xcapdevila |
dilluns, 6 de setembre de 2010 | 20:27h
Me'n vaig a Poros ( Πόρος ), una illa grega del Mar Egeu, que segons la Françoise és el més semblant al Paradís.
Fa anys que me'n parla. Ella hi va cada estiu amb la Marie i alguns amics que s'hi afegeixen i sempre m'hi convida. Un any li vaig prometre que hi aniria i aquest any ho compleixo. M'ha fet una "guia" amb els millors racons, les millors platges, els millors restaurants i les millors propostes per reviure els plaers i les emocions que ella hi ha viscut.
Jo hi anava una mica a cegues... i resulta que Poros és una vella coneguda.
La Montse Massana que té bona memòria (per l'edat que tenim) em recordava que a Poros, a Hydra i a Mikonos ja hi varem anar l'any 1979 (o era el 80?) en un viatge a Grècia que compartírem amb els nostres respectius d'aleshores (el seu és el mateix que el d'ara... i és que trobar un altre Fisher és mooolt difícil!). En tot cas, hi haviem estat només un dia i recordava una festa, un mercat, un restaurant i moltes bones sensacions.
La Françoise m'ha explicat mil coses de Poros però més que detalls de pedres i paisatges, m'ha parlat de sentiments. Ella era allà quan va morir la Catherine, quan el Jofre era de vacances a Ginebra -a l'apartament de la Françoise- va rebre la mala notícia i va mobilitzar-se per localitzar-la.
I jo marxo un 6 de setembre, aquest dia en que la Françoise, des de fa deu anys, es fa present, sigui allà on sigui, per recordar plegats un dia trist però lluminòs en que vàrem prometre' ns que ens estimariem sempre.
Fisher |
divendres, 10 de setembre de 2010 | 19:25h
Lo de difícil de trobar-ne un
altre com jo va per lo de bo o per lo de “raro”? Deixem-ho.
Lo segur és que vaser l’any 80. Recordo perfectament que estàvem
en un petit hotel de l’Illa de Rodas quan varem llegir la noticia en un diari
(en grec segur que no) de que s’havia creat Solidarnosc o Solidaritat liderat
per en Lech Walesa, i també recordo gratament la xerrada que en el jardinet de
l’hotel varem tenir amb una senyora ja gran, filla de Rodas i descendent de
jueus sefardites, que mai havia estat a la península ibèrica, però que encara
conservava la llengua dels seus avantpassats podent-nos així entendre’ns.
D’aquell viatge en tinc molt bons
records. Quan escanegi les diapositives (en aquella època era lo que es
portava), et faré arribar alguna de les fotos per veure el “caretu” que teníem.
Jo també hi he pensat aquests dies, ... amb tots, amb ella, amb tu, i ara mirant el teu bloc, m'ha vingut a la memòria la bonica cançó del viatge a Itaca, que curiosament, aquest disc me'l vas regalar tu, seria sobre els anys 74, i que avui, per raons que no venen al cas...ja no el tinc, però el record si, i des de Grècia, des del Cap de Súnion, si hi pots anar... tot es veu amb molta claretat. Disfruta-ho! Fins la tornada. I. O.
Precisament aquest cap de setmana parlava amb uns bons amics de les illes gregues, ells són uns entusiastes de Grècia i per poc que poden hi van sovint. En buscaven una per passar uns dies de vacances ja que han tingut un estiu trist amb un amic , que per ells era com un germà, que es va morir molt ràpidament. La teva entrada al blog m'ha fet recordar la Núria, curiosament també avui parlava d'ella amb un bon amic que em va veure al programa MEMORIES DE LA TELE, xerrant del reportatge marihuana terapeutica i l'aventura de les 5 setmanes en globus. Ja fa uns quants anys, però la porto al cor, com tu. Una abraçada i bones vacances Magda
No som pols, som escuma. Una fugida improvisada, dolces retrobades. Records amargs, endolcits lleugerament pel temps. Intentem viatjar sempre amb tu per compartir la dolçor i fer menys present l'amargor. A vegades, sovint, s'escolta una veu, potser la seva.
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Lo de difícil de trobar-ne un
altre com jo va per lo de bo o per lo de “raro”? Deixem-ho.
Lo segur és que va ser l’any 80. Recordo perfectament que estàvem
en un petit hotel de l’Illa de Rodas quan varem llegir la noticia en un diari
(en grec segur que no) de que s’havia creat Solidarnosc o Solidaritat liderat
per en Lech Walesa, i també recordo gratament la xerrada que en el jardinet de
l’hotel varem tenir amb una senyora ja gran, filla de Rodas i descendent de
jueus sefardites, que mai havia estat a la península ibèrica, però que encara
conservava la llengua dels seus avantpassats podent-nos així entendre’ns.
D’aquell viatge en tinc molt bons
records. Quan escanegi les diapositives (en aquella època era lo que es
portava), et faré arribar alguna de les fotos per veure el “caretu” que teníem.
Apa, gaudeixen i no beguis gaire
retzina o ouzo.
I. O.
Precisament aquest cap de setmana parlava amb uns bons amics de les illes gregues, ells són uns entusiastes de Grècia i per poc que poden hi van sovint. En buscaven una per passar uns dies de vacances ja que han tingut un estiu trist amb un amic , que per ells era com un germà, que es va morir molt ràpidament.
La teva entrada al blog m'ha fet recordar la Núria, curiosament també avui parlava d'ella amb un bon amic que em va veure al programa MEMORIES DE LA TELE, xerrant del reportatge marihuana terapeutica i l'aventura de les 5 setmanes en globus.
Ja fa uns quants anys, però la porto al cor, com tu.
Una abraçada i bones vacances
Magda
Una fugida improvisada, dolces retrobades.
Records amargs, endolcits lleugerament pel temps.
Intentem viatjar sempre amb tu per compartir la dolçor i fer menys present l'amargor.
A vegades, sovint, s'escolta una veu, potser la seva.