VilaWeb.cat
Victoria | Mínimes | divendres, 3 de setembre de 2010 | 19:02h


Tremola la pell de l’aigua.


Dels núvols cau

un feix de llum

cap a la mar,



... com una trapezista

que s’estimba.


Setembre ha començat,
m'agafa nua.



Imatge: M.V.S.
Comentaris: 11
  • No vaig dir-hi res perquè em feu por.
    josepblesa | dilluns, 6 de setembre de 2010 | 20:36h
    Sempre avant, sense estimbar-nos. Cal continuar perseverant. Panxa enlaire també s'està molt bé, però No, No som d'eixe món...hahahaha
    Una besada
    • Un poc de tot
      Victoria | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 09:03h
      Aquestes mínimes generen bones màximes: Sempre avant sense estimbar-nos, ni renúncies, perseverant... de tant en tant, però, mirant la llum que cau o l'ocell que solca...;-) Besada voladora
  • Happy end
    lo montseny fufluner | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 13:18h


    Llum caiguda des d'un trapezi

    sobre el mar
    damunt el teu cos nu


    (ambdues l'acullen sobre la pell
    perquè en caure 
    no es faci cap mal).
    • tornaveu
      Victoria | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 21:57h
      Quin tornaveu més guapo que m'has fet. Una abraçada molt forta, David. Tu ja saps per què ara és més forta i llarga.
      • Ho sé Victoria, ho sé
        lo montseny fufluner | diumenge, 5 de setembre de 2010 | 09:22h

        Que hi ets, del teu amor afí que consola, de l'abraçada que acull aquest plor mut i estupefacte.

        Basia mille, deinde centum.

  • També les fotos
    novesflors | divendres, 3 de setembre de 2010 | 22:55h
    No solament les paraules, a què ja ens tens acostumats, sinó també les fotos. Són molt boniques.
    • dèria
      Victoria | dissabte, 4 de setembre de 2010 | 21:53h
      Com una dèria cerco l'instant precís que m'obre l'enteniment i em fa sonar com una canya... i el vull palpar. La teva companyia m'és agradable
  • Nua, nova...
    carme.laura | divendres, 3 de setembre de 2010 | 19:52h
    per a transmetre'ns les sensacions a la pell. Has mirat bé?... s'ha estimbat la trapezista feta de llum?... Ens convenen finals feliços. Una abraçada, estimada amiga. 
    • Potser sí
      Victoria | divendres, 3 de setembre de 2010 | 22:31h
      Potser sí que tens raó... Podria ser també una trapezista que il·lumina la nit.

      M'agrada. Els finals oberts són el millor. Està per escriure el final, que serà principi... Una abraçada de llum petita però clara.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats