Agost acaba i també, sembla, la gran calorada. Les observacions populars deixen pas a les observacions a casa, a la muntanya o, per qüestions de faena, al Campus de Burjassot.
Al cel encara podem veure les grans constel·lacions estiuenques com el Cigne, l'Àguila o la Lira. I al cap al sud, les constel·lacions de Sagitari i Capricorn són ben visibles.
En aquestes dates i des de les nostres latituds poden veure dues petites constel·lacions del cel de l'hemisferi austral a ran de l'horitzó sud. Les petites constel·lacions de Telescopi i Microscopi estan situades als peus del Sagitari i de Capricorn i varen rebre aquest nom de l'astrònom francés Nicolas-Louis de Lacaille Durant la seua estada a l'observatori del Cap de Bona Esperança a l'Àfrica del sud a mitjans del segle XVIII va donar nom a 14 grups estel·lars entre ells, aquests dos. El seu racionalisme el porta a fer un homenatge a uns instruments científics que havien revolucionat la ciència, per observar objectes llunyans i ben grans i per introduir-se en les meravelles de la cèl·lula. Aquestes eines van resultar tan útils que van permetre la creació de l'astronomia moderna i de la microbiologia.
Ara bé no són fàcils de veure des del nostre país. No tenen estrelles massa brillants i a més a més necessitaríem un horitzó sud ben lliure de boires i d'obstacles naturals com muntanyes o arbres. L'estel més brillant de Telescopi és α Tel de només magnitud aparent 3.49
Sembla que setembre no serà un bon mes per veure planetes a unes hores fàcils. Només Júpiter serà factible veure'l bé ja des de la primera part de la nit.
Els planetes Venus, Saturn i Mart es troben molt prop de l'horitzó oest i només es podran veure uns minuts després de la posta del Sol. Caldrà esperar millors temps per a observar-los.
Júpiter ix per l'horitzó est poc després de la posta del Sol a principis de mes però ja es trobarà alt a finals de mes en fes-se de nit. Serà el planeta més interessant del mes. Cal aprofitar-ho per a veure'l amb els prismàtics o amb el telescopi.
Mercuri es veu a l'eixida del Sol a partir del dia 10 fins a finals de mes per l'horitzó est. El dia 19 es trobarà a la seua màxima separació del Sol i serà més fàcil veure'l. És el que s'anomena, tècnicament, la seua màxima elongació oriental.
També cal esmentar les efemèrides interessants del mes.
El dia 11 de setembre la Lluna, amb un fi quart creixent, se situarà només a 3 graus del planeta Venus. Això ve a ser com l'angle que abasten dos dits estesos al cel.
El dia 22 i 23 la Lluna es situarà ben a prop del planeta Júpiter. Bon moment per fer-los una fotografia junts.
Actualment el planeta Urà, descobert per William Herschel el 1781 des del jardí de casa seua a Bath, es troba en la mateixa direcció que Júpiter. El dia 18 de setembre els dos planetes es trobaran a només 0.8 graus un de l'altre, una distància sobre la volta celeste que equival a menys de dos diàmetres lunars i és menor que el troç de cel que cobreix el dit petit o menovell amb el braç estés. Un telescopi mitjà amb pocs augments pot tindre els dos planetes en el mateix camp de l'ocular. Serà ben curiós veure com el planeta Urà presenta un petit disc en les proximitats del gran disc del planeta gegant.
La Lluna va ser quart minvant el passat 1 de setembre, presentarà la fase de nova el 8 mentre que el 15 de setembre serà quart creixent. Finalment el 23 de setembre serà lluna plena.
El cometa Hartley 2 s'aproxima al centre del sistema solar. Amb un nucli d'1 km de diàmetre passarà ben prop de la Terra el 20 d'octubre. De moment aquest mes de setembre començarà a ser visible. Ja en parlarem més endavant.
Foto: William Herschel, National Portrait Gallery, London: NPG 98 Wikimedia Commons
Abraçada!
Enric