És una cançó. No és altra cosa. En Llach és en Llach i cal que reneixin flors a cada instant i la vida reneix cada dia quan surt el sol.
Quan vaig a Balenyà a treballar cada dia el veig sortir i les sensacions, fins i tot els olors, la llum i la visió de la gent planera que van a treballar m'agrada. És una hora màgica i que trobo plena. La són, a vegades és intensa, però el món en aquells moments és clar ... diàfan ... i la cafeïna fa el seu efecte.
És l'hora en que els intiflats encara dormen o es martiritzen amb els seus insomnis estúpits. Aquella hora veig gent que van guanyar-se el Pa Nostre de Cada Dia sense fer-ne brama als altars perquè els que bramen als altars el pa ja els hi guanyen els que veuen sortir el sol i les penes se les guarden i llauren el solc de la vida i no toquen els nassos, per no dir una altra cosa, a tothom. La vida són els clavells, les mirades ... i les petites coses ... les petites tonteries que ens fan renèixer a cada instant.
La gent que veig a aquelles hores són gent que tenen vida, potser les esperances els han vençut, que la vida moltes vegades els ha estat ingrata i dura, però que encara tenen la gràcia, l'audàcia ... de dir alguna tonteria a la noia bonica del cafè que el serveix amb un somriure als llavis a les nou del matí ... una grolleria pels intifltats ... quan ja porten quatre hores guanyant-se el Pa Nostre de Cada Dia. Aquella hora els intiflats es lleven i no han vist sortir el sol. Tampoc han vist sortir la vida per enlloc ni ningú ha tingut la delicadesa de dona'ls-hi un clavell ...
M'agrada Ramon, és dels comentaris amb més ànima que t'he llegit. Llaurar el solc de la vida... extraordinari. Has de fer el teu propi bloc! Seria molt interessant. Una abraçada.
Moltes gràcies Pere! He vist el teu bloc preciós; novell però ple de coratge, musical i amb molta llum. A casa també hi ha sempre música i músics. I quan falta el coratge va molt bé. Una abraçada!
Quan vaig a Balenyà a treballar cada dia el veig sortir i les sensacions, fins i tot els olors, la llum i la visió de la gent planera que van a treballar m'agrada. És una hora màgica i que trobo plena. La són, a vegades és intensa, però el món en aquells moments és clar ... diàfan ... i la cafeïna fa el seu efecte.
És l'hora en que els intiflats encara dormen o es martiritzen amb els seus insomnis estúpits. Aquella hora veig gent que van guanyar-se el Pa Nostre de Cada Dia sense fer-ne brama als altars perquè els que bramen als altars el pa ja els hi guanyen els que veuen sortir el sol i les penes se les guarden i llauren el solc de la vida i no toquen els nassos, per no dir una altra cosa, a tothom. La vida són els clavells, les mirades ... i les petites coses ... les petites tonteries que ens fan renèixer a cada instant.
La gent que veig a aquelles hores són gent que tenen vida, potser les esperances els han vençut, que la vida moltes vegades els ha estat ingrata i dura, però que encara tenen la gràcia, l'audàcia ... de dir alguna tonteria a la noia bonica del cafè que el serveix amb un somriure als llavis a les nou del matí ... una grolleria pels intifltats ... quan ja porten quatre hores guanyant-se el Pa Nostre de Cada Dia. Aquella hora els intiflats es lleven i no han vist sortir el sol. Tampoc han vist sortir la vida per enlloc ni ningú ha tingut la delicadesa de dona'ls-hi un clavell ...
Una diarrea mental de les meves. Perdona.
Ramon.
és dels comentaris amb més ànima que t'he llegit.
Llaurar el solc de la vida... extraordinari.
Has de fer el teu propi bloc!
Seria molt interessant.
Una abraçada.
Doncs això, AU! VINGA, AMUNT, AMUNT!!
Isaac
He visitat el teu bloc i m'ha encantat:
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
He vist el teu bloc preciós; novell però ple de coratge, musical i amb molta llum.
A casa també hi ha sempre música i músics.
I quan falta el coratge va molt bé.
Una abraçada!