Si no ho tinc malentès, avui Solidaritat Catalana per la independència celebra les seves eleccions primàries.Els desitjo sort i els dono la benvinguda al difícil món de la política.
Poso aquest bloc de testimoni que, tot i no creure en el projecte que Solidaritat representa, em miro els seus passos amb certa complicitat i amb simpatia.
Poso també aquest bloc de testimoni que sempre he manifestat, que l'independentisme polític, aquell que pretén arribar a la independència des de la política, ha tingut fins a data d'avui una manca absoluta de credibilitat, una dosi insuportable de demagògia i una estratègia política erràtica.
Potser per això, a Espanya mai s'ho han près gaire seriosament això de l'independentisme català.
Ni a Espanya, ni a Catalunya.
Sóc dels que penso que l'antiindependentisme català encara no s'ha articulat, ni s'ha organitzat, ni s'ha defensat. I és que molt em temo que fins avui, no tenien massa raons per fer-ho...
Solidaritat Catalana, com també ho hauria ser Reagrupament, hauria de començar a bastir el seu projecte sobre la base del rigor i la credibilitat.
I, pel que he vist i sentit fins ara, els diferents oradors que he escoltat en actes diversos, cauen de nou en la demagògia, en el populisme i en l'atac sistemàtic cap a TOTES les altres opcions polítiques.
No sé si és ben bé això el que l'independentisme polític català necessitava...
Mas menteix, explicava l'altre dia a Vic Alfons López Tena.
Mas menteix perquè promet el concert econòmic i ell sap que no el podrà assolir. Ell sap que és inconstitucional i que a més, la sentència del TC ho remata del tot deixant-ho ja com a impossible.
Si Mas menteix per prometre el concert econòmic, la pregunta obligada és , també menteixen els que prometen la declaració unilateral d'independència?
No sé què en diu la Constitució d'això, i, tot i no ser jurista, juraria que la declaració unilateral d'independència tampoc no cap a la Constitució.
En algun moment o altre doncs, potser tots ens haurem de saltar la legalitat vigent.
Si ho fem, ningú no diu mentides.
Si no ho fem, diem mentides tots.
Em sorprèn doncs que posats a dir mentides, els mentiders només siguin uns...
Però, el que més m'ha sorprès de tot el que he sentit fins ara, és que SCI basteix el seu discurs electoral atacant sobretot ERC i CiU.
Curiós.
Il.lús de mi, ja m'ho diuen, m'havia pensat que l'objectiu de SCI era anar a buscar els vots dels desencantats, dels que no voten res perquè res no els plau, dels que no voten CiU perquè som uns unionistes autonomistes plens de pactes inconfessables amb Espanya, i dels que no voten ERC perquè són uns independentistes de pa sucat amb oli.
Però es veu que no.
SCI ataca sistemàticament CiU i ERC.
Aquesta sembla l'estratègia.
Hèctor López Bofill i Uriel Bertran s'hi van ben esplaiar en l'acte de presentació de Solidaritat Catalana l'altre dia a Taradell.
Però això no obstant, voler arreplegar vots de CiU és admetre que a CiU hi ha efectivament molts vots independentistes. Gràcies per admetre-ho.
Poso molt en dubte,de veritat, que la millor manera de captar vots d'electors i militants d'altres formacions polítiques sigui explicar a la gent que el seu líder és un mentider.
Mai és agradable que et diguin que has estat enganyat durant anys i panys.
Mai és agradable que et diguin que aquell a qui has votat des de sempre, aquell en qui has confiat, aquell que et semblava honest, resulta que és un mentider, un fals, un apoltronat, un vividor del sitema...
En el fons, et diuen que fins avui has estat un estúpid!
Curiosa estrategia doncs.
Acusar TOTS els partits polítics de ser un venuts, uns corruptes i uns apoltronats a un sistema autonòmic, és la manera de fer més vots?
Jo crec que no.
Crec que s'equivoquen i que s'equivoquen molt.
Però d'ells és la estratègia i d'ells és la responsabilitat.
A Taradell, ho sento, no vaig poder més i vaig anar a parlar personalment amb l'Uriel Bertran. Em vaig presentar com Conseller Nacional de CDC. No el coneixia. I ja n'he tingut prou per conèixer-lo.
Li vaig recordar que fins fèia pocs dies, ell com a diputat d'ERC al Parlament, formava part d'aquest sistema corrupte, apoltronat i demencial que acabava de citar en el seu parlament, i que potser no era el més correcte que ell, precisament ell, digués segons què...
Li vaig recordar que Montilla, el President de la Generalitat més dependent d'Espanya de la història recent de Catalunya, va ser investit gràcies al seu vot. Li vaig recordar que l'espectacular sistema de finançament pactat entre els partits que donen suport al govern de Catalunya i el govern d'Espanya, va comptar amb el seu vot afirmatiu en el debat que al Parlament es va fer per parlar del sistema de finançament...
No.
No era ell el més indicat per parlar de poltrones o de pactes inconfessables...
Em va engegar a dida. Em va dir que allò era un acte polític i que què hi fèia jo allà...
Tot separant-se de mi li vaig tornar a demanar, rigor, serietat, honradesa i credibilitat...
Si el nou independentisme es torna a sostenir sobre bases demagògiques, sobre crítiques fàcils als adversaris polítics, sobre fulls de ruta plens d'interrogants, sobre vanitats personals i sobre el nul respecte als altres independentistes que militen a altres formacions polítiques, no funcionarà.
I jo vull que funcioni.
Molta gent, molta, hi confia de cor.
No defraudar-los és el gran repte.
Sort als candidats d'avui i que el seny i el sentit comú s'imposin.
L'independentisme polític ho necessita.
2.- La independència depèn només de la voluntat majoritària dels catalans, no cal el consentiment dels espanyols ni canviar la seva Constitució, cap nou Estat independent l'ha feta en el marc ni complint la Constitució de l'Estat de què s'independitzava. Va canviar la Constitució espanyola de llavors, les Leyes Fundamentales, per la independència de dues províncies espanyoles al final de la Dictadura?
Amic Albert, canviar Espanya requereix el consentiment dels espanyols, i no volen ni en voldran. La independència és l'única cosa que podem decidir i fer per nosaltres mateixos, no cal permís de l'amo per deixar de ser esclau, només cal si només vols millorar les condicions de l'esclavatge.
Sánchez-Llibre:
"Si tenim en compte el programa electoral de CiU, un dels punts claus és el concert econòmic. Com pensen convèncer el PP o PSOE?
Personalment em sembla perfecte que a CiU tinguem com a objectiu aconseguir el concert econòmic. A aquest objectiu espirem molts catalans. Ara bé, dit això, cal manifestar, per no generar frustracions, que obtenir el concert econòmic és molt difícil.
Seria una aspiració a curt, mig o llarg termini?
Posar cada vegada nous mecanisme per arribar a aquesta fita està molt bé. De fet hem anat millorant substancialment el finançament de Catalunya: el 1993 va ser el 15%, el 1996 el 30%, després el 50%... Malgrat tot encara tenim un dèficit fiscal molt gran i per això em sembla important aspirar a aconseguir el concert econòmic a mig i llarg termini, però a curt termini cal millorar el finançament actual.
Per tant vostè aposta pel sistema de negociar periòdicament el finançament català amb l’estat com s’ha fet fins ara?
Si s’apliqués l’Estatut en matèria de finançament tal com ha estat negociat, publicat i reconegut milloraria el finançament actual però per desgracia no és així per culpa del tripartit que ha estat incapaç de negociar amb el govern de Zapatero un bon finançament per Catalunya. Dir que d’aquí tres o quatre anys tindrem concert econòmic està molt bé com a objectiu, però cal dir especificar que no serà gens fàcil."