No ho sé si les emocions ens poden enganyar, però començo a pensar que sí, que enterboleixen la percepció que tenim de la realitat i no ens deixen veure amb claredat el que ens passa personalment ni el que passa al nostre voltant. I no vull pas dir que ens n’haguem de desfer de les emocions, ningú no podria pas viure sense, però si que em sembla que quan s’escapen dels espais íntims i envaeixen l’espai comú sense haver estat prèviament destil·lades, no ens ajuden a pensar de forma raonable ni equànime.
Estimem i odiem amb les emocions, i no només no és pas cap mal que ho fem sinó que són una part fonamental del nostre ésser, però quan el plaer, la ràbia, l’eufòria, el dolor, el desig, la rancúnia, l’alegria, la gelosia, l’amor o l’enveja... emergeixen desbocades per guiar-nos, tendim a donar més valor a allò que nosaltres sentim que no pas a allò que pugui sentir algú altre. És llavors que l’emoció ens situa falsament en el centre d’un món que -no ho voldria oblidar mai- és tan divers i canviant com ho puguin ser cada una de les nostres vides. I tot i que és ben cert que en els sentiments hi ha el combustible que ens empeny a viure, l’emoció no és ben bé ni necessariament el mateix que la veritat.
És el mateix que passa amb la bellesa d'un edifici o d'un pont, que és plena de matemàtiques. Doncs bé, la bellesa de les emocions -i no totes en tenen, de bellesa- neix també de les raons que les desencadenen i de la forma que prenen. El gaudi que en podem treure de qualsevol obra artística, és molt més gran si al paladejar els matisos de l'emoció que ens proporciona, també en podem entendre les raons i els mecanismes que la desencadenen. Per això és pel que no es pot separar el domini de la tècnica de l'emoció artística o literària.
Tens raó que allò que sentim, ho sentim com a veritat; segurament perquè ens empeny amb més força que cap altra cosa. Però el que jo reclamo és que aprenguem a modular aquests sentiments perquè no ens invalidin a l'hora de fer-nos càrrec dels sentiments i de les raons dels altres.
I la veritat... no ho sé pas què és la veritat. Només sé que sovint el concepte de veritat ha servit per fer-nos xantatge i agreujar el nostre sentiment de culpa. Per això fóra bo que poguéssim eradicar la idea nefasta de la veritat única.
Una abraçada!