jpinyol |
divendres, 3 de setembre de 2010 | 12:50h
Que ara un nou reglament permeti la dignificació de moltes fosses derivades de la guerra civil, només vol dir una cosa. Que es fa 35 anys després de la mort del dictador i del SUPOSAT final de la seva dictadura. És a dir, que es fa molt tard, com tantes altres coses lligades a la restitució dels drets perduts en aquella estúpida guerra, per exemple el d'un enterrament digne per a les víctimes, siguin del bàndol que siguin. Per tant, que ningú no llenci coets a l'aire i que cap formació política no es pengi medalles ara que els interessa molt quedar bé. Es fa tard. Massa tard. Amb bona part dels testimonis supervivents del conflicte bèl·lic ja a l'altre món. I per a mi això és una vergonya que diu molt poc a favor del meu país. D'altra banda, fa uns dies es va saber que la Delegació del Govern a Barcelona ha fet arribar darrerament a deu municipis catalans, entre ells Capellades, documentació que havia estat confiscada durant la guerra civil i que ja es donava per desapareguda. Sí, ho heu llegit bé. Després de 71 anys del final de la guerra ningú no sabia que es trobava a la capital catalana. Un exemple més de la deixadesa històrica que patim. Un cas més d'irresponsabilitat de les administracions "democràtiques" que no acaben d'espavilar a l'estil de les molts altres països que han patit guerres molt més recents i que s'han mogut des del primer moment.
La documentació trobada es compon de 43 llibres d'actes i de comptabilitat municipal, compresos entre els anys 1930 i 1939, als ajuntaments de Capellades i Vallbona d'Anoia (Anoia), Falset i Marçà (Priorat), Guissona (la Segarra), la Floresta (les Garrigues), Preixens (la Noguera), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Sarral (Conca de Barberà) i Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Uns documents que, com tantes altres coses en aquest país d'amnèsia col·lectiva, van ser descoberts per casualitat per l'investigador Isidre Surroca, de La Pobla de Claramunt a l'Arxiu General de la Delegació del Govern a Catalunya (l'antic Govern Civil) i gràcies a ell han retornat a les seves poblacions d'origen.
A la imatge el delegat del Govern, Joan Rangel (segon per l'esquerra) amb els alcaldes i alcaldesses que van recollir els documents.
Si continueu llegint trobareu més informació sobre aquest cas. Ara només espero i desitjo que els ajuntaments que han rebut aquests papers en facin un bon ús, com ara una correcta divulgació pública del seu contingut. I és que, si no ho fan, els tornaran a confiscar del domini públic qui saps quants anys més...
Els ‘altres papers'
La Delegació del Govern torna a deu municipis catalans documentació que havia estat confiscada durant la Guerra Civil i que ja es donava per desapareguda
Els altres papers eren a Barcelona. La Delegació del Govern va tornar ahir documentació confiscada durant la Guerra Civil espanyola a deu municipis catalans. Més de 70 anys després, els papers –que es donaven per desapareguts– han tornat al seu origen. En total es van lliurar 43 llibres d'actes i de comptabilitat municipal, compresos entre els anys 1930 i 1939, als ajuntaments de Capellades i Vallbona d'Anoia (Anoia), Falset i Marçà (Priorat), Guissona (la Segarra), la Floresta (les Garrigues), Preixens (la Noguera), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Sarral (Conca de Barberà) i Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). La primavera del 2008, un historiador, Isidre Surroca, va descobrir per casualitat documentació de Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu General de la Delegació del Govern a Catalunya (l'antic Govern Civil). Es va posar en contacte amb un altre historiador, Carles Querol, exalcalde de Sant Sadurní, i des d'aquest municipi es van començar a moure fils. “Al principi només els volien deixar digitalitzar. La Generalitat va fer gestions i la Delegació del Govern es va negar a contestar el conseller”. Ho diu Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, que ha aglutinat la reclamació del conjunt de municipis afectats. L'ens ja tenia preparada una acció judicial per després de l'estiu per fer desencallar la qüestió. L'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat, que ahir va parlar en nom dels consistoris, creu que amb aquest gest “es consuma un acte de justícia històrica”. Amat va defugir polèmiques i va agrair la “bona predisposició” de Rangel a tornar els papers –l'any passat en van rebre una còpia digitalitzada. Amat va ser l'alcalde que va marxar més carregat (18 llibres), però encara n'ha quedat pendent un de la Cooperativa Agrària. Des de la Delegació del Govern s'afirmava en una nota de premsa que es desconeix des de quin any els fons estaven dipositats a l'arxiu, i també “es desconeix per quina raó, ja que no existeix un registre històric”. En la nota s'al·lega que “tampoc consta l'existència d'un decret d'incautament”, ni “que els documents fossin objecte de requisa o de lliurament voluntari per part dels ajuntaments al Govern Civil”.
Cruanyes no dubta que els llibres els van prendre per la força. “Són actes municipals i llibres de gestió econòmica, cosa que no era cap casualitat”. I hi ha afegit que a partir del gest d'ahir es poden desencallar retorns pendents dels papers de Salamanca que també corresponen a ajuntaments catalans. Els paquets que encara falten s'estan digitalitzant; una tasca que s'ha endarrerit.
La Comissió de la Dignitat ha reclamat que un grup d'experts designats per l'Associació d'Arxivers de Catalunya pugui accedir als fons de l'antic Govern Civil, perquè sospiten que hi ha més documentació d'altres municipis i també referent a la repressió política. La Delegació del Govern diu que l'arxiu és d'accés lliure: l'any 2009 va registrar 46 usuaris i 303 visites.
Raül Maigí (EL PUNT)
pretesament democràtic ens ofereix la seva veritable naturalesa.Per als
feixistes guanyadors de la guerra gràcies als suports de Hitler i
Mussolini, la democràcia borbònica no és res més que un camuflatge per
mantenir no solament els privilegis sinó també el dret a l'escarni.