El 21 de juny vaig escriure que Artur Mas havia fet el cim: "El baròmetre del GESOP li atribuïa
entre 65 i 67 escons. La majoria absoluta, doncs, a tocar. La meva
projecció de futur, però, és una altra. Jo penso que ja ha fet el cim,
que cap altra enquesta li donarà ja uns resultats millors. Per tant,
comença la davallada. Crec que tots sabem per què." Dos mesos i escaig després, amb les vacances d'agost pel mig, apareix un primer sondeig a La Vanguardia que dóna a CiU entre 60 i 61 escons. No sembla, doncs, que la meva intuïció anés gaire desencaminada.
CiU obtindria encara uns resultats més bons que no pas els de les eleccions de 2006 perquè fa temps que està recollint els fruits de la pèssima estratègia del PSOE-C. Estem parlant de la dinàmica pròpia de l'alternança democràtica: baixen els partits del govern i puja el partit de l'oposició. Si aquesta fos l'única dinàmica que expliqués els moviments, el retrocés de cinc o sis escons tornaria a afavorir el PSOE-C. Tanmateix, no és el cas: el PSOE-C continua estavellant-se tot solet, encegat i orgullós de les seves estúpides campanyetes de fireta. No els distraguem, sisplau.
Què ha fet que CiU hagi perdut tres punts percentuals en intenció de vot des del juliol? Si no són vots que hagin tornat al PSOE-C, a quina actitud responen? Han tornat a Esquerra, que diuen que comencen a capgirar la tendència a la baixa? O senzillament és que no saben encara on aniran a parar però reaccionen a la tossudesa de CiU de negar el pa i la sal a la independència per a la propera legislatura? Plantejo la hipòtesi: és possible que aquesta pèrdua en intenció de vot registrada en dos mesos i escaig i la que encara puguin patir fins al dia de les eleccions sigui de persones que volen la independència a la propera legislatura i que s'han sentit rebutjats per la negativa de CiU?
El sondeig de La Vanguardia diu que Ciutadans podria mantenir els tres escons que té i que Reagrupament també podria entrar al Parlament, però no diu res encara de Solidaritat, que ahir va fer les seves primàries i que ara, amb les cares a la llista, començarà a ser electoralment més visible.
A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, sigui quan sigui que el Molt Honorable les vulgui convocar, la independència serà el tema central. Alguns voldrien evitar-ho, però no ho aconseguiran pas. A la recta final, si CiU no reacciona, aquesta correcció que s'ha vist en dos mesos i mig augmentarà. I Artur Mas serà president de la Generalitat, però havent-ho pogut ser amb majoria absoluta o gairebé, ho serà amb regust amarg i haurà de buscar suports estables o puntuals. Si els resultats fossin finalment els que aquest sondeig proposa, CiU i Esquerra sumarien entre 75 i 77 escons. És una majoria més que suficient i legítima per acordar un full de ruta cap a la independència que inclogui el referèndum dins de la legislatura, però la resposta que avui dóna Artur Mas no és la millor manera d'enfocar-ho. Persistir en la negativa pot fer, clarament, que CiU continuï perdent intenció de vot.
Què ha fet que CiU hagi perdut tres punts percentuals en intenció de vot des del juliol? Si no són vots que hagin tornat al PSOE-C, a quina actitud responen? Han tornat a Esquerra, que diuen que comencen a capgirar la tendència a la baixa? O senzillament és que no saben encara on aniran a parar però reaccionen a la tossudesa de CiU de negar el pa i la sal a la independència per a la propera legislatura? Plantejo la hipòtesi: és possible que aquesta pèrdua en intenció de vot registrada en dos mesos i escaig i la que encara puguin patir fins al dia de les eleccions sigui de persones que volen la independència a la propera legislatura i que s'han sentit rebutjats per la negativa de CiU?
El sondeig de La Vanguardia diu que Ciutadans podria mantenir els tres escons que té i que Reagrupament també podria entrar al Parlament, però no diu res encara de Solidaritat, que ahir va fer les seves primàries i que ara, amb les cares a la llista, començarà a ser electoralment més visible.
A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, sigui quan sigui que el Molt Honorable les vulgui convocar, la independència serà el tema central. Alguns voldrien evitar-ho, però no ho aconseguiran pas. A la recta final, si CiU no reacciona, aquesta correcció que s'ha vist en dos mesos i mig augmentarà. I Artur Mas serà president de la Generalitat, però havent-ho pogut ser amb majoria absoluta o gairebé, ho serà amb regust amarg i haurà de buscar suports estables o puntuals. Si els resultats fossin finalment els que aquest sondeig proposa, CiU i Esquerra sumarien entre 75 i 77 escons. És una majoria més que suficient i legítima per acordar un full de ruta cap a la independència que inclogui el referèndum dins de la legislatura, però la resposta que avui dóna Artur Mas no és la millor manera d'enfocar-ho. Persistir en la negativa pot fer, clarament, que CiU continuï perdent intenció de vot.
No crec que sigui justament CiU qui ha de reflexionar, sino els que fins fa quatre dies i inclus ara, lloaben al tripartit i les estùpides "estratègies" d'ERC.
Entre ells, evidentment tu, encara que ara vulguis dissimular i miris cap a un altre costat.
Jo utilitzaré Ciu per fer fora el tripartit. M'ha fet passar vergonya!! Prou!!
A aquesta alçades una cosa és clara, bé, almenys els fets així ho poden dir:
Reagrupament és un submarí convergent.
Salut i independència!
Quan no hi arriveu, és que són verdes!
No sé si serà aquest cop, però amb objectius polítics i nacionals de la volada dels teus, tard o d'hora us ha d'arrivar un Sant Martí (electoral).
Salut,
Aniria bé que la reflexió la practiqués tothom, sí: ERC, CiU, jo mateix..., però també tu, francament. Les estúpides estratègies d'Esquerra han situat el PSOE-C al llindar dels 30 diputats, els pitjors resultats de la història. I l'independentisme en els nivells més alts. Fins i tot sembla que les enquestes comencen a reconèixer alguna cosa a Esquerra malgrat la manca de sintonia o confiança o credibilitat o el que vulguis.
No tinc cap intenció de dissimular res. Fa quatre dies que vaig dir que era partidari del segon tripartit i encara ho mantinc. Si m'has de fer alguna objecció, estaria bé que la signessis, valent/a.
La debacle P$OEmontillista és una debacle anunciada per uns partits que s'han quedat orfes d'ideologia i que no son res més que un decorat de cartrò pedra, uns partits sense discurs positiu que es diuen d' "esquerres" però que son els que fan les politiques de dretes que ni la dreta s'atreviria a dur a terme, una "esquerra" que es pensa que els seus votants son imbècils. La debacle socialista a tota Europa tambè us l'atribuiu els d'ERC?.
Ah l'independentisme de pancarta!!...que en seria sense uns PP,s i P$OE,s que ens volen fagocitar?. Son ells els qui han fet creixre l'independentisme, un independentisme, com diu en Vicent Partal, més de cansament amb l'estat espaÑÑol que no pas ideològic.
Podeu intentar feu-s'ho venir be per penjar-vos totes les medalles que volgueu, però no, ja no ens enredeu pas.
1) Que el PSOE baixi encara més que quedi per sota els 30 escons, que els seus vots vagin a parar a ERC que podria arrivar als 18 escons.
2) Que es confirmi que Reagrupament entra al parlament i que Solidaritat també entri i que, tots dos treguin vots i escons a CiU i no pas a ERC que està per la independència.