carme.laura |
dilluns, 6 de setembre de 2010 | 08:55h
Quants escons pot obtenir Solidaritat Catalana per la Independència a la circumscripció de Barcelona?... 3 ?, 6 ?, 9 ?...
Recordem els resultats que obtingueren els partits a les últimes eleccions :
CiU ... 27
PSC... 25
ERC... 11
PP... 10
IC-V... 9
Solidaritat podria obtenir 6, 9 escons?... 6 seria un magnífic resultat, potser el millor imaginable atesa la joventut de la nova formació política. Això han degut creure els impulsors de Solidaritat quan han presentat als seus electors una llista tancada, guanyadora, amb 6 noms i en un ordre predeterminat, els que anessin pel darrera eren irrellevants ja que les seves possibilitats -dins de la lògica electoral- d'ocupar un escó al Parlament eren, d'antuvi, gairebé nul·les.
Qui dels adherits o simpatitzants de Solidaritat deixaria de votar Laporta o López Tena?, però quants vots haguessin aplegat Bertran, Simó o Arqué en llistes veritablement obertes? i quants en Valdero?... Els vots, trets els donats a Laporta i López Tena, s'haguessin atribuït potser d'altra manera.
És aquesta una manera transparent de confegir el llistat de possibles diputats per Solidaritat?, ha estat una llista oberta?... En realitat no es diferencia de com es preparen les llistes convencionals dels partits, on cada nom té darrera un nombre de vots i adhesions, pel seu prestigi en un àmbit comarcal, municipal, en una professió o, també, dins del partit. No hi ha diferències profundes.
Nogensmenys caldria rectificar la crítica fora de to que els dirigents de Solidaritat dedicaren a la manera que els partits confegeixen les llistes de candidats :"fomenten el nepotisme, l'adulació, la manca d'autoexigència, la corrupció, la mediocritat i l'allunyament de la ciutadania a la política". Alguns d'ells en formaren part encara no fa gaire temps per a oblidar-ho.
Solidaritat ha presentat blocs-equips de candidats blindats. Els escons possibles són els que són i tots som humans i a més alguns més necessaris en política que altres... I aquesta és la transparència promesa?. No comencem bé.
(N. Resultats de les eleccions 2006 a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona.
Girona LLeida Tarragona
CiU 7 7 7
PSC 4 3 5
ERC 4 3 3
PP 1 1 2
IC-V 1 1 1 )
És aquesta una manera transparent de confegir el llistat de possibles diputats per Solidaritat?, ha estat una llista oberta?... En realitat no es diferencia de com es preparen les llistes convencionals dels partits, on cada nom té darrera un nombre de vots i adhesions, pel seu prestigi en un àmbit comarcal, municipal, en una professió o, també, dins del partit. No hi ha diferències profundes.
Nogensmenys caldria rectificar la crítica fora de to que els dirigents de Solidaritat dedicaren a la manera que els partits confegeixen les llistes de candidats :"fomenten el nepotisme, l'adulació, la manca d'autoexigència, la corrupció, la mediocritat i l'allunyament de la ciutadania a la política". Alguns d'ells en formaren part encara no fa gaire temps per a oblidar-ho.
Solidaritat ha presentat blocs-equips de candidats blindats. Els escons possibles són els que són i tots som humans i a més alguns més necessaris en política que altres... I aquesta és la transparència promesa?. No comencem bé.
(N. Resultats de les eleccions 2006 a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona.
Girona LLeida Tarragona
CiU 7 7 7
PSC 4 3 5
ERC 4 3 3
PP 1 1 2
IC-V 1 1 1 )
Cosa que malhauradament estem molt lluny de veure en altres partits, incloent CiU.
És curiós. No fa 10 dies us mostravau d'acord amb un post del meu bloc: Aquest.
No tenieu perquè subscriure'l el meu post. Però ho vareu fer.
I si el vareu subscriure, cosa que agraeixo molt, no té gaire sentit que 10 dies més tard torneu a atacar la manera com un altre dels partits pro-independentistes fa les coses.
Les llistes tancades porten a allò que diu en Laporta. I les llistes obertes porten a la ingovernabilitat del grup, quan una facció contrària a la direcció aconsegueix col·locar algú massa amunt.
És evident que quan la cosa va bé, quan ningú critica encara la direcció perquè tot just s'acaba de crear l'equip, que t'aprovin la llista que proposes no és gaire problema.
Les diferències, si n'hi ha, apareixen en determinats moments en els que hi ha un encreuament de camins, en moments on s'ha de triar el que fer.
Amb llistes tancades el cop de timó s'ha de fer fent saltar la direcció al complet. En llistes obertes és més senzill col·locar algú entre els que dirigeixen el vaixell.
En alguns casos, tenir algú que tingui clar el port al que vol arribar quan la direcció dubta pot ser molt beneficiós. En d'altres casos, tenir algú donant cops de timó pot acabar fent-te anar a la deriva.
Depén.
I què?
Si voleu ho discutim a partir del 28 d'octubre.
Però ara, donar que sou integrant activa del CDC, em sembla que no toca. No ajuda a la causa independentista.
La crítica innecessària roba vots a la suma, que és el que és realment important.
No soc militant de cap partit, cap em convenç, quan arriben les eleccions em cal pensar molt qui es mereix la meva confiança, perquè sempre m'agrada exercir el meu dret a vot.
Aquest cop tenia dos possibilitats més o menys clares, Reagrupament o potser CIU segons el discurs electoral. Però sabent que si Solidaritat Catalana treu majoria absoluta serem independents el proper any, ja ho tinc decidit el meu vot aquest cop serà per SI, no en vindrà d'un mes o menys, oi!. Vaig néixer a Catalunya, però em van tenir que inscriure amb nacionalitat espanyola, espero morir a Catalunya amb nacionalitat catalana.