(Article d’Isaac Rosa) “El nuevo informe policial es una mentira, y una mentira repetida mil veces sigue siendo una mentira.” -Juan Cotino, Vicepresidente Tercero del Gobierno Valenciano- El manual del buen adúltero dice en su primera página que, si tu pareja te pilla en infidelidad flagrante, puedes usar una de las tres respuestas clásicas: “No es lo que parece”, “Puedo explicártelo ”, y “Lo negaré todo”. Hay que empezar por la primera, reforzarla con la segunda si no cuela, y recurrir a la tercera si no queda más remedio. No suele dar resultado, pero no se pierde nada por intentarlo, y al menos se gana tiempo para pensar algo mejor. El Partido Popular valenciano ha aplicado el manual desde el primer día, pasando por las tres respuestas según se le iban cerrando salidas. Cuando aparecieron las primeras pruebas de su affaire con el Bigotes y compañía, puso cara seria y nos dijo: “No es lo que parece”. La cosa tenía toda la pinta de una trama de financiación ilegal, pero ellos insistieron en que era un malentendido, no era lo que parecía. Pasaron los meses y se acumularon grabaciones tórridas, facturas falsas y cuentas que no cuadraban, y como ya no había duda de que aquello era lo que parecía, pasaron a la segunda respuesta. Camps nos tomó la mano con ternura, y con una sonrisa aseguró: “Puedo explicártelo todo, cariño”. Juró una y otra vez que él se pagaba los trajes, que la culpa era de unos aprovechados ajenos al partido que le habían echado algo en la bebida para llevarle a la cama, y que estaba deseando tener oportunidad de explicarlo todo, todo, todo. Pero nada. Al final sólo le quedó la última salida, desesperada: “Lo negaré todo”. Y ahí lleva meses, negándolo todo, denunciando conspiraciones y persecuciones, y ahora incluso amenazando a las vecinas para que no difundan el chisme de que le han pillado desnudo y en la cornisa: tras el último informe policial, el PP valenciano dice que actuará contra quienes “se hagan eco (del informe) sin dejar claro que se trata de una nueva manipulación política.” Ahora que los valencianos ya saben que se la han pegado, esperemos que no piquen con el único recurso que le queda al mentiroso, agotados los tres cartuchos: “Dame otra oportunidad, cariño, te prometo que no volverá a pasar.”
és evident que ells, els populars valencians no han fet el que diuen.
josepblesa |
divendres, 3 de setembre de 2010 | 14:53h
Ells eren sols les celestines. La pasta i els polvos se'ls emportaven els de Madrid. No serveixen ni per a ésser de dretes. Són simples 'putitas' valencianes. Amb els proxenetes instal·lats a Madrid. Fa TOT bastant fàstic, com la ideologia de l'autor de l'article, que erra també el tret. Me'n ric de l'eix izquierda-derecha.
Fàstic? |
divendres, 3 de setembre de 2010 | 17:28h
Pos no, rei, que resulta que el tret el tens errat tu. Que no es pot parlar d'allò que passa en clau esquerra-dreta? Que només és qüestíó d'Espanya-País Valencià? Vinga, va, que ja vas bé. Anem a previndre a la gent. Governarà la dreta els propers 20 anys, però s'ha de parlar de l'eix país o, encara pitjor, països (si no hi ha país, ja ens diràs quins països vols inventar) vers Espanya. Cadascú és molt lliure de perdre el temps en allò que vulga. Si vosté el vol perdre en aquestes coses, endavant. Ara bé, la qüestió és més complexa. No és dreta-esquerra o Espanya-País Valencià. Les coses passen dia a dia, hora a hora, minut a minut, no segle a segle. De veritat penses que no paga la pena discutir mentrestant si escola pública, concertada o privada, si sanitat pública o privada, si deute galopant o contingut, si grans esdeveniments o no, si valencianisme de merda o valencians de socarrel i així successivament? La gent no erra els trets, fa allò que creu, com ara expressar la seua opinió. Si de cas, erren aquells que semblen no estar d'acord amb res sense proposar més que una entelèquia, com ara els Països Catalans, sense ni tansevol tindre un país propi. Quina fartera de gent sense cap altra proposta que clava-se enmig de qualsevol altres discusió que no siga la que ell pretén.
josep_blesa |
divendres, 3 de setembre de 2010 | 19:13h
Podem parlar, donar la cara i identificar-nos. Extrem que vós no heu fet. No malbarateu ni rebaixeu la meua intervenció.
Qui ha parlat d'eix País València-España?
Jo particularment no. Però me'l crec. Per això mateix crec que cal parlar de totes eixes coses que enumereu. Però d'una perspectiva diferent de la que esgrimeix el sr. de l'article.
Podem, i hem de parlar de l'Escola, d'urbanisme, sanitat, i de totes aquelles vessants que -ens- afecten a la ciutadania.
Si se n'adoneu, jo no he parlat d'eix dreta-esquerra, sinó d'izquierda-derecha. El matís, irònic, però no sols és idiomàtic, sinó en profunditat.
Profund, com vos m'espeteu. Vós esteu intentant encaixonar-me dins de l'atzucat binoclular, extrem aquest, que sempre he defugit i he intentat influenciar al màxim que he pogut per a no caure dins del parany -sols del bipartidisme- de no veure més enllà.
Vós deixeu el 'perquè' l'urbanisme ha estat privat i s'ha deixat en mans de la iniciativa privada, quan és un fet totalment públic?
Perquè sempre ens voleu posar entre l'espasa i la paret? Perquè no qüestionar-nos quina escola?, quin urbanisme?, quina sanitat?, abans d'inventar sobre allò que és la societat sobre la qual es pensa?
I a partir d'ella elaborar un model que siga aquell que s'ajusta a la realitat existent? abans d'adoptar models important, sols, des de Madrid?
Davant de la ironia del senyor Isaac Rosa, simplement, n'he afegit una altra. Tothom pot expressar el que vulga, però també em negue a admetre, sense resposta el meu parer, igualment irònic. Que sembla que és el seu posicionament -sr. anònim- sense haver esmentat les ironies sobre celestines, putitas i proxenetes.
A vós, el que vos ha dolgut de deveres, era la referència de l'eix izquierda-derecha. Segurament perquè de putes, macarres i celestines hi ha a ambdues bandes i mentrimentres ens continuem enfangant en termes -que no de temes- mal encertats i mal direccionats que és on centrava l'errada de tret un servidor. Servidor de vós i de la societat on hi visc.
El caldo de cultiu en que vivim fa igual, que les felonies els faça des d'un partit o des de l'altre, perquè els és consubstancial a l'Estat en el que vivim. Però, per a això cal saber les interioritats de com funcionen els mecanismes d'Estat. I li puc assegurar que alguna cosa sé, i no parle d'oïda. Alguns PAI's vaig paralitzar tant de la Sedesa del PP, com de Bigeco apegadeta al PSOE. I s'apeguen amb independència del partit que siga. Està tan apegada la corrupció i la màfia a aquest Estat com l'os a la carn. D'això parle jo, segurament, amb més coneixement pràctics i reals, que el propi senyor Isaac Rosa. I per suposat que vós mateix. Per al seu coneixement, l'eurodiputat David Hammerstein, em demanà informació per als supervisors que venien de Brussel·les a abordar el tema de la LRAU. I a entrevistarme amb ells. Veient que hi havia també temes del PSOE, va declinar l'oferta deixant-me fora de les entrevistes, doncs ell era diputat europeu, dins de les llistes del PSOE. En quanta al dèficit, supose, que ja que està tan ben informat, s'haurà n'adonat que és estructural, i per tant, no depèn de quin partit d'izquierda o derecha, governa a Madrid. Ni de quin ho faça a València, Barcelona i Palma. Dèficit, que n'hi ha, i n'hi hagué tant en temps del PSOE com del PP. I això no ho dic jo, ho diuen els estudis i estadístiques dels economistes de la dreta i de l'esquerra valencianes. Fins i tot els adscrits a tals partits.
Això en quant a vós, anònim, que no té ni la decència de ni tan sols d'amostrar el nom per a saber a qui em dirigisc. El malabarament de recursos,...no depèn del partit. En aquest Estat no pot haver transparència perquè els sistemes d'estat funcionen des dalt cap avall.
En quant a l'al·lusió personal sobre perdre el temps estic amb vós. Porte des de l'any 1977, massa anys i històries personals i col·lectives, perdent el temps i dedicant molts recursos i temps en aquestes històries. Fins i tot financiant-les per a que els altres facen coses. Potser, caldria tornar a l'hortet propi, com deia el Càndid de Voltaire.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
Fa TOT bastant fàstic, com la ideologia de l'autor de l'article, que erra també el tret. Me'n ric de l'eix izquierda-derecha.
No malbarateu ni rebaixeu la meua intervenció.
Qui ha parlat d'eix País València-España?
Jo particularment no. Però me'l crec. Per això mateix crec que cal parlar de totes eixes coses que enumereu. Però d'una perspectiva diferent de la que esgrimeix el sr. de l'article.
Podem, i hem de parlar de l'Escola, d'urbanisme, sanitat, i de totes aquelles vessants que -ens- afecten a la ciutadania.
Si se n'adoneu, jo no he parlat d'eix dreta-esquerra, sinó d'izquierda-derecha. El matís, irònic, però no sols és idiomàtic, sinó en profunditat.
Profund, com vos m'espeteu. Vós esteu intentant encaixonar-me dins de l'atzucat binoclular, extrem aquest, que sempre he defugit i he intentat influenciar al màxim que he pogut per a no caure dins del parany -sols del bipartidisme- de no veure més enllà.
Perquè escola pública,"o" concertada "o" privada? Perquè sanitat pública "o" privada?
Vós deixeu el 'perquè' l'urbanisme ha estat privat i s'ha deixat en mans de la iniciativa privada, quan és un fet totalment públic?
Perquè sempre ens voleu posar entre l'espasa i la paret?
Perquè no qüestionar-nos quina escola?, quin urbanisme?, quina sanitat?, abans d'inventar sobre allò que és la societat sobre la qual es pensa?
I a partir d'ella elaborar un model que siga aquell que s'ajusta a la realitat existent? abans d'adoptar models important, sols, des de Madrid?
Davant de la ironia del senyor Isaac Rosa, simplement, n'he afegit una altra. Tothom pot expressar el que vulga, però també em negue a admetre, sense resposta el meu parer, igualment irònic. Que sembla que és el seu posicionament -sr. anònim- sense haver esmentat les ironies sobre celestines, putitas i proxenetes.
A vós, el que vos ha dolgut de deveres, era la referència de l'eix izquierda-derecha. Segurament perquè de putes, macarres i celestines hi ha a ambdues bandes i mentrimentres ens continuem enfangant en termes -que no de temes- mal encertats i mal direccionats que és on centrava l'errada de tret un servidor. Servidor de vós i de la societat on hi visc.
El caldo de cultiu en que vivim fa igual, que les felonies els faça des d'un partit o des de l'altre, perquè els és consubstancial a l'Estat en el que vivim.
Però, per a això cal saber les interioritats de com funcionen els mecanismes d'Estat. I li puc assegurar que alguna cosa sé, i no parle d'oïda. Alguns PAI's vaig paralitzar tant de la Sedesa del PP, com de Bigeco apegadeta al PSOE. I s'apeguen amb independència del partit que siga. Està tan apegada la corrupció i la màfia a aquest Estat com l'os a la carn. D'això parle jo, segurament, amb més coneixement pràctics i reals, que el propi senyor Isaac Rosa. I per suposat que vós mateix.
Per al seu coneixement, l'eurodiputat David Hammerstein, em demanà informació per als supervisors que venien de Brussel·les a abordar el tema de la LRAU. I a entrevistarme amb ells. Veient que hi havia també temes del PSOE, va declinar l'oferta deixant-me fora de les entrevistes, doncs ell era diputat europeu, dins de les llistes del PSOE.
En quanta al dèficit, supose, que ja que està tan ben informat, s'haurà n'adonat que és estructural, i per tant, no depèn de quin partit d'izquierda o derecha, governa a Madrid. Ni de quin ho faça a València, Barcelona i Palma. Dèficit, que n'hi ha, i n'hi hagué tant en temps del PSOE com del PP. I això no ho dic jo, ho diuen els estudis i estadístiques dels economistes de la dreta i de l'esquerra valencianes. Fins i tot els adscrits a tals partits.
Això en quant a vós, anònim, que no té ni la decència de ni tan sols d'amostrar el nom per a saber a qui em dirigisc.
El malabarament de recursos,...no depèn del partit. En aquest Estat no pot haver transparència perquè els sistemes d'estat funcionen des dalt cap avall.
En quant a l'al·lusió personal sobre perdre el temps estic amb vós. Porte des de l'any 1977, massa anys i històries personals i col·lectives, perdent el temps i dedicant molts recursos i temps en aquestes històries. Fins i tot financiant-les per a que els altres facen coses.
Potser, caldria tornar a l'hortet propi, com deia el Càndid de Voltaire.
Reba una cordial salutació.
PS. sent molt d'haver-lo decepcionat.