Si mai heu tingut l'oportunitat d'observar el planeta Júpiter per un telescopi, potser recordareu la imatge d'un petit disc groguenc amb dues bandes paral·leles, i els seus quatre satèl·lits al voltant col·locats en la mateixa línia recta de les bandes. Aquestes bandes són els cinturons equatorials de Júpiter.
Durant aquest mes de setembre, podeu veure Júpiter durant gairebé tota la nit, i és fàcil de trobar perquè és més brillant que cap estrella. Al capvespre el veureu a l'Est, a mitjanit al Sud, i de matinada a l'Oest. Doncs bé, resulta que aquest any, un dels cinturons s'ha esvaït completament. La foto us mostra Júpiter tal com es veia l'any passat a l'esquerra, i tal com es veu aquest any a la dreta. Si podeu veure Júpiter ara per un telescopi, fixeu-vos com només es veu un dels cinturons.
Durant aquest mes de setembre, podeu veure Júpiter durant gairebé tota la nit, i és fàcil de trobar perquè és més brillant que cap estrella. Al capvespre el veureu a l'Est, a mitjanit al Sud, i de matinada a l'Oest. Doncs bé, resulta que aquest any, un dels cinturons s'ha esvaït completament. La foto us mostra Júpiter tal com es veia l'any passat a l'esquerra, i tal com es veu aquest any a la dreta. Si podeu veure Júpiter ara per un telescopi, fixeu-vos com només es veu un dels cinturons.
Per què ha desaparegut un cinturó? No hi ha cap explicació clara. La morfologia de núvols, tormentes i cinturons amb espectaculars coloraines de grocs, rojos i marrons de Júpiter reflecteix la meteorologia de Júpiter, amb grans tempestes i vents molt més ràpids que a la Terra. Els compostos químics que causen els colors han de ser molt complexos i no s'han pogut identificar. Potser hi ha alguns núvols blancs alts que estan tapant les zones fosques del cinturó més profundes.
En qualsevol cas, el fenomen de la desaparició d'un cinturó ja ha succeït en vàries ocasions anteriorment, i el cinturó sempre ha reaparegut al cap d'uns mesos. S'espera que passi el mateix properament. Si podeu observar Júpiter durant els propers mesos potser sereu testimonis de la reaparició gradual del cinturó.
Si poguéssim viure al planeta Júpiter, el cel seria molt diferent del de la Terra: constantment veuríem núvols que no són blancs com els de la Terra, sinó de molts colors diferents. Però no ho podríem veure des de cap superfície, sinó que hauríem de volar per l'atmosfera. Júpiter és un planeta gasós, compost majorment d'hidrogen, sense superfície rocosa sòlida. Si anéssim descendint per la seva atmosfera, baixaríem fins a capes a una pressió elevadíssima sense trobar mai cap superfície, fins que fóssim esclafats per la pressió.
En qualsevol cas, el fenomen de la desaparició d'un cinturó ja ha succeït en vàries ocasions anteriorment, i el cinturó sempre ha reaparegut al cap d'uns mesos. S'espera que passi el mateix properament. Si podeu observar Júpiter durant els propers mesos potser sereu testimonis de la reaparició gradual del cinturó.
Si poguéssim viure al planeta Júpiter, el cel seria molt diferent del de la Terra: constantment veuríem núvols que no són blancs com els de la Terra, sinó de molts colors diferents. Però no ho podríem veure des de cap superfície, sinó que hauríem de volar per l'atmosfera. Júpiter és un planeta gasós, compost majorment d'hidrogen, sense superfície rocosa sòlida. Si anéssim descendint per la seva atmosfera, baixaríem fins a capes a una pressió elevadíssima sense trobar mai cap superfície, fins que fóssim esclafats per la pressió.
