Aquest és l’últim disc de Wings, però mai no va ser pensat com a tal. La mort de John Lennon el 1980 en va ser la causa, perquè McCartney, molt afectat, no tornaria a sortir de gira fins al 1989. Sense gires no calia un grup i Back to the Egg es va convertir, per tant, en el cant del cigne de Wings. És un disc molt rocker, dur i cru, tant per adequar-se al so de l’època com per combatre les acusacions de tou que London Town havia provocat. A finals dels setanta, McCartney ja no marcava l’evolució musical, sinó que anava a remolc i intentava no perdre pistonada. Per sort, aquesta fase no li va durar gaire (a David Bowie, en canvi, li va durar més de vint anys, fins a liquidar-lo musicalment). És natural, doncs, que aquest disc sigui el preferit pels amants del rock més contundent i sorollós, aquells que són capaços d’escoltar sencers discos de Led Zeppelin, Deep Purple o Clash (proesa que no està al meu abast). Dels temes que van a tota castanya, el millor és Getting Closer (dedicat a Lennon, diuen: “I’m getting closer to your heart”), però també tenen el seu punt, sobretot anant en cotxe, Spit It On, Rockestra Theme i So Glad to See You Here. Els dos últims, fets per als Concerts for the People of Kampuchea, presenten una alineació potentíssima: David Gilmour, Pete Townshend, John Bonham, John Paul Jones... Com a contrapunt, hi ha alguns temes tranquils. En sobresurten dos: Baby’s Request, que demostra que si McCartney hagués nascut 40 anys abans, s’hauria convertit ben fàcilment en un Cole Porter, George Gershwin o Jerome Kern; i Winter Rose/Love Awake, que és l’obra mestra del disc, dos temes enllaçats, l’un malencònic, l’altre esperançat, excepcionals tots dos, una mostra més de la facilitat melòdica de Paul McCartney, única i incomparable, gairebé insultant.
Rànking àlbum: 8 (US) / 6 UK
Winter Rose / Love Awake
Baby's Request (video fet amb un pla seqüència)
Getting Closer
Gràcies pel comentari.