeure, nus, escampats sobre el llit,

Per aquell son suavíssim que ens pren,

El tendre fill de les teues entranyes,

Que tinc motius per dir-li fill de puta,

Ha començat a cridar i jugar,

Pujant al teu amorosíssim cos,

Caient, feroç, des de la doble alçària

Dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.

Encara més: se m’ha pujat a mi

I ha descobert la meua artilleria.

Li he deixat fer tot allò que ha volgut,

No amb sentiments, precisament, de pare,

Sinó, més bé, de Tiberi, segons

Ha repetit Suetoni, el cabró.

L’has agafat i l’has deixat a terra

I has ocupat, furiosa, el seu lloc,

T’has assegut – no sé com ho hauràs fet—

Damunt mateix l’entrecuix meu, absorta

I amb el cos dret, i com transfigurada,

Has practicat un coit dels que hom recorda.

M’has dessucat, i has restat molt cofoia.

 

 

6. Eros ajornat a la matinada (extret de Jordi Boladeras, La Pell de l’Aire, XXVIII Premi Goleta i Bergantí, Barcelona: Viena Edicions, 2007)

 

Tot esperant que s'adormi el fill,

amb ganes d'acomplir un acte civil,

te'm jeus de cul i et gires de perfil.

 

Cos palpitant de claror de marfil;

vist de besllum, el llençol blanc de fil

ressalta un mont de Venus gens pueril.

 

El teu respir és de qui dorm tranquil

després de desdenyar el meu jo viril

¾decau l’altiu i es fa menut i humil.

 

Fressa d’albada mou un anglès hostil

i ens desvetllem. Si et fessis la gentil,

ara el fill dorm.

                            Thank you!, dona subtil.

Arxius: VA Estellés: una introducció, per JCOB - publicat a Esment. Revista Catalana de Poesia, 1/4 | VA Estellés: una introducció, per JCOB - publicat a Esment. Revista Catalana de Poesia 4/4 | VA Estellés: una introducció, per JCOB - publicat a Esment. Revista Catalana de Poesia, 2/4 | VA Estellés: una introducció, per JCOB - publicat a Esment. Revista Catalana de Poesia 3/4 | Crèdits i detalls d'edició d'Esment. Revista Catalana de Poesia | Carta de convocatòria d'homenatge a VA Estellés en Callosa d'en Sarrià - promoció cultural de la Taula de Debat i Estudi | VA Estellés, poeta del poble, retrata les festes de moros i cristians - Llibre de Festes de Moros i Cristians, any 1993
Comentaris: 2
  • ..//..
    rginer | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 08:16h
    Un apunt precís, imprescindible. Jo, poc coneixedora de l'obra d'Estellés, aquesta recopilció xicoteta fa que entenguis millor al poeta des de dins de la seva ànima que has sabut obrir. T'agrada com escriu, senzill, comunicatiu, però és un valor afegit el que ens has contat en aquesta recopilació.
    Les lectures comentades, discusions, opinions, tertúlies, o simplement escoltar i aprendre .....   
    • així és
      theoreia | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 10:08h
      exactament: és pel molt que hem escoltat que podem dir alguna cosa útil i saludable. Quan Estellés escriu "assumiràs la veu del poble" significa que cal tindre les orelles obertes -- i ben netes!-- per tindre en compte l'opinió viva d'eixe poble que es pretén representar. Que tingueu un bon matí.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats