Demà dimarts, a les 20 hores, a la seu de la Delegació de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, al Palau Oliver de Boteller, m'encarregaré de la presentació del llibre El perquè de la Vegueria ebrenca, de l'amic Jordi Jordan i Farnós. Natural de Tortosa, tortosí de naixement i de vocació, llicenciat en història per la universitat de Barcelona, dirigent territorial d'ICV, ha publicat un llibre que és tot un clam de reivindicació del nostre territori. Una regió, al bell mig dels Països Catalans, amb un clar regust ilercavó... que baixa des de terres amb regust a vi, Priorat-Montsant, per endinsar-se Ebre avall fins l'agrest Maestrat. Ja entona sàviament la cançó: per a algú que ve del Priorat, acostumat a un paisatge, on després d'un turó en comença un altre, trobar-se amb la plana que travessa l'Ebre, és com un miracle... Tibau-Castellà dixit....
El millor que es pot dir és que és un llibre necessari, la qual cosa han cregut sortosament els impulsors de l'edició: la Delegació del govern a Terres de l'Ebre i Onada edicions de Benicarló. Aquesta important editorial, que dirigeix l'amic Miquel Àngel Pradilla (lingüista, filòleg, editor, professor universitari, fill del Rossell) ha apostat per un llibre ideològic que pretén ajudar a construir identitat ebrenca, a construir territori. També ha rebut el vistiplau de la delegació del govern, per part de l'amic Lluís Salvadó i Tenessa, rapitenc i delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, i un dels polítics que més ha treballat per l'aprovació definitiva de la Vegueria de l'Ebre ja que hi creu fermament.
La seua publicació ve com anell al dit en un moment en què s'acaba d'aprovar la llei de vegueries de la Generalitat de Catalunya, a proposta del conseller de governació, el republicà i independentista Jordi Ausàs, natural de la Seu d'Urgell (Alt Urgell). Sempre he reivindicat el fet que la llei de Vegueries només podia arribar de la mà d'una persona del Pirineu o de l'Ebre, que cregués sense embuts en una viable reestructuració comarcal del país. Una fita veritablement històrica per a aquest troç de terra ilercavó, que fa de pont entre les grans capitals de la terra catalanoparlant...
Jordan fa un ràpid repàs als diversos moments d'autogovern que ha viscut la nostra terra. Ens ensenya el camí de modelació d'un territori, que va gaudir de moment d'auge a l'època medieval. No puc deixar de fer esment d'El llibre dels Costums de Tortosa, el primer text jurídic en llengua catalana, una petita joia de les nostres lletres del segle XIII, que marca el primer règim de convivència de la nostra gent i retrata un moment històric per a la nostra terra. Després la història ens ho posa difícil, com a la resta de territoris dels Països Catalans. Al llarg dels segles hem anat sofrint les conseqüències centralistes dels nefasts Decrets de Nova planta, del funest borbó Felip V, i de la distribució provincial de meitat del segle XIX, una proposta espanyolista que ens deixava amb nul pes polític. A cada pàgina del llibre podem comprovar que les aspiracions d'una distribució territorial adequada vénen de lluny, de molt lluny. L'historiador, l'estimat Jordi, posa sentiment en les seues explicacions, sense abandonar la rigorositat històrica necessària en un llibre d'aquestes característiques. Es nota que creu en totes les seues teories i que gaudeix de la seua recerca històrica a cada pam. És a dir, creu en la terra de l'Ebre, en un indret que com entona la cançó de Quico el Cèlio: diu que al Tossal dels tres reis, quan fa vent sona una jota, i que canten tres veus, tres veus que saben entendre: Matarranya, Maestrat, i la gran terra de l'Ebre...
Un llibre que cal llegir i entendre, que ens reafirma com a territori i que, de ben segur, usarem en un futur proper com a ideari de reivindicació territorial. Un llibre que ens vol dignificar com a territori, i que s'esforça per donar-li l'encaix necessari dintre de la Catalunya del segle XXI, a la vegada que el consolidi en el seu paper de cruïlla dels Països Catalans.
Felicitem Jordi Jordan per aquest llibre i, personalment, esperem sortir-nos-en adequadament en la presentació que tindré el gust de realitzar demà al vespre en el marc bell de l'Oliver de Boteller. I dissertarem sobre allò que m'agrada tent: la nostra terra, la catalanitat, la nostra gent, el nostre paisatge, el nostre riu, els nostres pobles i viles... i tots i totes plegats anirem construint la nostra Ítaka!!!
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |