La paraula és indemne al rovell del silenci imposat per l'odi o l'arrogància. Paraules com a poble romanen inesborrables, bategant, originant arrels que no necessiten de més aigua que sentir-se part d'una terra. És eixa la consciència que ens anomena, és eixa, ens fa ser veu en un cantó, en algun vers, ens fa recordar, per sempre, que abans de nosaltres els poetes ens van deixar sense abandonar els somnis i fins i tot alguns, els que van parlar amb els llavis de l'ànima, van assumir ser cada dia la veu del poble.
Content de que hi participis avui amb l' Estellés,doncs teniu coses en comú,em referix a la temàtica eròtica:Per comprovar-ho pots clicar a www.sexologic.cat
és la paraula col·lectiva, la veu d'un NOSALTRES preciós.
Gràcies Victor pel comentari i enhorabona pel teu blogg, ja està en els mus enllaços. Salut Pura
com tu dius, no abandonem els somnis, els convertim en versos, en la rima que ens permet sentir el batec de l'ànima. Gràcies per les teues paraules. Una abraçada. Pura
www.sexologic.cat
Gràcies Victor pel comentari i enhorabona pel teu blogg, ja està en els mus enllaços.
Salut
Pura
Gràcies per les teues paraules.
Una abraçada.
Pura