L'abril del 2009 la Euskal Idazleen Elkartea (Associació d'Escriptors bascos) va signar un conveni amb la població de Pasaia per tal de posar en marxa un projecte: la Casa de l'Escriptor. Hugoenea va ser el nom escollit en homenatge a Victor Hugo, que va passar una temporada en aquesta localitat de Gipuzkoa. Hi ha una casa museu que ho recorda.
Aquest projecte consisteix en la cessió d'un petit apartament a Pasaia, concretament a Donibane, un dels barris d'aquesta petita població costera del Cantàbric, per tal que un escriptor que s'expressi en basc o en qualsevol altra llengua minoritzada -el català entre elles- pugui fer-hi una estada d'un màxim de 15 dies per treballar en un projecte literari. El pis gaudeix de totes les comoditats a més hi ha un ordinador, impressora i accés a internet.
Vaig saber d'aquesta beca a través de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i com que tinc entre mans un assumpte literari d'una certa volada, vaig trobar que seria perfecte passar una setmana una mica enretirat del món per tal de treballar-hi amb intensitat.
Tal i com demanen les condicions per accedir a l'estada, vaig enviar un currículum, una mostra del projecte i una presentació del mateix.
Fa mesos que vaig rebre la confirmació que el meu projecte literari havia estat acceptat i que per tant, en les dates que indicava, podria gaudir d'aquesta estada a Euskal Herria.
La setmana que ve, doncs, l'endemà de la Diada, agafaré el tren cap a Donostia i d'allí en bus fins a Pasaia. M'hi estaré fins l'altre diumenge.
Ja us ho explicaré.
(Si no l'erro, crec que el piset és als balcons verds que es veuen a l'esquerra d'aquesta imatge de Pasaia)
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Doncs, això!
Salut!