Des que María i Iván van publicar "Los nomes de la tierra", on esmentaven topònims absurds en la seva traducció castellana com "San Cucufato del Vallés" (etc), m'havia quedat amb ganes d'allargar aquesta llista de noms ridículs. Aquest estiu he trobat l'estímul per fer-ho finalment després de conèixer les famoses coves de Lascaux, i el que s'amaga darrere del seu nom tan aparentment francès.
Izan ere, bistan da hiztun gutxitu eta nagusien arteko elkarbizitzak oso kontu bitxiak ekarri dizkigula historian zehar, eta toponimia sarritan horren lekukoa da. Herrien izenak euren izanak dira, eta bata aldatzean bestea ere atzetik doa. Eta gauza bera gertatzen da pertsonen izenekin edo abizenekin.
La toponímia és sovint testimoni de la convivència entre parlants minoritzats i dominants, i el mateix succeeix amb el nom i els cognoms de moltes persones. Canviant el nom a un poble pots canviar la seva ànima d'alguna forma.
Batzuetan hiztun nagusiek aldaketa ortografikoak besterik ez dute egiten, geurean adibidez gaztelerazko Guernica (Gernika) eta Arechavaleta (Aretxabaleta) edo frantsesezko Ciboure (Ziburu), Roquiague (Arrokiaga) eta Laguingue (Liginaga), azken kasu hauetan grafiaz gain ahoskatzea ere aldatzen delarik. Irlandan berdin gertatuko zen Kilkenny (Chill Chainnigh) edo Mayo (Mhaigh Eo) kasuekin, eta Bretainiako Concarneau (Konk Kerne) horrekin ere bai.
En alguns casos els canvis són simplement ortogràfics, com en "Guernica" i "Arechavaleta", o els irlandesos "Kilkenny" o "Mayo". En aquests canvien la grafia i la pronunciació una mica, com a "Ciboure" al País Basc Nord o "Concarneau" a Bretanya.
Baina beste batzuetan hizkuntza batean esanahi bat daukanak beste batera "itzulita" guztiz bestelakoa hartzen du, desitxuratuta eta askotan irrigarria ere. Geurean Las Barrietas (Olabarrieta) Sopuertan, La Reineta (Larraineta) Trapagaranen, La Rhune (Larrun) Sara eta Bera artean eta, "hoberena", Muruarte de Reta (Muru Artederreta) Iruñerrian. Guztiz desitxuratuta bestela Charritte (Sarrikota), Chéraute (Sohüta) eta Libarrenx (Irabarne), hirurak Zuberoan.
No obstant això en altres casos queden tan desfigurats els noms que pot canviar també el propi significat original, "Las Barrietas" a Sopuerta, "La Reineta" a Trapagaran o, el millor, "Muruarte de Reta" a la comarca d'Iruñea. Molt desfigurats són també "Chéraute" i "Libarrenx" a Zuberoa, "Argyll" i "Tipperary" a Irlanda o el propi "Lascaux" a Occitánia.
Beste egokitzapen "libre" batzuk ditugu Irlandako kasuak diren Argyll (Earra-Ghaidheal), Dunbarton (Dhùn-Breatainn), Galway (Gaillimh), Tipperary (Thiobraid-Árann) eta Carlow (Cheatharlach). Eta Okzitaniako Lascaux (Las Caus), noski.
Ez esan, batzuk oso onak dira!
No digueu, alguns són molt bons!
Compte, compte! No cal confondre les deturpacions de tipus oficial, voluntàriament desfiguradores, i les modificacions populars que succeeixen per raó de canvi de llengua.
És normal que a la part de llevant de Les Encartacions, que és una zona castellanitzada fa temps, els propis veïns, parlants de castellà des de fa sis o set generacions, reinterpreten alguns dels vells topònims bascònics. Així doncs, Olabarrieta 'cabanyes noves' perd tot el sentit per als castellanoparlants "encartados". El topònim pot sofrir una afèresi (Labarrieta) i després aquesta forma es pot reinterpretar, en castellà "encartado", com una seqüència d'article més nom (La Barrieta). Finalment, fer-ne una forma plural Las Barrietas entra dins de les possibilitats que qualsevol llengua viva ofereix. Si hi pensem bé, això no és gaire diferent del que ha passat a altres velles zones bascòniques avui "erderitzades": més o menys així és com han nascut els noms de lloc navarresos Artieda (< arteta) o Javier (< e[t]xe berri).
El missatge fonamental de l'article va ser incidir sobre l'absurd, fins i tot el ridícul quan el peix gran vol interpretar al peix petit sense amb aquesta malaptesa característica de espanyols, francesos o anglesos. És l'efecte
"Brujas" (Brugge). Hi ha un topònim més ridícul que aquest?
D'altra banda, quan Euskaltzaindia va començar a traduir oficialment la toponímia de la Ribera navarresa, molts van criticar l'absurd i el ridícul de noms com Zarrakaztelu (Carcastillo), Zentroniko (Cintruénigo) o Bilatorta (Villatuerta)...
PD Seguirem amb aquest tema, potser a altre article. Us heu adonat de la riquesa toponímica de les zones limítrofes entre Zuberoa, Bearn i Uesca?
Iñaki.