Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
poesia |
dissabte, 4 de setembre de 2010 | 09:42h
L'apunt d'avui, com no podia ser d'altra manera, havia d'incloure un poema de Vicent Andres Estellés (Burjassot 1924- València 1993). Ens adherim amb molt de gust a l'homenatge blocaire a la figura del poeta de Burjassot, un dels grans de les nostres lletres catalanes del segle XX. També celebrem l'organització de la festa Estellès, un sopar d'homenatge en nombroses poblacions del País Valencià, entre les quals Benicarló i Vinaròs. Llarga vida a l'obra d'Estellès!!! Robert Burns és el poeta nacional escocès, objecte de la gran nit de poesia. Estellès rebrà l'estatuts de poeta nacional català al País Valencià!!!!
El poeta tortosí GERARD VERGÉS ("Immens Estellés", pròleg a V.A.E. Antologia poètica. Barcelona: Proa, 1985) escrivia: hem apuntat una mica els temes predilectes de l'Estellés: la mort, el sexe, la fam (així ho assenyala Joan Fuster). Però no la mort, el sexe i la fam vistos d’una manera distanciada, sinó partint d'una realitat de noi de postguerra, irada i tèrbola, de "quan tothom fornicava malament, menjava malament, moria malament" [...] També, i finalment, s'ha d'esmentar el poeta cívic, el poeta amb plena consciència del seu país i de la seva llengua malmesa i proscrita: Sols he volgut servir les meues gents. I la veu d'Estellés ens arriba amb a màxima expressió:
ASSUMIRÀS la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament
cap amants com nosaltres, perquè amants com nosaltres se n'han parit ben pocs... i no hi havia a València cap poeta com ell, perquè poetes com ell se n'han parit ben pocs... ens veiem per l'11...
Salut Emigdi!
ens veiem per l'11...