Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • per un desenvolupament diferent, cap transvasament. "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar".
  • Comentaris sobre el meu poble, al qual impediren ser municipi injustament.
  • aquest és un BLOC EBRENC
  • llengua anglesa
  • per parlar de l'esport català, del Barça i de la Unió Esportiva Campredó. per defensar les seleccions nacionals catalanes.
  • articles ideològics, basats en la defensa obrera i la lluita contra qualsevol discriminació per tipus racial, social o sexual
  • l'Araceli, la Rosa i el Guillem
  • la història que hem construït els campredonencs i les campredonenques, els catalans i les catalans, la gent d'arreu del planeta.
  • Independència nacional dels Països Catalans.
  • Cròniques sobre literatura ilercavona (Ebre-Matarranya, Maestrat)
  • Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
  • poemes ilercavons d'abans i d'ara
  • el sexe és salut i els blocaires el practiquen
  • Respectar les opcions sexuals de tothom. No discriminar ningú pel color de la seua pell o la seua procedència.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
emigdi | poesia | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 09:42h

http://4.bp.blogspot.com/_Fg5BrCO1kAo/TH1UgAaMlEI/AAAAAAAADRg/O7hzjgNtO6g/s400/Diada.Estelles.02..pngL'apunt d'avui, com no podia ser d'altra manera, havia d'incloure un poema de Vicent Andres Estellés (Burjassot 1924- València 1993). Ens adherim amb molt de gust a l'homenatge blocaire a la figura del poeta de Burjassot, un dels grans de les nostres lletres catalanes del segle XX. També celebrem l'organització de la festa Estellès, un sopar d'homenatge en nombroses poblacions del País Valencià, entre les quals Benicarló i Vinaròs. Llarga vida a l'obra d'Estellès!!! Robert Burns és el poeta nacional escocès, objecte de la gran nit de poesia. Estellès rebrà l'estatuts de poeta nacional català al País Valencià!!!!

El poeta tortosí GERARD VERGÉS ("Immens Estellés", pròleg a V.A.E. Antologia poètica. Barcelona: Proa, 1985)  escrivia:
hem apuntat una mica els temes predilectes de l'Estellés: la mort, el sexe, la fam (així ho assenyala Joan Fuster). Però no la mort, el sexe i la fam vistos d’una manera distanciada, sinó partint d'una realitat de noi de postguerra, irada i tèrbola, de "quan tothom fornicava malament, menjava malament, moria malament" [...] També, i finalment, s'ha d'esmentar el poeta cívic, el poeta amb plena consciència del seu país i de la seva llengua malmesa i proscrita:  Sols he volgut servir les meues gents. 
I la veu d'Estellés ens arriba amb a màxima expressió:

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament

Primerament sentim la veu del gran Ovidi Montllor, des de l'Olumpia de París estant, recitant-nos els versos com No hi havia a València dos amants com nosatres...http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related
I sentim el poema d'Estellés, traduït a l'anglès pel catalanòfil americà David Rosenthal, i llegit per l'amiga tortosina Sílvia Panisello:
http://il.youtube.com/watch?v=tpUnKb0PPfo&feature=related


Comentaris: 4
  • Gràcies Estellés
    Lluc | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 10:45h
    Sens dubte un mestre, sempre que descobreixo algun poema intento penjar-lo al bloc, va ser -i és- el millor.

    Salut Emigdi!
    • No hi havia a València
      emigdi | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 14:58h
      cap amants  com nosaltres, perquè amants com nosaltres se n'han parit ben pocs... i no hi havia a València cap poeta com ell, perquè poetes com ell se n'han parit ben pocs...
      ens veiem per l'11...
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats